Tals maridatges aviat es converteixen en una càrrega. Més encara, quan el que mana el boyero no és el que vol el bou. Igual que en totes les Cases del Poble, en Uztaritze, el pastor és prefecte, és ell qui marca el rumb, com la legislació francesa.

A la Casa del Poble d'Uztaritze són abertzales els que governen des que van guanyar les eleccions de 2014. El grup abertzale s'ha partit en dos. La qüestió principal és la del basc, que ve des de lluny. Una de les primeres decisions de la nova Casa del Poble d'Uztaritze va ser que el basc fos oficial en Uztaritze. Evidentment, el prefecte –el vaquer– va recórrer aquesta decisió i la mesura mai es va complir.

Alguns càrrecs electes reclamen el dret a expressar-se en basc en les reunions del consell local i, per a garantir aquest dret, oferir una traducció simultània. No obstant això, el fet que cadascun reprodueixi en francès la seva intervenció, després de fer-ho en basca, no és tractar amb dignitat el basc –i el que vol parlar en basc-. En la sessió en la qual van deixar el càrrec, els cinc electes només van parlar en basc, i l'alcalde no va traduir les seves paraules i no va posar traductors. L'alcalde Bruno Carrere va manifestar a la premsa que aquests electes coneixien que la llei no autoritzava: “Hem rebut una carta de la prefectura dels Pirineus Atlàntics dient que el sistema de traducció simultània no és legal en un consell local. Saben molt bé, han rebut aquesta carta; saben que el sistema de traducció no és legal, saben que parlar només en basca no és legal. Ells han decidit que, sabent que no podia, no podia tenir en compte la seva aportació” (14 d'abril de 2019). Rosa Parks també sabia que havia actuat en contra de la llei dels Estats Units quan es va negar a aixecar-se del seu seient d'autobús i a deixar la cadira a un home blanc… Bruno Carrere ha decidit acatar una llei injusta i, per tant, renunciar a una mesura que pot donar dignitat al basc. Ha preferit deixar satisfet al prefecte a alguns dels seus companys. Ha preferit seguir una llei repressiva francesa, negant les seves bases ideològiques.

Què passaria si l'alcalde hagués acceptat traduir les paraules d'aquests cinc electes o portar-los un traductor fortuït? Que el prefecte anava a denunciar i anar als tribunals? I què? No és millor això que menysprear el basc? Suposem que el prefecte processa al poble d'Uztaritze, la capital històrica de Lapurdi, per considerar il·legal la traducció. Això generaria una crisi política, més enllà d'Uztaritze, fins al conjunt d'Euskal Herria. Mancant uns mesos de les votacions del poble, tots els altres agents es veurien obligats a mullar-se: càrrecs electes d'altres pobles, Euskal Elkargoa, EEP, altres institucions… Es denunciaria l'absurd del cas. Es crearia una mobilització a favor de l'oficialitat del basc, que no ha existit des de fa temps… Aquesta desobediència s'estendria a altres cases del poble. És a dir, es pot suscitar un conflicte de gran càrrega simbòlica a favor del basc, mediàtic, mobilitzador… Una soka-tira contra França. Potser no guanyaríem… o sí! En primer lloc, ara ja no hi ha possibilitats de triomf, amb el cap cot i sota l'autoritat del prefecte. O tem que per defensar massa el basc perdi vots? I què? Per a què necessitem als nacionalistes, si no han d'ajudar més que això en basc?

Aquest article ha estat escrit per Eneko Bidegain i publicat pel Setmanari Enbata. Portem a Argia gràcies a la llicència CC-By-SA