De cara a la situació política d'Espanya, es pot pensar que els seus principals partits necessitaran durant anys els vots de les perifèries nacionalistes per a formar governs a Madrid. Això pot permetre fer altres passos entorn de la plurinacionalitat a Espanya? En aquest context ve la proposta de la convenció constitucional del lehendakari Urkullu. I què és? En definitiva, aprofitar aquest moment per a parlar del tema en el Congrés espanyol i superar el marc constitucional de 1978, traslladant també a l'àmbit polític l'acord econòmic que tenim en els territoris bascos en l'àmbit econòmic.

En realitat, és la proposta més càlida dels nacionalistes en les dues últimes dècades sobre la qüestió nacional. En altres contextos polítics solen llançar ofertes molt més rodones: el Pla Ibarretxe en 2001, l'acordat en les converses de Loiola en 2006, la consulta d'Ibarretxe en 2008, la proposta de reforma de l'Estatut en 2014, la bilateralitat política en 2018...

En fi, l'actual no es pot comparar amb l'esmentat, però a la porta de l'Alderdi Eguna i de les eleccions al Parlament Basc, no es pot treure més oferta. Com a contrast, des de Catalunya es parla d'amnistia, referèndum i autodeterminació per a aquestes converses amb el PSOE. Des d'Euskal Herria, en canvi, es dona gairebé per bo l'acord amb Sánchez, sabent que l'alternativa és molt pitjor.

Pel que sembla, l'independentisme català, especialment Junts, vol aprofitar aquesta ocasió especial que els ha donat la política per a tancar amb dignitat i força el capítol de l'exili i portar el moviment independentista a una altra etapa. No és un treball de broma, només cal veure quina és la situació de divisió de l'independentisme que va aixecar el proces.

L'amnistia que els catalans volen negociar, a Catalunya encara hi ha milers de persones amenaçades per la repressió. No obstant això, no hi ha ningú en la presó. A Euskal Herria, tretze anys després que ETA abandonés les armes, encara hi ha uns 150 presos i una vintena d'exiliats. Si la legislatura anterior va ser la del final de la dispersió, aquesta seria la legislatura que hauria de ser la de l'acomiadament provisionalment majoritari. El capítol d'ETA a Euskal Herria ha durat més de mig segle i aquesta pàgina no ha passat del tot. Això encara tindrà una gran influència per a tornar a traslladar la qüestió nacional a l'àmbit de la confrontació. L'esquerra abertzale està en l'estratègia institucional, a més de l'èxit, i en el moviment popular encara no hi ha iniciatives fortes per a construir altres camins.

Des del punt de vista democràtic sempre seria benvingut qualsevol convenció constitucional que avancés en el caràcter plurinacional de l'Estat espanyol, però qualsevol persona amb perspectiva històrica pot imaginar que tampoc es farà un pas significatiu sense un fort impuls social dels moviments sobiranistes. Enaltit per l'acord, sovint s'esmenta el clima de transició de 1978, però no tant el gran ambient de pressió que hi havia llavors. Ara, en tot cas, estem en un moment de petits passos.