Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Patata calenta que Urkullu cedeix a Pradales


14 de juny de 2024 - 09:38
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

La idea d'aquest article va sorgir quan el 24 de novembre el lehendakari Urkullu es va filtrar que no anava a ser candidat i, en conseqüència, es va constatar que anava a anar després de dotze anys en el càrrec sense gestos significatius amb les víctimes de l'Estat.

No obstant això, perquè no es llegeixi en la clau electoral, diumenge passat he esperat a tancar el llarg cicle electoral.

Abans, el 31 d'octubre, va perdre l'última oportunitat, ja que 66 víctimes de l'Estat no van assistir a l'acte de reconeixement institucional.

Aquesta absència es va produir en la fase final d'una legislatura en la qual es van fer passos significatius en aquesta matèria:

- Reconeixements del Govern Basc a través de la Comissió de Valoració de la Llei 12/2016, publicada en 2019, després d'una trajectòria judicial sinuosa.

- La fi del negacionismo amb la tortura.

Aquesta llei i el treball de les víctimes, juntament amb institucions com el Fòrum Social Permanent, van permetre construir un ampli consens ètic i polític sobre el dret de totes les víctimes, incloses les de l'Estat, a la veritat, a la justícia i a la reparació. No obstant això, l'absència d'acció institucional estava creant una teulada de cristall, perquè era només una declaració teòrica que corria el risc de quedar-se sense contingut.

S'estava construint tot l'ecosistema adequat amb l'ajuda d'actors i factors diversos. No obstant això, encara que les víctimes de l'Estat i la Fundació Deu a la Veritat el van sol·licitar de manera expressa i reiterada, va decidir no acudir.

Estava convençut que una persona tan exigent com el senyor Urkullu no deixaria el seu càrrec sense fer un gest significatiu per a acostar-se a les víctimes de l'Estat

Solucionar el sofriment sense socialitzar-lo, el fa invisible, no existeix i, per això, es posava en valor la presència del lehendakari.

Les intervencions de la consellera Nerea Melgosa en aquell acte pròxim van ser molt importants: "No sempre hem estat disposats a escoltar-nos com a societat. Ens va costar massa temps escoltar i actuar". Les paraules van ser molt apreciades pels assistents. Tot això unit a la nova actitud transmesa des de la Viceconsejería, que trencava amb les visions conspirativas anteriors.

Estava convençut que una persona tan exigent com el senyor Urkullu no deixaria el seu càrrec sense fer un gest significatiu d'acostament a les víctimes de l'Estat durant dotze anys, com en moltes ocasions s'ha acostat a les víctimes d'ETA.

Aquesta absència va revictimitzar a les víctimes de l'Estat. Va aprofundir en el tractament asimètric que sofreixen, i estic segur que va aprofundir en alguna cosa que ningú volia: la discriminació i el sofriment injust acumulat.

La Presidència es va adherir a la polèmica decisió adoptada per la Presidència de posposar l'acte previst per al 26 de juny (Dia Internacional de les Víctimes de la Tortura) amb motiu d'una convocatòria inesperada d'eleccions generals.

Cal suprimir definitivament les teranyines del passat, per a pensar que el reconeixement de les víctimes de l'Estat completa el relat d'un partit vinculat al conflicte polític. Això forma part d'un debat polític que, com hem vist en les últimes eleccions autonòmiques, continua obert i se situa a anys llum dels paràmetres internacionals.

L'assistència a totes les víctimes, independentment de les seves victimarios, hauria de ser una qüestió política i ètica, i l'única referència hauria de ser els drets humans. Aquest mateix dia vaig escoltar al Kursaal una teoria sobre la seva absència va ser que en aquest acte es reconeixia a una víctima de l'Ertzaintza i això era incòmode.

El CREI ha reconegut 311 casos de persones torturades per aquest cos policial. A mesura que la Comissió avança en l'anàlisi dels expedients presentats, es procedirà al reconeixement de nous casos. No fer costat a aquestes víctimes i no haver-hi gestos de reconèixer el mal causat per la crueltat de la violència exercida pels funcionaris del Govern Basc és retardar l'inevitable, i no contribueix a superar la desconfiança institucional de moltes víctimes de l'Estat. És una de les raons per les quals 710 persones “només” presenten els seus casos.

Si algú creu que es pot construir una convivència democràtica ocultant part de la violència soferta, comet un greu error o està sent mal aconsellat.

Hi ha una actitud especialment decebedora. Tothom reconeix la contribució de cinc Artesans de la Pau de Luhuso al procés de construcció de la pau. La pròpia justícia francesa ha decidit recentment una pena mínima sense complir per a Txetx Etxeberri i Beatriz Moller, caracterizable com a “justícia transicional”.

Encara que en el seu moment es va posar de manifest l'absència del Govern Basc després de la mort de Mixel Berhokoiroin, el silenci del Govern Basc en aquest judici aprofundeix en l'estratègia negativa del paper de la societat civil. Beatrice Molle i Txetx Etxeberri, així com Mixel Berhokoirigoin, Mixel Bergougnan i Michel Tubiana haurien de tenir un reconeixement institucional.

Patates calentes que ara passen al que serà president. Vull creure que el senyor Pradales i tots els agents polítics sabran treure conclusions dels errors comesos en aquesta matèria.

Som una societat en transició. Encara que no anem a posar-nos d'acord per què va succeir, hem de ser capaços de consensuar un futur compartit, aprenent de tot el que va succeir. A partir d'ara, la XIII legislatura obrirà una nova etapa que no serà gens igual. Saber aprofitar és responsabilitat de tots.

L'objectiu principal és establir les bases d'una convivència democràtica que permeti afrontar les desigualtats, amb un únic instrument de diàleg i basat en el respecte a tots els drets civils i polítics de totes les persones.

Agus Hernan

Activista pels drets humans

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Irakurleen gutunak
Borrokak balio du: Israel Premier Tech, ez aurten, ez inoiz

Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]


2025-03-27 | Kontxita Beitia
Atzo bezain ozen! NATO pikutara soldaduskarik ez

Intsumituek denbora luzez egindako borroka gogorra eta mingarria izan zen, baina irabazi zuten, eta garaipen hura behin betikoa izango zela uste genuen, atzera bueltarik gabea. Baina badirudi, politikari batzuen ahotik aterata, eskalada militaristari gorazarre egin eta berriz... [+]


2025-03-24 | Garazi Muguruza
Desioa

Punto Bobo liburuaren irakurketan murgilduta, Itxaso Martin Zapirain egilearen Eromena, Azpimemoria eta Isiltasunak Idazten ikerketa lanean sentitu nuen egiazkotasun eta maila etikoarekin egin dut berriz ere topo. Eta hortaz, hara bueltatu. “Oihu izateko jaio zen isiltasun... [+]


Nazio askapena; arrazakeriaren eta faxismoaren kontrako antidoto bakarra

Dirudienez, Euskal Herrian migrazioa arazo bilakatu da azken bi hamarkadetan. Atzerritarrez josi omen dira gure lurrak. Gure kultura arriskuan omen dago fenomeno “berri” horren ondorio. Lapurretak, bortxaketak, liskarrak… Bizikidetza arazo horiek guztiak... [+]


2025-03-24 | Emun kooperatiba
Gazteak eta euskara: oztopo errealak eta aukera berriak

Azken hamarkadetan euskararen biziberritzeak duen erronka handienetakoa, euskararen ezagutzaren unibertsalizazioarekin batera, erabilerarena da. Askotan, gazteen euskararen erabileran jarri ohi dugu fokua, baita euskararen erabilerak izan duen eta izan dezakeen bilakaeraren... [+]


2025-03-21 | Iñaki Lasa Nuin
Ezegonkortasuna eta desoreka

Goizean jaiki orduko hasten dira desegokitasunak. Beharbada lotarako erabili duzun lastaira ere ez zen egokiena. Baina, ezin ba idatzi desegoki sentiarazten nauten guztiez. Horregatik, udaberriko ekinozioa –egunaren eta gauaren arteko oreka– dela eta, oraindik ere,... [+]


Etxegabetzeetara ohitu zaitezke, baina egon, badaude

Ez da gauza berria politikari profesionalak gizarteko arazoak estaltzeko ahaleginetan ibiltzea. Azkenaldian Denis Itxaso -EAEko Etxebizitza sailburua- entzun dugu etxegabetzeei garrantzia kenduz eta aditzera emanez gurean bazterreko fenomenoa direla; eta Begoña Alfaro... [+]


2025-03-20 | Patxi Azparren
Europa eta Euskal Herriaren desmilitarizazioa

Antropozentrismoaren aldaera traketsena eurozentrismoa izan zen. Europako mendebaldea, geografikoki, Kontinente Euroasiarraren penintsula txiki bat besterik ez da, baina lau mende luzez gertaera demografiko, teknologiko eta ideologiko batzuk zirela medio, bazter horretako... [+]


2025-03-20 | Iñaki Inorrez
Euskaraldia ez! Euskal Oldarraldia bai!

Badakizuenok badakizue, beste gauza asko bezala, euskararen aldeko borrokan ere politikoek, eragile batzuek eta hedabideek beraien antzezlana saldu nahi digutela, benetakoa balitz bezala.

Lehen urtean pozik jaso nuen, "Euskaraldi" hau. Zer edo zer zen, ezer ez zegoela... [+]


Euskararen zapalkuntza sistematikoa

Euskarak, mendez mende, zapalkuntza sistematikoa jasan du, eta oraindik ere borrokan dabil egunerokoan bere leku duina aldarrikatzeko. Hizkuntza baten desagerpena ez da inoiz berez gertatzen; planifikazio politiko eta sozialak eragiten du zuzenean. Euskaldunoi ukatu egin izan... [+]


2025-03-19 | Gorka Torre
“Bayonne” bukatu da, Libération egunkariak “Baiona” idatziko du

Horra Libération egunkariak berriki argitaratu duen idazkia:

“Bayonne” bukatu da, Libérationek “Baiona” idatziko du

Hiri baten izenaren erabilpena ohiturazkoa delarik, egunkari batean izen horren erabilpena aldatzea zaila da. Alta, irakurleen... [+]


Lurraldeko harrapariak eta energia-mendekotasuna dutenak Arabako hegoaldean jarri dira

Eusko Jaurlaritzak eta Arabako Foru Aldundiak Datu Zentroen instalazioei ateak irekitzen dizkiete horiek arautzeko legedia sortu aurretik. Bilbao-Arasur Dantu Zentroarekin, bere lehen fasea gauzatuta, eta instalatzea amesten duen Solariaren Datu Zentroarekin, 110.000 m2... [+]


Otero jaunari

Otero jauna, garai honetan artzain honek ez du tarte handirik izaten ezertarako, justuan ibiltzen naiz, baina gaurkoan ezin utzi erantzun gabe zure azken kolaborazioa. Izan ere, sortu didan egonezinak pisua du. Haserrea ere astuna egiten zait. Ez pentsatu, ordea, dela zenbait... [+]


2025-03-17 | Patxi Aznar
Beharrezko aldaketak

Duela gutxi, asteburu berean, Ertzaintzak bi salaketa jaso ditu: lehenengoa, emakume kolonbiar batena; lekukoen arabera, ertzainak kolpeka jarraitu zuen lurrera bota ondoren eta konorterik gabe zegoela; ospitalean garuneko edema eta paralisi partziala diagnostikatu zizkioten... [+]


Zein izango da Frantziskoren legatua?

Frantziskok "Franciscomanía" zeinuarekin hasi zuen bere Aitasantutza. Fenomeno soziologiko horri esker, Vatikanoko boterearen zirrikituak aldez aurretik ezagutzen ez zituen gaztetasunaren ikono eta Elizako aldaketa-haizeen intsuflatzaile bihurtu zen.

Era berean,... [+]


Eguneraketa berriak daude