Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

L'altre costat del 12 d'octubre: reflexions de la resistència

Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

No és casualitat que el Dia de la Hispanitat, el de la Guàrdia Civil i la Verge del Pilar coincidissin en aquesta data. Els tres representen estructures opressores (estàtua, exèrcit i església). D'altra banda, hi ha resistència indígena i població represaliada per l'Estat espanyol a través dels seus exèrcits militars i religiosos. Aquest mateix dia hi ha moltes interpretacions sobre el que s'ha de celebrar o no s'ha de celebrar, i així ho han posat de manifest les campanyes que en els últims anys han demanat l'abolició del 12 d'octubre com una mostra de "raça espanyola". Aquest dia, les interpretacions es barregen entre el vencedor i el vençut, entre colonitzadors i colonitzats, entre explotadors i explotats.

La successió dels vencedors destaca la grandesa dels Reis Catòlics i l'expansió de l'Imperi espanyol, i el presenta com una conquesta civilitzadora inevitable i necessària. D'altra banda, existeix el genocidi indígena, que va servir per a espoliar i enriquir de manera il·legítima aquest imperi. Avui dia, aquesta dinàmica continua gràcies a les empreses transnacionals que continuen saquejant els recursos naturals dels pobles indígenes per a mantenir el nostre benestar a costa del seu empobriment. Inclou l'ocupació d'antics territoris indígenes, el finançament de guerres, sicaris o paramilitarismo, l'explotació laboral i sexual i la justificació de la violència per a continuar perpetuant la dependència després de 500 anys.

En aquesta dicotomia, des de Mugarik Gabe creiem que és el moment de reconèixer el vell deute amb els pobles indígenes d'Abya Yala (continent americà), i ens agradaria iniciar un antic procés de perdó i fer un modest reconeixement a la proposta política d'aquests pobles cap a l'emancipació. El paradigma del Bon Viure, també conegut com Wët Fxi`zenxi (poble de Nasa, Colòmbia), Sumak Kawsay (pobles kichus, l'Equador i Bolibia) i Utz K'aslemal (poble dels maies, Iximulew-Guatemala) ens tendeix la mà per a preservar la naturalesa, el col·lectiu que ens envolta i nosaltres.

Avui dia, les empreses transnacionals continuen saquejant els recursos naturals dels pobles indígenes per a mantenir el nostre benestar, a costa del seu empobriment (...) per a continuar perpetuant la dependència després de 500 anys

Aquesta proposta de vida ens uneix a Amalur, als nostres pobles i a la nostra gent. Ens recorda que la cura de les persones i de l'entorn ha de ser una prioritat per a totes les societats. Si posem aquests principis en el centre de les nostres polítiques i pràctiques quotidianes, podem reconstruir un model que ja hem oblidat però que en algun moment van encertar. "El futur ja ha passat", ha asseverat el president de la Generalitat. Aquesta frase dels membres d'Abya Yala ens recorda que l'única manera de sobreviure és tornar a l'origen per a repensar el futur d'una manera més sostenible, coherent i equitativa.

Aquest consell enlluernador i humil difícilment pot establir-se en la ment dels qui injustament exerceixen el poder econòmic, social i polític. El sistema actual no ens deixa somiar, ens obliga a córrer cap al demà, sense pensar si això arribarà alguna vegada demà. Ens empeny a un desenvolupisme extrem basat en la sobreexplotació d'uns països sobre uns altres. I al desenvolupisme basat en lògiques masclistes, racistes i classistes que no donen temps a les societats perquè reconeguin que les guerres són instruments de conquesta territorial i que la violència continua sent un mètode de dominació. Ens han fet creure que no hi ha una altra manera de viure.

Mentrestant, la riquesa cada vegada s'acumula en menys mans i s'està construint un gran nombre de països empobrits. Què passarà si ens organitzem i tornem a l'origen? No hem d'inventar res nou, el futur ja ha passat. Hem de tornar al que vam ser: les societats equilibrades entre els pobles, l'equitat entre homes i dones i la dissidència amb el gènere sexual, juntament amb la naturalesa.

Les fortaleses resistents de la societat encara som aquí per a recordar que els mecanismes d'opressió i dominació no són necessaris. Ja hem experimentat l'empobriment creixent en totes les societats i les seves conseqüències. A partir d'ara, des de la perspectiva de la resistència indígena, el paradigma dels oprimits, volem viure la història.

Estibaliz Gómez de Segura, membre de Mugarik Gabe

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Irakurleen gutunak
Boira

Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]


Per a viure en basc, la República del Basc

Record que amb 16 anys, l'Ertzaintza em va identificar per primera vegada en una concentració a favor del basc davant els jutjats de Bergara. Crèiem que a Euskal Herria era legítim el clam per l'euskaldunización dels tribunals, però també llavors faltaria algun permís,... [+]


2024-11-22 | Andoni Burguete
Quan la set de lucre ofega

El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]


Hem al·legat en contra del Pla Energètic de Navarra que no planifica

L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.

En la lectura... [+]


2024-11-22 | Joan Mari Beloki
La Russofòbia abans i ara (II)

Des de la desaparició de la Unió Soviètica, la russofòbia ha anat creixent. El concepte de seguretat del Consell de Seguretat de l'ONU de 2002 és molt clar i indica que la seguretat i estabilitat del planeta han de dependre dels Estats que no tenen intenció de desafiar als... [+]


Nom i existència d'Umandi

Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]


Basc amb memòria

L'escriptura d'autobiografia és, segons diuen, l'eina més eficaç per al desenvolupament personal, la més alliberadora. Tirar de les coses del passat i recordar-les, sembla que ajuda a deslligar els nusos del present. Sí, ajuda a entendre el present i a dibuixar un futur que... [+]


Aposta de futur

He fet un repàs des de l'anunci de la pandèmia fins a la tragèdia de València i he conclòs que la nefasta gestió institucional que té la mentida i el forupe com a tallafocs és constant de la classe governant.

No tenim un governant substitut vàlid mentre aquest sistema... [+]


2024-11-20 | LAB sindikatua
Els transportistes també hem d'anar al servei

El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.

Els lavabos són la clau... [+]


Estafa a l'habitatge

El problema de l'habitatge és un problema estructural que ve des de lluny. El que hauria de ser un dret humà no és més que un dret subjectiu. Dic que és un frau perquè, encara que totes les institucions i tots els partits polítics diguin unes paraules boniques, no s'agarren... [+]


Gratuïtat en els centres concertats: per què?
Per a què l'ensenyament concertat?

La nova Llei d'Educació aprovada en la CAB contra la majoria dels agents de l'escola pública té com a objectiu garantir la gratuïtat de l'ensenyament concertat a través del finançament dels poders públics. En l'Estat espanyol també s'ha... [+]


2024-11-15 | Gorka Julio
S2 - Recuperar i reinventar xarxes

El 15 de novembre celebrarem a Errenteria-Orereta les tres jornades organitzades pels diferents agents que conformem Euskal Herria Digitala. Es tracta d'un taller d'autodefensa digital feminista i una xerrada sobre la digitalització democràtica.

Els membres de DonesTech... [+]


Què volen les víctimes de la violència masclista?

Portem unes setmanes escoltant en tots els mitjans i xarxes socials les opinions d'Iñigo Errejón sobre les acusacions de violència masclista. Al costat d'això, estan sorgint moltes controvèrsies: com hem de denunciar les dones, com han de ser les nostres relacions sexuals, el... [+]


2024-11-14 | Josu Iraeta
Per voluntat col·lectiva

Hi ha qui diu que les eleccions no serveixen més que per a donar caràcter legal a les decisions polítiques. I no són pocs els que pensen així. Val, però amb això es diuen moltes coses, entre altres coses, que el veritable poder, el poder, està fora d'aquest joc.

Però,... [+]


Construint el País Basc del demà

En les últimes dècades he treballat en l'àmbit del basc, tant en l'euskaldunización d'adults en AEK, com en la defensa dels drets lingüístics en l'Observatori, o a favor de la normalització del basc en el Consell d'Euskalgintza. A tot arreu m'ha tocat escoltar terribles per... [+]


Eguneraketa berriak daude