Enguany la FAO, secció de l'Organització de les Nacions Unides, ha posat el següent lema al Dia Mundial de l'Alimentació: "Sembra, alimenta, secunda, comparteix". A la primera edició de 1981 li va posar "el menjar és el més important" ("Food menges first"). Els estats de 150 països de tot el món celebraran oficialment aquest dia i les grans indústries agroalimentàries bai.FAO que s'han fet amb el major protagonisme en la producció i venda d'aliments i altres organitzacions internacionals han subratllat aquests dies que la pandèmia de COVID-19 augmentarà considerablement el nombre de persones que sofreixen fam en el món.

Enfront d'ells, la coordinadora Via Pagesa, que reuneix moltes organitzacions de petits baserritarras de tot el món (entre les quals es troben els dos sindicats EHNE d'Hego Euskal Herria i l'ELB d'Iparralde), vol donar a la jornada un contingut més reivindicatiu, convertint el Dia de l'Alimentació en un dia d'acció per la Sobirania Alimentària dels Pobles i contra les multinacionals. El lema que han posat en marxa a l'edició de 2020 és: "Produïm, comprem i mengem el local". Testimoni.

Via Pagesa en un missatge que ha difós des d'Harare (Zinbabue) diu: "Som el que mengem. Avui hem de destacar que la producció agrària, el treball en col·laboració amb la naturalesa, és més que un acte de reivindicació de l'autonomia i la Sobirania Alimentària, també hi ha una acció de resistència contra l'opressió dels nostres sistemes productius i dels nostres hàbits alimentosos per part de les multinacionals. Organitzacions pageses, pobles indígenes, treballadors en agricultura, sense terra, pescadors, consumidors, dones i joventut a tot el món, tenen davant sí el control i la força que les corporacions multinacionals exerceixen sobre els sistemes alimentaris".

"Els béns comuns -diu més endavant Via Pagesa- són bàsics per a la humanitat i la naturalesa... el seu control està cada vegada més concentrat en mans d'una elit adinerada que té greus conseqüències per a la majoria de la població. Afavoreixen cada vegada més una agricultura intensiva de grans monocultius, amb els agrotóxicos i verins que porten amb si, que perjudiquen tant els pagesos com a la pròpia vida en la terra. Aquesta destrucció es manifesta en problemes com el robatori de terres, la contaminació de l'aire i les aigües, la proliferació de mines, la contaminació d'aliments, la pèrdua de biodiversitat i fins i tot l'assassinat dels pobles indígenes i els seus líders com a pagesos. Al mateix temps, la crisi del clima també va empitjorant. En aquest context, la producció d'aliments saludables, el foment dels comerços de proximitat i el foment d'una dieta equilibrada, són totes elles les que poden garantir accions de resistència per a un desenvolupament local basat en la igualtat, la justícia i la dignitat".