Per a analitzar l'explicació escrita donada a ARGIA pel Departament de Medi Ambient, vegem què diu en l'article 10 de la llei que en 2012 es va utilitzar per a autoritzar l'empresa Abocar Recycling l'abocament d'amiant.

En el quart punt diu que es consideraran "canvis substancials", enumerant diversos casos d'a h. En aquest llistat es troba la "Incorporació de nou ús de substàncies perilloses –incorporació en castellà– o increment" amb la lletra h. Tenint en compte que l'abocador de Zaldibar ha estat declarat "per a residus no perillosos" pel Govern Basc i que l'amiant està catalogat com a residu perillós per la legislació europea, el punt ve de ple al cas de l'amiant de Zaldibar. L'amiant té el símbol * perquè es considera perillós en el codi LER de Residus d'Europa. L'inici de l'abocament d'amiant en l'abocador del barri d'Eitzaga va suposar un "canvi substancial" sobre la base de la llei de silenci administratiu positiu del Departament de Medi Ambient del Govern Basc. Al final d'aquesta notícia es pot llegir en la seva integritat l'article exacte de la llei.

Per tant, Abocar Recycling no va qualificar la modificació com a correcta d'acord amb aquesta llei quan en el seu informe va assenyalar que era "no substancial". No obstant això, el Govern Basc també ha mantingut aquesta qualificació equivocada per a argumentar que, atès que l'inici de l'administració de l'amiant després de l'accident no era un "canvi substancial", no contestava a l'empresa i, després d'un mes sense resposta, la llei autoritzava l'empresa a abocar aquests residus, per la qual cosa no tenien per què sancionar a l'empresa.

Com assenyala expressament l'article 3 d'aquesta Llei: "En cas que el titular projecti realitzar una modificació substancial, aquesta modificació no podrà dur-se a terme fins que no es modifiqui l'autorització ambiental integrada".

Més lleis també esmenten la modificació de l'Autorització Ambiental Integrada

A més de la llei 16/2002 a la qual fa referència el Departament de Medi Ambient, els abocadors han de complir altres lleis. Aquestes lleis van canviant, per això és important tenir en compte quines lleis s'haurien de complir cada any.

Per exemple, en 2011, quan Abocar va sol·licitar l'abocament d'amiant i el Govern Basc no va respondre, entre altres coses, al Reial decret legislatiu 1/2008, d'11 de gener, modificat posteriorment, que els abocadors d'Hego Euskal Herria havien de respectar. En el punt 1 de l'article 3 s'estableix l'obligació d'avaluar l'impacte ambiental de determinades activitats. Entre elles es troben "activitats que eliminen els residus perillosos mitjançant el seu dipòsit en abocador". Per tant, en 2011 també calia respectar l'Autorització Ambiental Integrada que el Govern Basc havia de modificar per a incorporar els residus perillosos en l'autorització.

L'augment de la recollida de residus exigeix la modificació de l'Autorització Ambiental Integrada

Així ho han comunicat a ARGIA diversos professionals qualificats que han treballat en el Departament de Medi Ambient. La modificació de l'Autorització Ambiental Integrada requereix que es faci públic aquest document i s'obri un període d'al·legacions a la ciutadania. El Govern Basc no el va fer.

Recorrem als casos en els quals les empreses demanen canvis "no substancials", si bé com acabem d'explicar la petició d'inici de la gestió dels residus amb amiant a Abocar és fonamental: en els casos en els quals els gestors d'escombraries han sol·licitat canvis "no substancials", l'administració ha donat una autorització especial per a aquests canvis. Aquests permisos són molt ràpids, fins i tot d'un dia per a un altre, però s'ha donat un permís escrit. Les empreses no han pogut gestionar aquest nou tipus de residus abans de rebre l'autorització.

Per tant, la legislació de residus requereix autorització escrita perquè un abocador comenci a abocar nous tipus de residus, i si tenim en compte els documents publicats fins a la data, l'autorització a l'empresa Abocar Recycling per a la recollida de residus amb amiant va ser concedida per primera vegada pel Govern Basc amb l'Autorització Ambiental Integrada 2013. Per tant, fins ara no s'ha donat a conèixer que l'empresa comptava amb l'autorització d'abocament d'amiant en 2012 tal com estableix la llei.

La pròpia Llei 16/2002 de Prevenció i Control Integrats de la Contaminació, en el seu article 10, assenyala que els residus perillosos són "una modificació substancial" i que aquesta autorització "no es podrà realitzar fins que no s'hagi concedit una autorització ambiental".

A continuació, l'article 10 en la seva integritat: Modificació de la instal·lació

Els passatges subratllats són els relacionats amb l'autorització de l'amiant de Zaldibar

1. La modificació d'una instal·lació sotmesa a Autorització Ambiental Integrada pot ser substancial o no substancial.

2n El titular d'una instal·lació que pretengui dur a terme una modificació no substancial haurà de comunicar-lo a l'òrgan competent per a atorgar l'autorització ambiental integrada, indicant de forma motivada les raons per les quals considera que es tracta d'una modificació no substancial. A la citada comunicació s'acompanyaran els documents justificatius de les raons exposades. El titular podrà realitzar la modificació, sempre que l'òrgan competent per a atorgar l'autorització ambiental integrada no manifesti el contrari en el termini d'un mes. En el cas que, a conseqüència d'una modificació no substancial de la instal·lació, procedeixi la modificació de l'autorització ambiental integrada, la comunitat autònoma procedirà a la seva publicació en el seu butlletí oficial.

3. En cas que el titular projecti realitzar una modificació substancial, aquesta modificació no podrà dur-se a terme fins que no es modifiqui l'autorització ambiental integrada. Aquesta modificació es tramitarà mitjançant el procediment simplificat que s'establirà reglamentàriament, en el qual s'especificarà el contingut de la sol·licitud de modificació que haurà de presentar-se conforme al que es preveu en l'article 12. En la sol·licitud es faran constar, en tot cas, els documents que justifiquin el caràcter essencial de la modificació a realitzar, així com el projecte bàsic referit a la part o parts de la instal·lació afectades per la modificació a realitzar.

4. La modificació d'una instal·lació es considerarà substancial a l'efecte de la seguretat, la salut de les persones i el medi ambient més importants al fet que afecti la modificació projectada:

a) La grandària de la
instal·lació. b) Els recursos naturals utilitzats per la
instal·lació. c) Consum d'aigua i energia. d)
Volum, pes i tipologia dels residus. e) La qualitat i capacitat regenerativa dels recursos naturals de les àrees geogràfiques
que puguin veure's afectades. f) El grau de
contaminació produït. g) El
risc d'accident.

h) Incorporar o incrementar la nova utilització de substàncies perilloses en la incorporació en castellà.

5. Qualsevol ampliació o modificació de les característiques o del funcionament d'una instal·lació es considerarà substancial si la modificació o ampliació supera per si sola els llindars de capacitat establerts, si és el cas, en l'annex 1, o si ha de ser sotmesa al procediment d'avaluació d'impacte ambiental, d'acord amb la normativa sobre aquesta matèria.

6. En el cas que la modificació d'una instal·lació comporti una disminució de la capacitat de producció que se situï per sota dels llindars de l'annex 1, deixarà de sol·licitar-se l'autorització ambiental integrada i es produirà la baixa en l'inventari d'instal·lacions esmentat en l'article 8.2. Tals modificacions es comunicaran a l'òrgan competent per a la seva comprovació i publicació en el diari oficial.