Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va utilitzar el nom d'una muntanya del seu poble per a signar els seus escrits. “El meu nom estava en el fitxer de la policia i no era possible publicar la gramàtica amb el meu nom”.
Després de diversos anys a París i Baiona, Mirin Terese va tornar a Vitòria a casa de la seva germana, que sempre havia estat la seva amiga i companya. Gramàtica basca “En la vida m'he volgut de veritat a la meva germana predilecta” va escriure Umandi. Els germans van néixer en cases castellanoparlants, però aviat es van adonar de les arrels basques dels seus pobles i es van unir a l'ensenyament del basc.
“La resurrecció de la nostra llengua el preocupava de veritat. Sabia sembrar. El seu somni és tenir un Euzkalerria”, va escriure la seva germana. No obstant això, la necessitat de l'ensenyament en basc, destinada a pensar en basc i a actuar en basc, va dur a terme la seva vida. En un preàmbul de la seva obra assenyala que la llengua i el poble estan cosit, per la qual cosa la principal comesa de tots els bascos ha de ser el de parlar, aprendre, enaltir i difondre en basc.
En 1955 va escriure Gramàtica Basca, un mètode per a aprendre i ensenyar basc. Quan Umandi va tornar de l'exili a Vitòria-Gasteiz, aquest llibre va ser dirigit per alumnes il·lustre i significatius (José Ángel Cuerda, alcalde de Vitòria; Salvador Espriú, escriptor català; Sánchez Carrión, lingüista; Jesús Zubiaga, director de la Fundació Sancho El Savi; Izaskun Arrue andereño...).
En un preàmbul de la seva obra assenyala que la llengua i el poble estan cosit, per la qual cosa la principal comesa de tots els bascos ha de ser el de parlar, aprendre, lloar i difondre en basc.
Va estudiar i va escriure en basc fins a la seva mort. En el pròleg a la novel·la Gentza Bearean va escriure: “La manera en què el meu estómac cus ha fet ha estat un ericya, o caminar amb la raqueta del que poden ser a la taula, ballant en les actituds de tots els nostres eucaliptus, tots meus i de tots; i per tot això, justament, per a la unitat que pugui ser adequada, creient que tots ells s'han tingut en compte i han estat utilitzats”.
Els seus escrits són els següents: Gramàtica Basca (1955), Gramàtica Basca, Modismes Vocabularis - Clau de Temes (1959), Deures Bascos (1977), Diccionari de l'Alta Costura (1985), Evangeli d'Euzkadi (1985), Església d'Euzkal (1989), Diccionari de l'Alta Llengua Basca.
Mirin Teres, després de detenir al seu germà, empresonar-lo, enviar-lo a Osca i finalment fugir cap al nord travessant el riu Bidasoa (1951), va agafar el testimoni d'Andoni i va continuar impartint classes de basca a la seva casa al carrer Sant Antoni de Vitòria. També es va dedicar a sembrar la llavor de les ikastoles, exemple d'això és el d'ajudar a la senyoreta Izaskun Arrue en la seva formació i donar l'oportunitat de conèixer l'activitat d'Elbira Zipitria en Donostia. Mirin Terese també es va dedicar a les tasques financeres, rebent els diners per part dels seus pares i col·laboradors. Estimava el basc popular i durant tota la seva vida va treballar a favor del basc.
El testimoni d'Andoni i Mirin Terese va ser la generació de pares i mares que en els anys setanta van fundar les ikastoles a Àlaba i en 1975 es van fundar dues ikastoles que portaran el seu nom a Vitòria-Gasteiz (actual col·legi públic Umandi) i al seu poble en 1976 la ikastola Andoni Urrestarazu “Umandi”, actualment Araia Herri Eskola. La valentia d'aquests pares va ser fonamental, no sabien si els nens anaven a tenir titulació, què anava a passar amb ells, però van apostar perquè el futur fora en basc.
En la revitalització del basc es necessiten les mans i les boques de tots, aviat tindrem el Dia Internacional del Basc i després de la tardor l'hivern, i després de l'hivern l'Euskaraldia, una oportunitat única per a viure, gaudir, utilitzar i continuar aprenent.
Iñaki Jauregi Beitia “Jaltzo”
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
L'escriptura d'autobiografia és, segons diuen, l'eina més eficaç per al desenvolupament personal, la més alliberadora. Tirar de les coses del passat i recordar-les, sembla que ajuda a deslligar els nusos del present. Sí, ajuda a entendre el present i a dibuixar un futur que... [+]
He fet un repàs des de l'anunci de la pandèmia fins a la tragèdia de València i he conclòs que la nefasta gestió institucional que té la mentida i el forupe com a tallafocs és constant de la classe governant.
No tenim un governant substitut vàlid mentre aquest sistema... [+]
El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.
Els lavabos són la clau... [+]
El problema de l'habitatge és un problema estructural que ve des de lluny. El que hauria de ser un dret humà no és més que un dret subjectiu. Dic que és un frau perquè, encara que totes les institucions i tots els partits polítics diguin unes paraules boniques, no s'agarren... [+]
La nova Llei d'Educació aprovada en la CAB contra la majoria dels agents de l'escola pública té com a objectiu garantir la gratuïtat de l'ensenyament concertat a través del finançament dels poders públics. En l'Estat espanyol també s'ha... [+]
El 15 de novembre celebrarem a Errenteria-Orereta les tres jornades organitzades pels diferents agents que conformem Euskal Herria Digitala. Es tracta d'un taller d'autodefensa digital feminista i una xerrada sobre la digitalització democràtica.
Els membres de DonesTech... [+]
Portem unes setmanes escoltant en tots els mitjans i xarxes socials les opinions d'Iñigo Errejón sobre les acusacions de violència masclista. Al costat d'això, estan sorgint moltes controvèrsies: com hem de denunciar les dones, com han de ser les nostres relacions sexuals, el... [+]
Hi ha qui diu que les eleccions no serveixen més que per a donar caràcter legal a les decisions polítiques. I no són pocs els que pensen així. Val, però amb això es diuen moltes coses, entre altres coses, que el veritable poder, el poder, està fora d'aquest joc.
Però,... [+]
En les últimes dècades he treballat en l'àmbit del basc, tant en l'euskaldunización d'adults en AEK, com en la defensa dels drets lingüístics en l'Observatori, o a favor de la normalització del basc en el Consell d'Euskalgintza. A tot arreu m'ha tocat escoltar terribles per... [+]
Com sabem, l'Independentisme Institucional d'Hego Euskal Herria ha iniciat un determinat full de ruta. La signatura d'un nou pacte amb l'Estat espanyol. Aquest camí utilitza algunes variables o premisses principals. Així: El PSOE és un partit d'esquerres, l'Estat espanyol és... [+]
Agorrilaren 27an igorri nizuen gutunean, irailaren 10eko auzian euskaraz deklaratzeko asmoa nuela adierazi nizuen. Auzi honen hastapenean, epaile nagusiari euskaraz zekienez galdegin nion. Gutxiespenarekin ezetz erantzun zidan. Orduan, nere gutuna eskuratu zuenez frantsesez... [+]
Wikipedia.org considera que Gish gallop (galop de Gish) o la metralladora de fal·làcies "és una tècnica de controvèrsia que ataca a l'oponent amb el major nombre d'arguments possibles, sense tenir en compte l'exactitud o solidesa d'aquests arguments" i tindria com a efecte... [+]
L'origen del terme se situa a principis del segle XIX. En aquella època, les pretensions imperialistes dels liberals anglesos van xocar amb els russos, que s'estenia a Àsia i obstaculitzaven els desitjos de colonització d'Anglaterra. Per a protegir els seus interessos,... [+]