Heu fet una valoració molt negativa ADI! De l'Associació: “Avui no hem guanyat, avui continuem perdent”. Per què?

Perquè creiem que no s'ha arribat al fons del problema. El cas De Miguel ha estat presentat com un cas aïllat. Malgrat estar imputades 26 persones, moltes d'elles exercien càrrecs de poder en les institucions de la província d'Àlaba. No és un cas aïllat, hem d'anar més enllà. No és una poma podrida, el PNB té la cistella plena en tot Euskal Herria: Margüello, Osakidetza, Epsilon, Hiriko, Purins... Respon a una manera d'entendre al públic. El PNB governa en totes les institucions, i creu que té el poder de fer i de dissoldre's a voluntat amb els diners de tots. La sentència no s'ha pronunciat sobre aquest tema. No es parla de mesures per a acabar amb la corrupció, dels compromisos i de les mesures de control que haurien d'adoptar les institucions i les institucions. Seguim igual. La corrupció seguirà, la gestió política seguirà en la mateixa línia. Per això diem que continuem perdent.

La sentència té més de mil pàgines, només han passat unes hores des que es va donar a conèixer. Han tingut temps per a analitzar-ho i fer una valoració jurídica?

Hem llegit les coses que s'han publicat en els mitjans de comunicació, però necessitem temps per a analitzar-les i debatre-les en profunditat. En qualsevol cas, l'aspecte quantitatiu no és el més important. No valorarem si les sancions són suficients o si haurien de ser majors. La clau és qualitativa. Tot això ha passat perquè no hi ha control, hi ha xarxes clientelistes que actuen amb total impunitat. Els partits polítics que gestionen les institucions, i en concret el PNB, tenen molt a dir. No creiem que sigui casualitat el tractament mediàtic que se li ha donat al cas, o que els encausats comptin amb els millors despatxos d'advocats d'àmbit estatal per a la seva defensa.

Vostès han dit que no s'ha aprofitat el cas per a transformar els factors econòmics i polítics que possibiliten la corrupció.

Les actituds d'hipocresia no serveixen per a res, com el codi ètic de partits o el Portal de Transparència del PNB. La gestió dels diners públics ha de fer-se en benefici de la societat. És imprescindible una total transparència. Sembla que s'accepten els mitjans de transparència, però quan demanem informació ens la rebutgen sistemàticament. El Tribunal de Comptes ha advertit diverses vegades al PNB que no ha fet públiques les donacions d'empreses, per exemple. Aquests mitjans no tenen valor perquè no es posen en pràctica. No li interessa al PNB, però tampoc a la resta de partits. Les crítiques són molt suaus i no hi ha res a aportar. Existeixen alguns mitjans però no es desenvolupen. Podrien haver sorgit unes altres, però no hi ha interès per això.

El lehendakari, Iñigo Urkullu, i el president del PNB, Andoni Ortuzar, han estat els primers a valorar la sentència. Tots dos s'han disculpat, però al mateix temps han negat qualsevol responsabilitat per part del seu partit, al qual han acusat d'oposar-se.

És una tàctica habitual, no sols del PNB, sinó que el PP va fer el mateix quan van sortir a la llum els seus casos de corrupció: exculpar al partit i dir que són casos aïllats. Repeteixo, hi ha una llarga llista de casos, es repeteixen modus operandi i sempre hi ha persones implicades en els poders públics. No és una casualitat, sinó el resultat d'una determinada manera d'entendre i practicar el poder, que anteposa els beneficis privats i partidistes a la societat.

Des que es va conèixer la sentència s'han succeït nombroses reaccions i manifestacions públiques de tota mena. Destacaria alguna cosa?

Els partits polítics en general es queden en la pell. Interpel·len al PNB, cadascun a la seva manera, però no van a les causes. D'altra banda, en la concentració que hem realitzat avui hem vist almenys que s'ha implicat més ciutadania en la denúncia dels partits polítics implicats en la corrupció i en la defensa dels drets de tots i totes.

Han passat deu anys des que es va iniciar aquest procés. El PNB ha reiterat en diverses ocasions que ha col·laborat amb la recerca en tot moment.

La Fiscalia, per part seva, no ha tingut mitjans suficients per a investigar el cas. L'Ertzaintza també ha posat en dubte la credibilitat del sacrosant en difondre que ha manipulat les proves. La testimoni principal, Ainhoa Alberdi, ha estat pressionada i coaccionada per la Policia Municipal de Pamplona. És el reflex de la seva impunitat a l'hora de gestionar el poder.

La denúncia d'Ainhoa Alberdi pel cas De Miguel s'ha fet càrrec de la recerca. Vostè diu que s'ha pronunciat en contra d'ell.

La indefensió de les persones que denuncien la corrupció és total. Ara han estat el cas De Miguel i Ainhoa Alberdi. Les persones que van denunciar el frau en Osakidetza han sofert amenaces i pressions personals i professionals. Un altre cas en la Diputació d'Àlaba és el d'un guarda forestal que ha denunciat la caça clandestina, que és la pròpia Diputació la que s'oposa a ella. Tots ells són mitjos polítics de repressió. No ho entenem: d'una banda, ens diuen que la democràcia i la participació són les fites fundacionals de la nostra societat; per un altre, fan tot el contrari.

Nosaltres vam fer una concentració a favor d'Ainoha Alberdi. No sabem quina és la seva situació personal, però podem considerar el que va expressar en el judici com un resum de les seves vivències: que després del viscut a partir de la denúncia, avui dia pensaria molt abans de fer el mateix.

Els processaments tenen la possibilitat de recórrer davant el Tribunal Superior de Justícia de l'Estat espanyol (TSJPV). Si ho fan, pensen que la sentència pot canviar?

Com hem dit, l'aspecte quantitatiu no és el que més ens importa. Però els recursos que la part pot activar per a protegir els penats poden provocar una reducció substancial de les penes.