També s'ha prohibit a Usurbil compostar amb els baserritarras part de l'orgànic recollit porta a porta
- L'Ajuntament d'Usurbil tenia en marxa un projecte per a començar a compostar part del residu orgànic que recull a porta a porta –100 tones a l'any– en col·laboració amb dues baserritarras de la localitat, aconseguint també la subvenció del Govern d'Espanya. El consorci GHK li ha prohibit fer-ho, ja que tots els residus recollits són de la seva competència.
Hernani no és l'única localitat a la qual se li ha prohibit construir una petita planta de compostatge dels seus residus orgànics. La prohibició arriba fins i tot al poble d'Usurbil, que ha construït la incineradora en els seus extrems. El projecte d'Usurbil és petit en comparació amb el d'Hernani –2.000 tones a l'any-, 100 tones d'orgànic a l'any (de les 850 tones que recull el total porta a porta, 150 tones més es reciclen en compostatge comunitari i comunitari). El compostatge de bioresidus en el propi municipi és un component important del programa 0.0 Usurbil, en la línia estratègica que el municipi ha establert en el pla d'avanç de l'Economia Circular.
Segons ha pogut saber ARGIA, el Govern de Madrid ha dut a terme aquest projecte subvencionat en col·laboració amb l'associació Behemendi que promou l'agricultura en Donostialdea. Es pretén posar a dos baserritarras del poble en el compostatge dels residus orgànics de les cases barrejats amb altres residus agrícoles i per a això s'han avançat les compres i els treballs, entre ells la màquina especial per a bolcar la pila de compost i la preparació del sòl on es realitzarà l'operació completa. Ara, amb la negativa de GHK, tot queda en l'aire.
L'opció que les administracions gestionin els residus orgànics de les llars en col·laboració amb els agricultors és coneguda en molts llocs del món, com Àustria. Amb aquest model de gestió s'aconsegueix més d'un objectiu: d'una banda, els municipis aconsegueixen en el terreny una gran part dels seus residus (entre el 40% i el 50% dels denominats residus són manzanales) en estructures petites i barates pròximes; per un altre, s'ofereix als baserritarras en situació de precarietat una segona font segura d'ingressos per a assegurar el seu salari.
En el cas d'Usurbil i Hernani, a més, hi ha un altre motiu pràctic més. El bioresidu que aquests ajuntaments recullen amb gran puresa en el sistema porta a porta és perfecte per a fer compost de nivell alt, però lliurats al GHK es barregen amb altres sistemes orgànics molt més bruts. Així, d'una banda, els més purs com els més bruts, pagant per la mateixa tarifa als quals es dediquen a la recollida de Porta a Porta, surten perjudicats; i per un altre, s'interromp la cadena de producció d'un compost ordenat i venal.
L'Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià va anunciar en el ple del passat dijous que augmentarà la taxa d'escombraries un 26,5% a partir de gener de 2025, al·legant que la Llei 7/2022 de Residus obliga a això. Eguzki, per part seva, ha denunciat que la llei només s'aplica en... [+]
