El Govern busca a Extremadura a familiars de presos que van morir en la presó d'Orduña per a la identificació genètica
- Una delegació del Govern Basc en l'àmbit de la memòria busca a Extremadura a familiars de presos morts en la presó d'Orduña per a la identificació genètica de restes exhumades del cementiri de la localitat. El dissabte presentarà els treballs realitzats en Castuera (Badajoz).
Una delegació del Govern Basc treballa a Extremadura a la recerca de familiars de presos morts en la Presó Central d'Orduña per a realitzar proves d'ADN i identificació genètica de restes. De fet, segons la documentació històrica, dels 225 reclusos que van morir en la Presó d'Orduña entre 1937 i 1941, la majoria eren extremenys (127) i van ser portats a la ciutat des de la presó de Castua (Badajoz). La resta eren de Castella-la Manxa (41) i Màlaga (22).
Fins al moment s'han realitzat dues campanyes d'excavació a Orduña en els anys 2014 i 2022. Els treballs han estat realitzats en col·laboració amb l'Ajuntament de Castuera, a través del conveni signat amb la Societat de Ciències Aranzadi i dins del programa de cerca de desapareguts de la Guerra Civil del Govern Basc. Gràcies a això, s'han fresat les restes de 71 persones i el repte és identificar-los. L'Institut Gogoratuz està coordinant la identificació de les víctimes i ja ha gestionat amb 41 famílies el procediment de recollida de la mostra d'ADN.
En les excavacions realitzades el mes de desembre passat es van trobar restes de 53 persones gràcies a la implicació ciutadana i al treball veïnal. L'Ajuntament va assenyalar que intentaran retornar-los als seus familiars i, en cas de no poder fer-ho, deixaran les seves restes en el Columbario de la Dignitat.
Govern Basc a Extremadura
L'objectiu del viatge del Govern Basc a Castua és contactar amb el major nombre possible de familiars que poden donar ADN. A més, volen donar a conèixer als mitjans de comunicació, a les associacions de la memòria històrica i als familiars de les víctimes els treballs de desallotjament realitzats fins ara. La presentació tindrà lloc aquest dissabte, 28 de gener, a les 11.00 hores en el Museu del Torró de Castuera.
El Govern Basc ha anunciat que l'acte estarà presidit per la consellera d'Igualtat, Justícia i Polítiques Socials, Beatriz Artolazabal, i que comptarà amb la presència del viceconsejero de Drets Humans, Memòria i Cooperació, José Antonio Rodríguez Ranz, i de la directora de l'Institut de la Memòria, la Convivència i els Drets Humans, Aintzane Ezenarro.
Bilbo Hari Gorria dinamikarekin ekarriko ditu gurera azken 150 urteetako Bilboko efemerideak Etxebarrieta Memoria Elkarteak. Iker Egiraun kideak xehetasunak eskaini dizkigu.
33/2013 Foru Legeari Xedapen gehigarri bat gehitu zaio datozen aldaketak gauzatu ahal izateko, eta horren bidez ahalbidetzen da “erregimen frankistaren garaipenaren gorespenezkoak gertatzen diren zati sinbolikoak erretiratzea eta kupularen barnealdeko margolanak... [+]
1976ko martxoaren 3an, Gasteizen, Poliziak ehunka tiro egin zituen asanbladan bildutako jendetzaren aurka, zabalduz eta erradikalizatuz zihoan greba mugimendua odoletan ito nahian. Bost langile hil zituzten, baina “egun hartan hildakoak gehiago ez izatea ia miraria... [+]
Memoria eta Bizikidetzako, Kanpo Ekintzako eta Euskarako Departamentuko Memoriaren Nafarroako Institutuak "Maistrak eta maisu errepresaliatuak Nafarroan (1936-1976)" hezkuntza-webgunea aurkeztu du.
Tafallan, nekazal giroko etxe batean sortu zen 1951. urtean. “Neolitikoan bezala bizi ginen, animaliez eta soroez inguratuta”. Nerabe zelarik, 'Luzuriaga’ lantegian hasi zen lanean. Bertan, hogei urtez aritu zen. Lantegian ekintzaile sindikala izan zen;... [+]
