Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Una herba de mala olor

  • Els agrada viure prop de la seva mare. Les llavors de Jacobaea vulgaris no aniran molt lluny i les plantes nascudes d'elles, tota la família, creixeran i viuran al costat de la seva mare i la seva àvia. Una família indigent, ja que cada planta pot obrir en una època entre 2.000 i 2.500 flors, de les quals poden donar entre 75.000-200.000 llavors.
Argazkia: Christian Fischer / CC-BY-SA 3.0

16 de setembre de 2024 - 06:25

Els veuràs en grups des de lluny, en zones amb sòls humits però drenats; li agraden especialment les ribes dels camins i les vies. Aquí és més abundant en el sud sec, en les cunetes, canons i aiguamolls; en el nord humit també habita en zones assolellades.

A Finlàndia es diu que en un temps les seves llavors van arribar barrejades en el corrent o en el llast dels vaixells; avui dia es veu en els territoris dels voltants dels ports, des d'on agafa els camins i les vies del tren i es va incorporant nous territoris…

Tota la planta és verinosa i el bestiar, qui ho sap, s'allunya quan el veu. Un cadell pot assaborir una punta que li deixarà tallada en el cervell de sempre pel curt camí que va des del paladar fins al cervell: “No li facis mal, deixa'm en pau”. En la literatura veterinària es parla dels problemes que suposa el seu consum, sobretot en el bestiar boví. Menjar una quantitat molt petita és suficient per a emmalaltir, i encara que es consumeixen dosis molt petites, els seus ingredients s'acumulen en el cos i els danys poden aparèixer més tard; una d'elles és la cirrosi del fetge. Pel que sembla, el bestiar no sabem quina literatura llegeix, però sí que ho sap. Quan té gana severa, menja, però segons diuen, herba de sants. Uns altres s'han posat a menjar aquesta herba i en la literatura ja s'explica l'addicció de les ovelles a ell i barrejades en el farratge, també mengen tranquil·lament, quan el fetge sembla duro. Són molts els insectes que estimen aquesta herba (sits, papallones, escarabats, cucs, vespes petites…), el verí impedeix que els seus enemics s'acostin i ells es diverteixin.

El nom de “Santio” es deu al fet que comença la seva floració al voltant d'aquest dia de finals de juliol. Té un llarg període de floració fins a novembre. Aquesta flor és cridanera i pot prolongar-se fins a dos metres, per la qual cosa és fàcilment detectable a distància. També espectacular; alguns la porten als jardins. Juntament amb el verí, les fulles fan mala olor. La Composició i revisió de les plantes de la Península Hispà-Lusitana i illes Balears va ser publicada entre 1885 i 1889 pel gallec Miguel Colmeiro Penido. “Un brindis d'olor gaístico”, segurament algun informant diria “una herba d'olor gaisto” i ho transformaria en transcripcions. Però s'entén perfectament la “olor gaístico”.

En castellà també té un munt de noms estrambòtics, entre ells sacapeos, que treu puzkers. Com a herba medicinal s'ha utilitzat també per a tractar moltes malalties. En basc potser té un nom similar; en l'Anuari d'Eusko Folklore de 1980 es va publicar: “L'herba de Santio cuita i la seva ració és bona perquè els botxins l'eteen”. No són curacions, sinó que tenen al Canadà una acarnissada rivalitat, declarada invasora pel que és de naturalesa euroasiàtica, a la qual se l'obliga a arrabassar en l'estat d'Alberta, així com al jardí la casa dels insectes i els adorns. Fos l'herba immigrant! Grans de goig!


T'interessa pel canal: Landareak
Per Nadal, consumir el local i això de temporada i, de pas, boicotejar els productes israelians
La fam és una de les principals armes que utilitza Israel per al genocidi dels palestins. D'una banda, amb la prohibició d'introduir aliments a Gaza i, per un altre, amb l'abolició de la sobirania alimentària palestina.

2024-12-23 | Irati Diez Virto
No soc un ratolí, ni un talp; soc un ratoner
En sentir la paraula mamífer, sovint els primers representants que se'ns venen al capdavant són els de major grandària: l'os, el llop, el cérvol… A vegades els primers a aparèixer són el gat domesticat o el gos, o lleons llunyans i elefants. L'espectacularitat sol guanyar... [+]

2024-12-23 | Jakoba Errekondo
Audició del pèsol
Aviat tindrem delicioses llàgrimes pèsols durant tot l'any (Pisum sativum). Però encara són l'hivern i la primavera, l'època de pèsols frescos gairebé íntegrament; ara comença la sembra dels últims pèsols que menjarem a la primavera. I ara menjarem als que se siembraron... [+]

2024-12-23 | Garazi Zabaleta
Ekin Dulantzi
Zona de test agroalimentari en Dulantzi
Cada vegada comptem amb més punts de test agrícoles, és a dir, espais de formació en agricultura i ramaderia abans de posar en marxa el seu projecte. L'espai Zunbeltz de Navarra i la Trebatu de Guipúscoa i Ipar Euskal Herria són alguns dels exemples que s'han posat en marxa... [+]

2024-12-16 | Jon Torner Zabala
Sidra Basca
Nord i sud, tradició centenària sota el mateix barret
La Denominació d'Origen Euskal Sagardoa s'ha marcat un repte: Recollida de pomes i sidreros de tot el País Basc. “La cultura de la sidra està en tot el territori i s'han mantingut les pomes per a la sidra en tot el territori”, ens comenta Unai Agirre, coordinador de la marca... [+]

2024-12-16 | Garazi Zabaleta
Producció de suc de poma d'Ozaeta (barrundia)
8.000 litres de suc de poma produïda en 900 habitants
“Trauré un suc de poma?”. Amb aquesta pregunta comença una entrevista amb els membres de l'Economat de Barrundia Koldo López Borobia, Susana López d'Ullibarri i Santi Txintxurreta. Ens hem reunit al voltant del pont de pomes i al jardí envoltat de pomeres. Això no és... [+]

2024-12-16 | Garazi Zabaleta
Col·lectiu de Zuberoa
Horta col·lectiva en Maule per a sembrar relacions socials
Una de les línies de treball de Xiberoko Kolektiboa és la de promoure la xarxa entre la ciutadania i els espais per a la vida social. En aquest camí, en 2020 se'ls va presentar l'oportunitat de crear un hort col·lectiu en Maule i, sens dubte, van decidir emprendre el projecte... [+]

2024-12-16 | Jakoba Errekondo
Addicció a la xocolata negoci
La xocolata neix del cacau. El cacau es diu Theobroma cacau; Theobroma significa “aliment dels déus”. Fa temps que el culte a la xocolata; el que era dels déus ho vam fer ràpidament. Al País Basc, és un dels quals més creix en importació d'aliments juntament amb el... [+]

Or al cap, la majoria en l'aqüicultura
Hi ha diverses espècies que semblen forçades a romandre sempre en les peixateries. Un peix entre ells té una resplendor especial, perquè ens mira amb una corona d'or: orades (també en castellà, obeint a la mateixa característica, daurada). Al costat d'ells hi ha un lot que... [+]

On està el poble?
La frontera entre els conceptes micro i macro és difusa, i encara que la interacció sigui difusa, també influeix. També en nosaltres. El problema ve quan en la ceguesa de la boira no encertem on estem, on està el poble.

2024-12-09 | Jakoba Errekondo
Pa d'Errasti
Llentia navarresa en pèsols
Cel sant, cel sant! El cel, la màgia, la maginxeta, la llengua, el magín, però, l'àguila dels pèsols, la taca, la teca o, el més conegut, la beina. Hi ha una cosa tan bella com el llegum, el gra de llegums, el llegum o la beina que porta dins per a endolcir l'hivern? Enguany... [+]

2024-12-09 | Garazi Zabaleta
Pa d'Errasti
Pa creat amb el coneixement dels anteriors i la macrobiòtica
El projecte Errastiko Ogia, impulsat per Xabi Abasolo Etxabe i Naiara Uriarte Remedios, està situat en el barri de Beroña d'Arrasate. Cadascun va arribar al món del forn pel seu compte, però en el model ecològic i en la producció de massa mare han combinat molt bé els... [+]

Caçador forestal
És de nit. La llum de la lluna passa a través de les poques fulles que queden en els arbres. El silenci és absolut. Els ocells dormen entre la mala herba, protegits, adormits. Però de sobte alguna cosa va colpejar l'estómac. La majoria dels ocells s'han espantat, però s'han... [+]

Menovell d'escut jaspiat
Turista no convidat
Va ser vista per primera vegada en 2016 als Països Catalans. Dos anys després, en 2018, els entomólogos Xanti Pagola i Imanol Zabalegui van donar a conèixer la seva presència a Guipúscoa. I també nomenar-ho en basc! Han passat uns anys i no diré que ens hàgim acostumat... [+]

Col·leccionistes de llavors de tomàquet i lògiques de cura de la biodiversitat
Ha acabat (s'acaba) la temporada i el moment del tomàquet m'agradaria aprofitar per a portar a aquestes pàgines les preocupacions i ràbies d'aquest estiu.

Eguneraketa berriak daude