Va negociar amb governs estrangers la llibertat del País Basc, va ser una fita, contrabandista i va treballar en molts altres treballs. El programa ALEA FM ha donat a conèixer el documental que presentarà el dia 23 a la Casa del Basc, Oihaneder, entre altres.

Què et va cridar l'atenció per a seguir a Lezo Urreiztieta?

Crec que tot és especial en Lezo. Després de sentir-ho, flama ràpidament l'atenció, no sols a mi. Lezo va ser un marí, abertzale, utòpic, idealista, heterodox. I, al mateix temps, el contrabandista, el pirata… podríem dir moltes coses. Va salvar a centenars de persones passant de sud a nord en temps de repressió, va portar armes per als gudaris bascos de contraban durant la guerra de diferents països d'Europa, va intentar atemptats per a matar a Franco, va col·laborar amb les resistències franceses, va tenir plans per a alliberar Euskal Herria… Com no cridar l'atenció, no?

D'on vas partir per a crear el documental?

El documental es narra a través de la veu de Lezo. El documental part d'una sèrie d'entrevistes que Martin Ugalde li va realitzar en la dècada de 1970 i que ara es projecten en el documental. És el mateix Lezo, quan era vell, el que conta la seva vida de dalt a baix, entre ells els que hem esmentat i molts més. vaig marxar d'aquestes cintes.

Com es va assabentar d'això?

Vaig ser citat per gent a la qual vaig conèixer, però no hi havia molt que ho envoltés. Em vaig assabentar que Martin Ugalde li havia fet aquestes entrevistes i vaig començar a buscar aquestes cintes. Quan els vaig trobar, de seguida vaig veure que hi havia una història terrible que contar i que calia ser un documental, just per això, perquè Lezo podia comptar i era molt atractiu. Lezo també té una bona manera de parlar, es veu que és una persona amb molta personalitat, amb molt de carisma i crec que porta als espectadors de la seva mà en tota la pel·lícula. La veu de Lezo és el cor del documental, al costat d'un cor "de segona": Familiars, historiadors, amics de Lezo i molts més. Enriqueixen, detallen o contextualitzen les paraules de Lezo Urreiztieta.

En el documental anterior vas treballar en 'A la recerca del nostre lloc d'origen'. Quin treball has tingut aquesta vegada per a buscar aquestes cintes?

Eren a l'Ajuntament d'Andoain. Estaven en els cartons; jo era el primer que escoltava aquestes persones des que es van gravar, perquè ningú va preguntar fins ara. Quan vaig saber on estaven, no hi ha hagut cap problema, la família de Martin Ugalde i l'Ajuntament em van oferir tota la facilitat. Per fortuna es trobaven en bon estat, digitalitzats, portats a casa, i a partir d'aquest moment, em vaig fer amb tot això i em vaig posar a tirar un fil.

Per què ha estat desconegut un personatge així fins ara?

És difícil de contestar. Des del moment en què jo li vaig conèixer, em vaig lligar a ella, i aquesta pregunta haurien de respondre-la aquells que l'hagin mantingut en l'oblit. Coneixem a diversos personatges de la guerra civil, però Lezo no es va ficar en el sac dels quals havien de recordar. I jo diria com a hipòtesi que Lezo era un home lliure, fins i tot molt lliure, i que cap partit o moviment polític podia reivindicar plenament la seva memòria. Al nostre poble la història s'ha fet una mica maniquea, bons i dolents, nosaltres i els nostres són un dels crits més repetits i així s'han fet les coses. Dins d'aquests esquemes no s'inclou Lezo. Lezo ja tenia les seves idees, era un independentista entusiasta, un militant massa exagerat, però això no li va impedir ajudar a molta gent; va tenir millor relació amb Indalecio Prieto que amb José Antonio Agirre, i els socialistes, els comunistes, els d'ETA els van acompanyar en les seves diferents etapes de vida. I tal vegada això, aquesta heterodòxia, o aquest ser lliure, hagi deixat almenys fins ara de la qüestió de la memòria.

Pel que sembla, va tenir el somni de comprar una illa en el Pacífic, en la qual els bascos van somiar amb viatjar a l'illa.

Va ser més que un somni, perquè va fer moltes coses per a portar-lo al capdavant; també es va reunir amb Lázaro Cárdenas, gent del govern de Mèxic. I això avui dia sembla una bogeria, però cal posar-ho en context; en l'època en què Lezo ho pensava, els jueus van fer una cosa semblant. Si ell era alguna cosa, crec que va ser un gudari per la llibertat d'Euskal Herria, un independentista fins al cor, i quan va arribar a la conclusió en un moment donat, va ser molt difícil aconseguir la independència entre Espanya i França, va començar a buscar altres alternatives.

Aquesta notícia ha estat publicada per Arabako Aleak i l'hem portat a ARGIA gràcies a la llicència CC-by-sa.