Aquí teniu la declaració completa que han fet els membres de l'equip de govern:
"SOS Usurbil, paralitzar la incineradora"
Som membres de l'equip de govern municipal de l'Ajuntament d'Usurbil i us hem convocat per a donar a conèixer la preocupació, la gravetat i les decisions plantejades per la corporació en l'últim ple municipal. Com sabeu, la planta d'incineració de Zubieta es va posar en fase de proves el passat 28 de novembre. Què són casualitats, quan i el mateix dia en què el Parlament Europeu va declarar l'emergència climàtica, es va iniciar l'activitat que més emissions de CO2 produirà a Guipúscoa. Si el tema no fos seriós i preocupant, sembla que als usurbildarras ningú ens ha fet una broma de mal gust. Però, desgraciadament, no és una broma.
Estem molt preocupats perquè estem veient les enormes columnes de fum que salin cada dia de les xemeneies de la incineradora. No cal ser un expert en temes de contaminació per a saber que aquest esput no ens portarà gens bo. S'han convertit en part del nostre paisatge però no estem disposats a acceptar-lo com a tal. Se sol dir que una imatge té més força que mil paraules i creiem que aquesta imatge quotidiana reflecteix perfectament el futur que deixarem als nostres fills, a les nostres generacions futures. Un futur negre, perjudicial, contaminat. És la imatge del nostre fracàs. El fracàs d'aquesta generació de representants institucionals i polítics. No entrarem en les vicissituds que ha tingut el projecte de la incineradora, però creiem que estem davant un problema ètic, democràtic, ecològic i econòmic. Ningú ho vol al seu costat i, no obstant això, se'ns ha venut com si fos necessari. Aquest dilema ètic adquireix una dimensió dràstica si es tenen en compte els efectes negatius per a la salut i el medi ambient que produeix la incineració.
Hi ha molts estudis publicats en revistes serioses, fiables i modernes per a destacar els danys sanitaris de la planta incineradora i situar-la al nivell de l'evidència. Recentment l'associació Zubieta Lantzen ha realitzat un estudi científic previ a la posada en marxa de la incineradora. Per a començar a mesurar els contaminants s'han obert dues línies de recerca; en localitats pròximes a la zona zero de la planta d'incineració. En els galliners s'han pres mostres per a mesurar dioxines, i els grups de mares Usurbil, Lasarte-Oria i Andoaigo han donat llet de mama perquè sigui estudiada. Es tracta de repetir aquests exàmens abans de la seva posada en marxa i en els anys posteriors a la seva posada en marxa. Caldrà veure, doncs, el que diuen. No obstant això, hi haurà qui resti credibilitat a aquestes recerques. A més, no és necessari que compartim la mateixa opinió, però parlant de salut, el mer risc hauria de ser suficient per a aplicar els principis de responsabilitat i prevenció, per sobre de tot. La salut i el medi ambient ens preocupen sobretot, la influència que poden sofrir els ciutadans d'avui i de demà i el món que deixarem a les generacions futures. Suposem que serà una preocupació compartida per tots els que tenim responsabilitat institucional. En qualsevol cas, quan parlem d'aquest projecte, aquestes no són les nostres úniques preocupacions, també ens preocupen les altres dues parts. D'una banda, l'elevat cost econòmic del projecte i el que això ens afectarà els ajuntaments. D'altra banda, desoint les directives que marca Europa per al futur, rebutjar el camí sostenible per al tractament dels residus que s'està duent a terme en diferents localitats de Guipúscoa. Des d'un punt de vista humà, social, ecològic i econòmic, la posada en marxa de la incineradora suposa un gran pas enrere; el desastre.
Encara que ens volen fer creure el contrari, Usurbil i altres pobles de Guipúscoa han demostrat que hi ha alternativa. Els usurbildarras hem demostrat que és possible gestionar els residus tenint en compte la salut i el medi ambient. Fa 10 anys vam fer un petit canvi en els nostres costums i avui dia recollim selectivament gairebé el 90% dels residus que es generen en el municipi. A penes generem rebuig. Per tant, a la planta d'incineració del nostre poble a penes anirà res. No obstant això, el que haurem de pagar per aquest servei que ens han imposat és enormement car. De fet, el sistema de tarifació de GHK, en lloc de carregar el rebuig, el premia. Per tant, el reciclatge ens surt car als ciutadans. Estem molt preocupats, molt preocupats, i per això fem la petició d'ajuda, SOS. D'una banda, hem enviat una carta a tots els alcaldes de Guipúscoa. Confiem que la complicitat que genera la responsabilitat del càrrec faciliti l'enteniment. Per sobre dels debats i les lògiques entre els partits, els hem demanat que portin el tema de la incineradora de Zubieta als plens dels seus pobles perquè, sense tancaments polítics i sobre la base del benestar de la ciutadania, canalitzin el debat sobre aquest tema en paràmetres ètics, democràtics i ecològics. Amb responsabilitat. Diversos alcaldes han respost i només tenim paraules d'agraïment per a ells. D'altra banda, hem sol·licitat una reunió amb el Diputat General de Guipúscoa, Markel Olano, per a transmetre-li de primera mà la nostra preocupació i malestar. Precisament, l'Ajuntament d'Usurbil ha convocat per a aquest divendres una manifestació que partirà d'aquesta preocupació i d'aquesta inquietud ciutadana.
Fem una crida a participar en la manifestació que partirà a les 19.00 hores de la plaça Joxe Martin Sagardia, enfront de l'Ajuntament. Perquè us necessitem al vostre costat, SOS Usurbil, pareu la incineradora. Finalitzarem la compareixença amb una frase que sona molt en Usurbil. El que té cap no vol tenir-la a prop i el que té cor no la vol enlloc.