La festa i la reivindicació van de bracet en Usansolo, que, malgrat la persistència de la lluita per convertir-se en municipi, està prop de complir amb l'exigència popular. Una vegada més sortint al carrer la reivindicació dels últims 40 anys, en la Plaça d'Unkina es va construir el dissabte un mosaic de paraules del municipi d'Usansolo amb paraigua i una exposició sobre el procés de desanexión. El pròxim 15 d'agost se celebrarà una mobilització a partir de la plaça Unkina, a les 12.00 hores, per a posteriorment donar cabuda al menjar de la mongeta i al romiatge.
El que pretenen és que es respecti la seva decisió i que les Juntes Generals de Bizkaia votin a favor que Usansolo es converteixi en municipi. I és que, després de quatre dècades de marxa, han aconseguit portar a les Juntes Generals de Bizkaia la votació sobre la desanexión d'Usansolo. Malgrat que encara no té data, els partits votaran en la pròxima reunió que celebrin les Juntes Generals de Bizkaia. Per a la plataforma UH Usansolo Herria no sembla que hi hagi un partit que voti en contra de la desanexión. En qualsevol cas, la seva intenció és reunir-se amb tots els partits de l'hora, que ja s'han reunit amb EH Bildu i Podem i que es reuniran en els pròxims dies amb PNB, PSE-EE i PP.
En la consulta popular celebrada el passat 27 de març, els Usansolo van expressar per tercera vegada el seu desig de separar-se de Galdakao per a convertir-se en un municipi. Tant en 1987 com en 2014 ja havien realitzat altres dues enquestes populars, però les institucions no els van reconèixer legitimitat. L'última consulta ha estat organitzada per l'Ajuntament de Galdakao, per la qual cosa és oficial.
Hi havia 3.771 persones convidades a votar en l'última enquesta, amb una participació del 63,12%. D'ells, el 81,54% es va mostrar a favor de la segregació d'Usansolo de Galdakao per a convertir-se en municipi. Amb aquests resultats, l'Ajuntament de Galdakao va remetre una memòria a la Diputació Foral de Bizkaia per a completar un informe jurídic no vinculant. Ara les Juntes Generals de Bizkaia tenen l'última paraula sobre l'assumpte. Si prevalgués el vot favorable a la desanexión, Usansolo seria el 113 municipi de Bizkaia.
Bizkaiko 113. herria izan nahi du Usansolok, hala erabaki zuten 2014. urtean egindako kontsultan eta 2017an egin zuten sinadura bilketan. Deskonexiorako bide orria adostu zuten alderdi eta instituzioekin, orain ordea EAJk prozesua blokeatu izana salatu du UHk.
Usansolo Herria (UH) taldeak prentsaurrekoa eman du, Usansolo Galdakaotik bereizteko 2016an martxan jarritako prozedura Galdakaoko EAJren eta batik bat Ibon Uribe alkatearen jarreragatik geldotzen ari dela salatzeko. Usansoloren mugak zeintzuk diren berresteko bertoko... [+]
Usansolo Herria (UH) elkarteak agerraldia egin du Galdakaoko Udaletxearen aurrean. Usansoloren desanexio prozesuan Galdakaoko alkateak izandako jarrera salatu du bertan, hala nola Batzorde Parekidearen eraketa.
Usansoloko desanexio prozesuaren barnean, Galdakaoko alkateak ohiz kanpoko Bozeramaile Batzordea antolatu duela salatu du Usansolo Herria (UH) elkarteak. Aukeraketa hori modu pribatuan egin izana leporatu dio.
Bizkaiko Foru Aldundiak men egin dio Batzar Nagusiek otsailaren 3an onartutakoari, eta 2012tik indarrean dagoen foru araua aldatzea onartu du. Arau horrek Bizkaian udal gehiago sortzea debekatzen du.
Udal berrien sorrera debekatzen duen araua aldatzeko proposamen bat egin dezan eskatuko diote Bizkaiko Batzar Nagusiek Aldundiari, EH Bilduren mozio bat onartu ondoren. Hala, apur bat hurbilago du Usansolok Galdakaotik bereizteko aukera.
Udalbatzak PSE-EEren mozioa onartu du. Sozialistek ez eze, Usansolo Herria, Bildu eta Galdakao Bizirik taldeek alde bozkatu dute. PPk ezezkoa eman du eta EAJ abstenitu egin da.
3.000 herritarrek zuten boto eskubidea Usansolo udalerri bihurtzeari buruzko galdeketan eta %73k bozkatu dute, horietatik %90ek desanexioaren alde. Galdeketa Usansolo Herria plataformak antolatu du eta ez du balio juridikorik.