Reprenen els treballs per a exhumar a més víctimes de la presó franquista d'Orduña
Les obres es van iniciar el dilluns i s'han recuperat els cadàvers de 20 noves víctimes del franquisme, segons ha informat el Departament basc d'Interior. La tercera campanya d'exhumació de restes humanes es prolongarà fins al cap de setmana i està previst que s'allarguin.
En el cementiri d'Orduña es troben de nou els membres de la Societat de Ciències Aranzadi per a continuar amb les excavacions iniciades en 2014. En els últims anys s'han recuperat 71 cadàvers i gràcies a les mostres d'ADN s'han pogut identificar a deu dels morts.
La campanya, que va arrencar el dilluns, és la tercera que realitza la Societat de Ciències Aranzadi amb l'objectiu d'exhumar els cossos que ja havien estat localitzats. En concret, són els cadàvers que es troben sota els nínxols sense demolir en 2022 i que s'aniran recuperant en els pròxims dies. L'Ajuntament ha retirat recentment els nínxols, la qual cosa ha permès als membres d'Aranzadi iniciar la cerca dels cadàvers.
"L'objectiu principal d'aquesta campanya és localitzar, recuperar i identificar les restes mortals d'aquestes víctimes, dignificar la seva memòria i donar respostes a les seves famílies", ha reivindicat l'Ajuntament d'Orduña en una nota de premsa.
Identificació d'ossos
Els cossos enterrats en el cementiri d'Orduña són els de presos que van morir en la presó franquista d'Orduña entre 1939 i 1941. L'Institut Gogora i la Societat de Ciències Aranzadi, en col·laboració amb l'Ajuntament d'Orduña, tenen com a objectiu identificar les restes òssies i posar-los a la disposició dels familiars.
En aquest camí, l'Institut Gogora ha recollit mostres d'ADN de més de 60 presos empresonats, i algunes comparacions ja han donat bons resultats. En total han aconseguit identificar a deu víctimes, l'última el mes de setembre de l'any passat: Ramón Torres Donosoro.
Les víctimes identificades fins al moment són les següents:
- Fructuoso Llorens Tolosano, de Font de Maestro, Badajoz.
- Manuel i Salvador De l'amo Jiménez, germans, de Villagonzalo (Badajoz)
- Alejandro Gómez Hidalgo, de Carpio de Tajo (Toledo)
- Alfonso Tena Prieto de Don Álvaro, de Badajoz
- Domingo Galindo González, nascut en La Morera, a Badajoz
- Inocencio Gallardo Rebolledo, de Magacela, Badajoz
- Bernardo Rodríguez Rincón, de Campanar, Badajoz
- Francisco de la Creu Orellana, de Quintana de la Serena, Badajoz
- Ramón Torres Donosoro
En l'estiu de 2023 es va celebrar un acte en el Columbari de la Dignitat instal·lat al costat del cementiri, en el qual es van lliurar als familiars les primeres restes identificades:
Kirola eta oroimena uztartuko dituzte, bigarrenez, mendi-martxa baten bitartez. Ez da lehiakorra izanen, helburua beste bat delako. La Fuga izeneko mendi martxak 1938ko sarraskia gogorarazi nahi du. Ezkabako gotorlekuan hasi eta Urepelen amaituko da. Maiatzaren 17an eginen dute.
Fusilamenduak, elektrodoak eta poltsa, hobi komunak, kolpismoa, jazarpena, drogak, Galindo, umiliazioak, gerra zikina, Intxaurrondo, narkotrafikoa, estoldak, hizkuntza inposaketa, Altsasu, inpunitatea… Guardia Zibilaren lorratza iluna da Euskal Herrian, baita Espainiako... [+]
Gogora Institutuak 1936ko Gerrako biktimen inguruan egindako txostenean "erreketeak, falangistak, Kondor Legioko hegazkinlari alemaniar naziak eta faxista italiarrak" ageri direla salatu du Intxorta 1937 elkarteak, eta izen horiek kentzeko eskatu du. Maria Jesus San Jose... [+]
Familiak eskatu bezala, aurten Angel oroitzeko ekitaldia lore-eskaintza txiki bat izan da, Martin Azpilikueta kalean oroitarazten duen plakaren ondoan. 21 urte geroago, Angel jada biktima-estatus ofizialarekin gogoratzen dute.
Bilbo Hari Gorria dinamikarekin ekarriko ditu gurera azken 150 urteetako Bilboko efemerideak Etxebarrieta Memoria Elkarteak. Iker Egiraun kideak xehetasunak eskaini dizkigu.
33/2013 Foru Legeari Xedapen gehigarri bat gehitu zaio datozen aldaketak gauzatu ahal izateko, eta horren bidez ahalbidetzen da “erregimen frankistaren garaipenaren gorespenezkoak gertatzen diren zati sinbolikoak erretiratzea eta kupularen barnealdeko margolanak... [+]
1976ko martxoaren 3an, Gasteizen, Poliziak ehunka tiro egin zituen asanbladan bildutako jendetzaren aurka, zabalduz eta erradikalizatuz zihoan greba mugimendua odoletan ito nahian. Bost langile hil zituzten, baina “egun hartan hildakoak gehiago ez izatea ia miraria... [+]
Memoria eta Bizikidetzako, Kanpo Ekintzako eta Euskarako Departamentuko Memoriaren Nafarroako Institutuak "Maistrak eta maisu errepresaliatuak Nafarroan (1936-1976)" hezkuntza-webgunea aurkeztu du.
