La Coordinadora explica que l'explotació de Caparroso ha estat autoritzada per a mantenir prop de 3.500 vaques, fins que recentment el Govern de Navarra ha ampliat l'autorització a 7.500. En el procés d'explotació es generen nombrosos residus ramaders que agreugen els problemes de sòls, aqüífers i cursos d'aigua.

Es tracta d'una nova depuradora per a tractar aquests residus, amb la finalitat de generar aigua contaminada procedent dels processos actuals, amb la creença que generarà aigua de qualitat suficient per a regar les terres agrícoles. No obstant això, la Coordinadora considera que aquest és un procés molt complex, que sovint no surt bé i que, en essència, no veuen que d'aquesta manera s'evitaria un impacte ambiental negatiu.

Per això diuen que "l'única solució als problemes ambientals, socials i econòmics és reduir la càrrega ramadera, canviar el model". I precisament per això, insten la Conselleria de Medi Ambient que no permeti cap canvi en l'Autorització Ambiental Integrada, com pretén l'empresa Vall d'Odieta.

Menor generació d'electricitat

Hibridació Termosolar Navarresa, S.L., filial de l'anterior, treballa en la biodigestión dels residus orgànics (purins) generats per la macrogranja, juntament amb els residus procedents d'altres empreses i mancomunitats de residus urbans. En aquest procés es genera el biogàs, combustible utilitzat per a la generació d'electricitat, i una gran quantitat de residus líquids.

En paraules de la coordinadora, encara que l'explotació ha augmentat considerablement, les infraestructures de tractament continuen sent les mateixes, per la qual cosa els residus ocuparan menys temps del que haurien de fer en els dipòsits existents, la qual cosa redundarà en una reducció del biogàs, reduint també la producció de gas.

Del tractament de tots els residus es genera un residu final anomenat digestato i denuncien que els balanços de massa del projecte presentat estan mal fets. Diuen que la depuradora s'ha dimensionat per a una quantitat de residus inferior a l'autoritzada, per la qual cosa "hi ha hagut problemes de depuració".

Problemes de control de purins

Aquest tipus de granges gegants necessiten una gran quantitat d'aigua, tant perquè les vaques beguin com per a altres processos. La Coordinadora ha explicat que "l'any 2021 la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre va atorgar la concessió d'aigua necessària per a 3.450 vaques. En 2019 la macrogranja tenia 7.373 vaques i vedells, per la qual cosa es pot concloure que la granja encara no té concessions per a proveir d'aigua a totes les vaques".

A més, es troben els purins, és a dir, el líquid final que surt del tractament dels residus de boví i que en el convencional s'utilitza per a fertilitzar els sòls. En principi, tal com s'explica en les al·legacions, aquest procés seria un procés similar al que s'utilitzaria en una depuradora de residus urbans, però a causa de la seva elevada càrrega de nitrogen, són molt més contaminants que ells. Eliminar aquesta càrrega de nitrogen és "difícil, car i a més perillós".

Problema de la mescla de residus

Però a més de les dificultats de tractament, també existeixen dificultats per a la comercialització del producte final. A causa de la mescla de purins i residus urbans procedents de l'exterior, "aquests últims no poden garantir-se la seva composició i, per tant, és molt difícil autoritzar la seva venda".

La plataforma denuncia que l'aigua de reg seria el producte més important que s'obtindria a conseqüència d'aquest procés, però "sorprèn la falta d'informació sobre la seva qualitat en el projecte. Els paràmetres presentats són adequats per al seu abocament en llit públic, però no són adequats per a la seva valoració com a aigua de reg".

Aigües salades per a terres salades?

També cal veure si les característiques dels sòls i les aigües són compatibles: les aigües de les depuradores solen ser salades i és problemàtic regar amb elles terres que són d'origen salí. Aquest seria el cas dels terrenys de les Bardenas que es volen regar en l'aigua.

Una de les últimes observacions es refereix als residus sòlids que generaria la depuradora. Per a la seva gestió és imprescindible presentar el pla de femer i encara no l'han fet: "Cal tenir en compte que la major part dels terrenys en els quals s'escamparan aquestes matèries es troben en zones vulnerables a la contaminació per nitrats, per la qual cosa és necessari un rigorós control de les aplicacions de fertilitzants". Qui desitgi més informació sobre el tema, la trobarà en la pàgina web de la Fundació Sustrai Erakuntza.

A la fi de març, l'empresa Vall d'Odieta va cridar als tribunals a catorze associacions contra les macroinas per entendre que han embrutat el nom de l'empresa. Els coordinadors han explicat aquest dilluns que no es morirà i seguiran en contra d'aquest model ramader.