Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

El Govern busca a Extremadura a familiars de presos que van morir en la presó d'Orduña per a la identificació genètica

  • Una delegació del Govern Basc en l'àmbit de la memòria busca a Extremadura a familiars de presos morts en la presó d'Orduña per a la identificació genètica de restes exhumades del cementiri de la localitat. El dissabte presentarà els treballs realitzats en Castuera (Badajoz).

26 de gener de 2023 - 10:54
Última actualització: 12:11

Una delegació del Govern Basc treballa a Extremadura a la recerca de familiars de presos morts en la Presó Central d'Orduña per a realitzar proves d'ADN i identificació genètica de restes. De fet, segons la documentació històrica, dels 225 reclusos que van morir en la Presó d'Orduña entre 1937 i 1941, la majoria eren extremenys (127) i van ser portats a la ciutat des de la presó de Castua (Badajoz). La resta eren de Castella-la Manxa (41) i Màlaga (22).

Fins al moment s'han realitzat dues campanyes d'excavació a Orduña en els anys 2014 i 2022. Els treballs han estat realitzats en col·laboració amb l'Ajuntament de Castuera, a través del conveni signat amb la Societat de Ciències Aranzadi i dins del programa de cerca de desapareguts de la Guerra Civil del Govern Basc. Gràcies a això, s'han fresat les restes de 71 persones i el repte és identificar-los. L'Institut Gogoratuz està coordinant la identificació de les víctimes i ja ha gestionat amb 41 famílies el procediment de recollida de la mostra d'ADN.

En les excavacions realitzades el mes de desembre passat es van trobar restes de 53 persones gràcies a la implicació ciutadana i al treball veïnal. L'Ajuntament va assenyalar que intentaran retornar-los als seus familiars i, en cas de no poder fer-ho, deixaran les seves restes en el Columbario de la Dignitat.

Govern Basc a Extremadura

L'objectiu del viatge del Govern Basc a Castua és contactar amb el major nombre possible de familiars que poden donar ADN. A més, volen donar a conèixer als mitjans de comunicació, a les associacions de la memòria històrica i als familiars de les víctimes els treballs de desallotjament realitzats fins ara. La presentació tindrà lloc aquest dissabte, 28 de gener, a les 11.00 hores en el Museu del Torró de Castuera.

El Govern Basc ha anunciat que l'acte estarà presidit per la consellera d'Igualtat, Justícia i Polítiques Socials, Beatriz Artolazabal, i que comptarà amb la presència del viceconsejero de Drets Humans, Memòria i Cooperació, José Antonio Rodríguez Ranz, i de la directora de l'Institut de la Memòria, la Convivència i els Drets Humans, Aintzane Ezenarro.


T'interessa pel canal: Oroimen historikoa
L'exiliat d'Ezkaba Segon Hernández, identificat en la fossa d'Elía de la Vall d'Egüés
Amb el gasteiztarra s'han identificat nou persones que han estat les responsables de la fugida del dia. En total, s'han obtingut dades de 43 persones des de la creació del Banc d'ADN de Navarra.

Potser acaba una guerra quan ho diu el vencedor?
Sabem quan comença una guerra, però no quan acaba. Aquesta frase ha estat escoltada en nombroses ocasions i sembla un tòpic, però no li falta raó, si ens fixem en els nombrosos conflictes que continuen vivint avui dia en el món. El mateix podria dir-se de la guerra civil... [+]

2024-09-06 | Ahotsa.info
Jose Mari Esparza, tota una vida dedicada a la construcció popular
El programa Esker Onez, estrenat per Hamaika TB, ha estat dedicat a l'editor i militant històric de l'Esquerra Abertzale de Tafalla.

La història de Pamplona, narrada des de les vivències de deu dones
Una obra de teatre al carrer tindrà com a protagonistes a deu dones que en el seu moment van viure en la capital navarresa. Sota el nom de Memòria Escènica, els tres actors comptaran les vivències, sentiments, repressions i silencis que han sofert aquestes dones. L'espectacle... [+]

Les associacions memorialistes es mobilitzaran contra la concessió de la Medalla d'Or de Vitòria-Gasteiz al Centre per a la Memòria de les Víctimes del Terrorisme
L'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz lliurarà la medalla al centre el pròxim 5 d'agost i la plataforma Memòria Osoa ha convocat una concentració i una roda de premsa per al 2 d'agost. L'Associació 3 de Març ha denunciat que el centre fa un “plantejament discriminatori” i una... [+]

En el dia en què es compleixen 88 anys de la matança d'Otxandio, EH Bildu ha presentat una moció al Senat per a llevar les condecoracions a Ángel Salas Larrazabal
Ángel Salas Larrazabal és un dels principals responsables del bombardeig d'Otxandio. Per tant, va participar en el primer bombardeig contra la població al País Basc.

Els ossos del diputat alabès Modest Manuel Azkona tornen a la seva terra natal, 88 anys després
Va ser afusellat pels franquistes en 1936, quan era diputat per Àlaba, i les restes de Manuel van ser dipositats en la mateixa tomba dels altres 42 afusellats en la localitat.

Mor Antonia Manot, mare de 'Txiki' afusellada pel franquisme
Antonia Manot ha mort als 95 anys d'edat, segons ha informat el seu fill Diego Paredes a través de les xarxes socials.

Bego Ariznabarreta Orbea Sense guerra
"Encara tenim els traumes i els símptomes de la guerra dels nostres majors"
Assassinats els seus pares, els fills es van posar a desallotjar la golfa. Entre altres coses, un munt de quaderns i papers, fotografies i tota classe de documents. Bego Ariznabarreta Orbea va llegir en blanc les sorprenents memòries de la guerra del seu difunt pare, i es va... [+]

Aurresku, bertsos i actuacions musicals en homenatge a Germán Rodríguez
Un any més, el dilluns 8 de juliol serà recordat al costat del monòlit dedicat a Germán Rodríguez. Serà a les 13.00 hores: l'aurresku, primer, els bertsos de Mikel Lasarte i després les actuacions de La Fúria i Fermin Balentzia. En fosquejar, les Penyes, en silenci i amb... [+]

El Govern de Navarra reconeix a Ángel Berrueta i als seus familiars com a víctimes de la violència policial
Naiz.eus avança que Ángel Berrueta, assassinat per un policia i el seu fill al març de 2004, i les seves vídues i fills, seran reconeguts oficialment pel Govern de Navarra com a víctimes de la violència exercida per les forces policials.

Homenatge als esclaus del franquisme que van construir la carretera entre Igari i Bidankoz
Entre 1939 i 1941 es van homenatjar el dissabte als 2.400 esclaus del franquisme que van ser obligats a construir la carretera entre Igari i Vidángoz, en l'alt d'Igi. Representants de l'associació El Camí de la Memòria va organitzar un homenatge en el qual van reivindicar que... [+]

Rosi Zarra. Els vells nous?

A Rosa, sí, perquè així ho dèiem els de casa i els amics. El 30 de juny complirà 29 anys de vida a conseqüència d'una infecció provocada per un pelotazo llançat a 7-8 metres pels ertzaines. Això va quedar patent en la compareixença o sessió de treball celebrada el 26... [+]


Encén la gravadora, descobreix el passat

Com a la nostra professió se li ha acusat d'ideologitzar i de ser subjectiu, els historiadors tenim una obsessió especial per mantenir l'objectivitat i el rigor científic. En conseqüència, en el passat, entre els historiadors també existia un prejudici sobre les fonts de... [+]


El Govern de Navarra reconeix com a víctimes a ciutadans torturats en el període 2005-2011
La Xarxa de Torturats de Navarra ha comunicat l'acceptació de dinou noves víctimes per part de la Comissió de Reconeixement i Reparació del Govern de Navarra, cinc de les quals van ser torturades entre 2005 i 2011 per Mikeldi Deu, Iker Aristu, Oihan Ataun, Garbiñe Urra i... [+]

Eguneraketa berriak daude