El PNB, EH Bildu i Ahal Duguk demanen que es modifiqui la legislació per a ser poble d'Usansolo en el Congrés d'Espanya
- Els Usansolo porten 30 anys treballant com a poble i ara estan en la recta final d'aquest camí. No obstant això, en la Legislació espanyola poden existir obstacles i per a superar-los, aquest dimecres PNB, EH Bildu i Ahal Duguk han presentat una proposta conjunta a Madrid.
Usansolo va realitzar la consulta popular el 27 de març de 2022 i va decidir separar-se de Galdakao per decisió del 81,54% de la població. Hi havia 3.771 persones convocades a votar, de les quals el 63,12% van participar en el qüestionari.
En el següent pas, les Juntes Generals de Bizkaia van propiciar la segregació i van aprovar al novembre de l'any passat la transformació d'Usansolo en el 113 municipi biscaí. No obstant això, l'Advocacia de l'Estat va recórrer davant aquesta decisió, argumentant que Usansolo no supera la barrera dels 5.000 habitants, amb 4.520, com exigeix la legislació espanyola. Per contra, segons les Normes Forals de Bizkaia, és suficient que una població superi els 2.500 habitants per a convertir-se en municipi.
En el procés de municipalització, el passat 5 de maig es va constituir la comissió municipal d'Usansolo amb 11 membres. Ha demanat al Tribunal Superior de Justícia del País Basc que suspengui el procés de constitució com a Advocat de l'Estat, però aquest no l'ha admès i podrà seguir el seu curs fins que decideixi recórrer.
Prioritat de la norma foral enfront de l'espanyola
En aquest recurs serà clau la proposta de modificació legal dels tres partits bascos en el Congrés. Bàsicament, demanen que en aquells llocs en els quals hi ha norma foral això tingui prioritat enfront de la norma espanyola, i per tant en el cas d'Usansolo respectar la voluntat dels ciutadans i l'acord de les Juntes Generals de Bizkaia. En tot cas, els nous municipis hauran de demostrar la seva sostenibilitat financera i la disponibilitat de recursos suficients per a l'exercici de les seves competències, de manera que els ciutadans no sofreixin pèrdues en els serveis que reben.
Bizkaiko 113. herria izan nahi du Usansolok, hala erabaki zuten 2014. urtean egindako kontsultan eta 2017an egin zuten sinadura bilketan. Deskonexiorako bide orria adostu zuten alderdi eta instituzioekin, orain ordea EAJk prozesua blokeatu izana salatu du UHk.
Usansolo Herria (UH) taldeak prentsaurrekoa eman du, Usansolo Galdakaotik bereizteko 2016an martxan jarritako prozedura Galdakaoko EAJren eta batik bat Ibon Uribe alkatearen jarreragatik geldotzen ari dela salatzeko. Usansoloren mugak zeintzuk diren berresteko bertoko... [+]
Usansolo Herria (UH) elkarteak agerraldia egin du Galdakaoko Udaletxearen aurrean. Usansoloren desanexio prozesuan Galdakaoko alkateak izandako jarrera salatu du bertan, hala nola Batzorde Parekidearen eraketa.
Usansoloko desanexio prozesuaren barnean, Galdakaoko alkateak ohiz kanpoko Bozeramaile Batzordea antolatu duela salatu du Usansolo Herria (UH) elkarteak. Aukeraketa hori modu pribatuan egin izana leporatu dio.
Bizkaiko Foru Aldundiak men egin dio Batzar Nagusiek otsailaren 3an onartutakoari, eta 2012tik indarrean dagoen foru araua aldatzea onartu du. Arau horrek Bizkaian udal gehiago sortzea debekatzen du.
Udal berrien sorrera debekatzen duen araua aldatzeko proposamen bat egin dezan eskatuko diote Bizkaiko Batzar Nagusiek Aldundiari, EH Bilduren mozio bat onartu ondoren. Hala, apur bat hurbilago du Usansolok Galdakaotik bereizteko aukera.
Udalbatzak PSE-EEren mozioa onartu du. Sozialistek ez eze, Usansolo Herria, Bildu eta Galdakao Bizirik taldeek alde bozkatu dute. PPk ezezkoa eman du eta EAJ abstenitu egin da.
3.000 herritarrek zuten boto eskubidea Usansolo udalerri bihurtzeari buruzko galdeketan eta %73k bozkatu dute, horietatik %90ek desanexioaren alde. Galdeketa Usansolo Herria plataformak antolatu du eta ez du balio juridikorik.
