El protocol no oficial català de manifestacions diu que la desfilada ha de finalitzar el més a prop possible de l'edifici en el qual es pren la decisió sobre alguna cosa que vostè està demanant. Per això, normalment, les manifestacions sempre acaben davant l'ajuntament, davant la Generalitat, davant el Parlament o davant el Govern Civil. Crec que això no és així a Euskal Herria. A Vitòria, per exemple, acaben en la plaça de la Verge Blanca, en el Boulevard de Donostia. Em va resultar curiós quan vaig començar a assistir a les manifestacions d'Euskal Herria. Em semblava molt més interessant acabar en un lloc determinat, i allí sí, cridar o cantar lemes. No soc gens expert en organització de manifestacions, però la meva hipòtesi és que a Euskal Herria l'ambient ja estava bastant calent i que l'avanç del Govern Civil, per exemple, no era molt convenient.

Bé, reconec que no és una teoria molt desenvolupada, però sens dubte, això sí, cada capital té els seus paisatges de protesta. A Barcelona, per exemple, si diu: Via Laietana, Urquinaona, Plaça Catalunya, Plaça Espanya, Jardinets de Gràcia, Pla de Palau... De seguida et venen al capdavant els moments en els quals vam anar plegats a la recerca d'un món millor. A vegades amb tranquil·litat, moltes vegades amb somriure i orgull, unes altres amb nerviosisme, o espantat, recordes moments en els quals havíem de córrer sovint. Darrere d'aquesta pancarta no posis, en l'altra sí, d'acord, res prop del noi que coneixes, però no tant... I, per descomptat, sap de memòria on se situa qui, on se situen les forces de l'ordre i on nosaltres. Molts records ens uneixen a aquests llocs.

Vitòria és una petita capital comparada amb Barcelona, però, per descomptat, també té llocs per a la seva protesta, encara que no conec tant. Ja he esmentat la Verge Blanca, i allí acaben, com jo sé, la majoria de les manifestacions, i el punt de partida moltes vegades és la plaça Bilbao. Aquesta placeta no és un lloc molt significatiu, o bonic, francament. A penes té forma de plaça i és més un encreuament. Compta amb un parc situat al nord, enfront del carrer França, i a l'altre costat, el Casc Vell.

Ara el seu paisatge ha canviat una mica i no és tan fred. En la direcció que prendrà des de la Plaça de Bilbao al Casc Vell es troba el cantó de Santa María, on es veu un local càlid. Té una entrada de fusta clara i en l'aparador el llibre. És la nova botiga de llibres de Vitòria, es diu Eva Forest i el cognom Bibliotekopia. Els qui han fet possible aquest lloc, són persones que coneixen profundament els recorreguts de les manifestacions, nosaltres. Es diu que la inauguració va ser un èxit i s'ha omplert la sala en totes les activitats que han organitzat. No em sorprèn, perquè el llibre és dolç en la nostra petita capital i estem contents.

Perquè, en aquesta època boira, en aquest moment en què sembla que hi ha tantes coses a punt d'acabar, no és bonic, no és esperançador veure que alguna cosa comença? I no tot, a més... una llibreria amb eines per a mantenir l'esperança.

Per a molts anys, Eva Forest Bibliotekopia!