No és casualitat que el Dia de la Hispanitat, el de la Guàrdia Civil i la Verge del Pilar coincidissin en aquesta data. Els tres representen estructures opressores (estàtua, exèrcit i església). D'altra banda, hi ha resistència indígena i població represaliada per l'Estat espanyol a través dels seus exèrcits militars i religiosos. Aquest mateix dia hi ha moltes interpretacions sobre el que s'ha de celebrar o no s'ha de celebrar, i així ho han posat de manifest les campanyes que en els últims anys han demanat l'abolició del 12 d'octubre com una mostra de "raça espanyola". Aquest dia, les interpretacions es barregen entre el vencedor i el vençut, entre colonitzadors i colonitzats, entre explotadors i explotats.

La successió dels vencedors destaca la grandesa dels Reis Catòlics i l'expansió de l'Imperi espanyol, i el presenta com una conquesta civilitzadora inevitable i necessària. D'altra banda, existeix el genocidi indígena, que va servir per a espoliar i enriquir de manera il·legítima aquest imperi. Avui dia, aquesta dinàmica continua gràcies a les empreses transnacionals que continuen saquejant els recursos naturals dels pobles indígenes per a mantenir el nostre benestar a costa del seu empobriment. Inclou l'ocupació d'antics territoris indígenes, el finançament de guerres, sicaris o paramilitarismo, l'explotació laboral i sexual i la justificació de la violència per a continuar perpetuant la dependència després de 500 anys.

En aquesta dicotomia, des de Mugarik Gabe creiem que és el moment de reconèixer el vell deute amb els pobles indígenes d'Abya Yala (continent americà), i ens agradaria iniciar un antic procés de perdó i fer un modest reconeixement a la proposta política d'aquests pobles cap a l'emancipació. El paradigma del Bon Viure, també conegut com Wët Fxi`zenxi (poble de Nasa, Colòmbia), Sumak Kawsay (pobles kichus, l'Equador i Bolibia) i Utz K'aslemal (poble dels maies, Iximulew-Guatemala) ens tendeix la mà per a preservar la naturalesa, el col·lectiu que ens envolta i nosaltres.

Aquesta proposta de vida ens uneix a Amalur, als nostres pobles i a la nostra gent. Ens recorda que la cura de les persones i de l'entorn ha de ser una prioritat per a totes les societats. Si posem aquests principis en el centre de les nostres polítiques i pràctiques quotidianes, podem reconstruir un model que ja hem oblidat però que en algun moment van encertar. "El futur ja ha passat", ha asseverat el president de la Generalitat. Aquesta frase dels membres d'Abya Yala ens recorda que l'única manera de sobreviure és tornar a l'origen per a repensar el futur d'una manera més sostenible, coherent i equitativa.

Aquest consell enlluernador i humil difícilment pot establir-se en la ment dels qui injustament exerceixen el poder econòmic, social i polític. El sistema actual no ens deixa somiar, ens obliga a córrer cap al demà, sense pensar si això arribarà alguna vegada demà. Ens empeny a un desenvolupisme extrem basat en la sobreexplotació d'uns països sobre uns altres. I al desenvolupisme basat en lògiques masclistes, racistes i classistes que no donen temps a les societats perquè reconeguin que les guerres són instruments de conquesta territorial i que la violència continua sent un mètode de dominació. Ens han fet creure que no hi ha una altra manera de viure.

Mentrestant, la riquesa cada vegada s'acumula en menys mans i s'està construint un gran nombre de països empobrits. Què passarà si ens organitzem i tornem a l'origen? No hem d'inventar res nou, el futur ja ha passat. Hem de tornar al que vam ser: les societats equilibrades entre els pobles, l'equitat entre homes i dones i la dissidència amb el gènere sexual, juntament amb la naturalesa.

Les fortaleses resistents de la societat encara som aquí per a recordar que els mecanismes d'opressió i dominació no són necessaris. Ja hem experimentat l'empobriment creixent en totes les societats i les seves conseqüències. A partir d'ara, des de la perspectiva de la resistència indígena, el paradigma dels oprimits, volem viure la història.

Estibaliz Gómez de Segura, membre de Mugarik Gabe