En total són tretze les denúncies presentades en els tres centres educatius per casos de violència física, psíquica i sexual, ocorreguts entre els anys 1960 i 2005. Els cinc homes que han comparegut en la compareixença han declarat que els fets ja han prescrit, però que per a ells no és el més important. En les seves paraules, denunciar les agressions els serveix per a sentir-se millor i perquè la societat tingui coneixement del succeït.

Després de les agressions del col·legi de Betharram a Bearn, les denúncies s'han multiplicat pertot arreu, entre elles, al País Basc francès.

Per aquest motiu, les víctimes de l'agressió a Uztaritze van obrir un compte en Facebook en la qual ja s'han recollit més de 180 denúncies de persones. Gilles parentiu, que exerceix de portaveu dels d'Uztaritze, creu que seria molt important que els qui van sofrir l'atac aconseguissin la condició de víctima, entre altres coses, per a poder atendre'ls.

Els parents informen que aquestes denúncies han estat presentades per cinc homes, però que altres dues persones han estat agredides i que, de moment, no seran denunciades per no reunir la força suficient per a això.

Ives és és un dels cinc, i així ha recollit Berria el seu testimoniatge: “Quan vaig saber que s'havia creat un grup, em vaig relacionar, perquè ens fa bé compartir el que vivim. Ho he dit al meu al voltant, però és tan fort el que comptava... Sovint m'ha semblat que no em creien”.

Segons ha publicat el diari, a més d'aquests cinc homes, s'ha acostat a l'Audiència una dona que no ha donat el seu nom per l'escàndol. El jove, que no va ser agredit, va voler donar a conèixer als que va veure en el col·legi d'Uztaritze entre els anys 2002 i 2005.