Les eleccions es van celebrar al setembre i el FPÖ es va imposar amb folgança, en obtenir gairebé el 30% dels vots. Hi havia la possibilitat de posar un mur a la ultradreta, però els democratacristians i els socialdemòcrates no s'han posat d'acord.
Per primera vegada des de la Segona Guerra Mundial, un partit que es dedica a l'extrema dreta arribarà al poder a Àustria: FPÖ, Partit de la Llibertat segons les seves sigles, Partit ultranacionalista. Aquest dilluns, el president d'Àustria ha proposat al líder del FPÖ, l'ultradretà Herbert Kickl, que formarà un govern a Àustria.
El FPÖ va aprofitar el retrocés dels democratacristians conservadors en les eleccions del passat mes de setembre: El democratacristià ÖVP va caure del 37% dels vots en 2019 al 26%, mentre que l'extrema dreta va augmentar del 16% al 29%. S'esperava que això ocorregués d'alguna manera, ja que les enquestes nacionals han dibuixat durant gairebé dos anys l'escenari de la pujada del FPÖ i, igual que en una part significativa d'Europa, també a Àustria l'extrema dreta va guanyar les eleccions al Parlament Europeu al juny de l'any passat. A Àustria, això va ocórrer per primera vegada des de la signatura de la democràcia.
Podrien posar-li una tanca
I la resta de partits van dir que l'anaven a posar, però no han arrodonit la jugada. No han estat capaços d'arribar a un acord i formar una gran coalició.
Hi havia una opció real, amb dos extrems: d'una banda, el partit democratacristià conservador ÖVP, fins ara en el poder, segon en les eleccions; i per l'altre, el socialdemòcrata SPÖ. Si s'unien, a penes podien constituir una majoria parlamentària i formar un govern.
La negociació s'ha prolongat fins a l'últim moment, però no ha fructificat i totes dues parts s'han culpat mútuament del succeït
Segons han informat les agències de notícies i recollit el diari El País , aquests dos partits han estat en la negociació des de novembre, però des del primer moment han mostrat posicions molt diferents. Per això, van trucar a la porta del quart partit liberal, Neos, amb l'objectiu d'arribar al centre. Van passar més setmanes de conversa, però va ser el cap de llista dels liberals el primer a cedir públicament: "Ni els democratacristians ni els socialdemòcrates estan pensant en com treure a Àustria de la recessió econòmica; si l'acord es basa a impedir que l'extrema dreta arribi al poder, és una base molt humil per a governar un país".
Sense el Partit Liberal, els democratacristians i els socialdemòcrates han estat negociant fins al 4 de gener, a petició del president d'Àustria, Alexander Van der Bellen. Però no ha donat fruit i tots dos partits s'han acusat mútuament. Finalment, Van der Bellen ha anomenat al seu despatx a Kickl, un portaveu de l'extrema dreta, i li ha demanat que formi govern.
Mentrestant, l'actual canceller, el democratacristià Karl Nehammer, que continuaria sent canceller en cas d'arribar a un acord amb els socialdemòcrates, ha presentat la seva dimissió. De totes maneres, el partit dels democratacristians conservadors no està tan lluny de la ultradreta. Nehammer no va descartar que el FPÖ pogués estar protegit des de l'exterior; sense un acord tancat, però si que va dir que dins del FPÖ hi ha "gent assenyada", i que estava sobre la taula la possibilitat de fer costat a un hipotètic govern.
El president d'Àustria, Alexander Van der Bellen, va arribar al poder fa vuit anys. Si Kickl es posa ara com a canceller, serà el vuitè lloc en el càrrec des que Van der Bellen és president del país. Van der Bellen és membre del Partit Verd, que sofreix una greu caiguda. Només va aconseguir un suport del 8% en les últimes eleccions, sis punts menys que en les anteriors.
Herbert Kickl: negacionista i racista
Kickl ha bufat amb idees contra la immigració i el dret d'asil, i ha inclòs en la seva llista a diverses persones que han estat multades per missatges xenòfobs i antisemites, així com per enaltiment del nazisme. Poc després de guanyar les eleccions, la premsa israeliana va descriure a Kickl com un neonazi, dominant aquest tipus de missatges i alertant del perill que guanyés les eleccions.
El FPÖ està en contra de la immigració i del dret a l'asil. Condemnen a diversos dels seus membres per missatges xenòfobs, nazis i antisemites
Kickl, no obstant això, ha restat importància a tota mena de fets com el càstig, perquè fa "la defensa de la llibertat", perquè és el Partit de la Llibertat, que és el significat de les sigles FPÖ. En la guerra contra Rússia, Ucraïna està a favor de retirar el seu suport a Ucraïna i està en contra de totes les mesures que es prenguin per a combatre l'emergència climàtica, al·legant que es fan "a costa de l'economia local".
Ha dit que vol ser Volkskanzler, "canceller del poble", abans que Hitler convertís en Führer el mateix terme que utilitzava. Ha rebut crítiques de la terminologia i ha contestat: "Això no és ser l'extrema dreta, això és normal; jo soc ciutadà i estic a favor del poble", ha afegit. Aquests són alguns dels lemes que s'han utilitzat per a la campanya: "Vosaltres sou els amos i jo el vostre instrument", o, per a donar un to bíblic, "que la vostra voluntat es converteixi en realitat".
Àustria sofreix una forta recessió econòmica en els dos últims anys, amb un augment de l'atur i un dèficit del 3,7% del PIB, per sobre del que estableix la Unió Europea. Per ordre de la Comissió Europea (CE), l'estalvi total ha de ser d'entre 18.000 i 24.000 milions d'euros.
FPÖ "Reactivació"
Herbert Kickl va arribar al capdavant del partit després que es conegués el cas Eivissa.
L'escàndol es va produir al maig de 2019, en la localitat d'Eivissa. En un vídeo encobert van aparèixer els membres del govern de llavors i el líder del FPÖ –Heinz-Christian Strache–, el democratacristià del ÖVP i el canceller austríac –Sebastian Kurz–, oferint contractes a la neboda d'un oligarca rus a canvi de diners per a la campanya electoral.
Martxoak 8an egindako pintaketak gainetik margotu dituzte ikur faxistekin Zuberoako hiriburuan. Horren aurrean elkarretaratzera deitu dute, astelehenean.
Behe bandako zutabea bezain erlojuaren aurka prestatzen ditut mozorroak, korrika, aztoratuta, zalantzaz, erretxin, estropezuka eta sarri arrakasta ez erabatekoarekin; adibidez, zutabe hau eta biharko mozorroa. Oraindik ez dakit bietako zein bukatuko dudan lehenago. Baina... [+]
Martxoaren 8a Getxo bere bizitokian igaro du: kumbia dekolonial eta antiarrazista topaketa antolatu du Algortako Herriko Tabernan, Abianen, Hija del Nopal DJrekin batera.
Argentinatik Getxora migratu zen Celeste Agüero, kantutegi herrikoi batekin eta poesia xuxurlatzeko... [+]
Alemaniako Poliziak asteleheneko gertakariaren arrazoiak "politikoak" zirela baztertu duen arren, 35 urteko Alexander Scheuermann Ring Bund talde neonaziko kide zen. Bi hildako eta hamar zauritu utzi dituen atentatuaren egileak sare sozialetan "gorroto mezuak"... [+]
Leporaturikoa ez onarturik, eta sare sozialetako kontuak "lapurtu" zizkiotela erranik, salaketa jarri zuen Arabako campuseko Farmazia Fakultateko irakasleak. Gernikako auzitegiak ondorioztatu du ez dagoela modurik frogatzeko mezu horiek berak idatzitakoak diren ala ez.
Martxoak 8a heltzear da beste urtebetez, eta nahiz eta zenbaitek erabiltzen duten urtean behin beren irudia morez margotzeko soilik, feministek kaleak aldarriz betetzeko baliatzen dute egun seinalatu hau. 2020an, duela bost urte, milaka emakumek elkarrekin oihukatu zuten euren... [+]
Ikerketa bat egin dute Alemanian, hauteskundeen atarian: kontuak sortu dituzte TikToken, X-n eta Instagramen, eta aztertu egin dute algoritmoak zer nolako edukiak erakusten dituen. Guztietan, algoritmoak eskuinera eta eskuin muturrera jotzen du gehien, TikToken nabarmen.
Ekitaldian, Mileik motozerra bat oparitu dio Muski, murrizketa sozialen sinbolo eta aldarri gisa.
Sozialdemokratek inoizko emaitzarik kaskarrenak lortu dituzten arren, litekeena da demokristau kontserbadoreekin elkartzea eta gobernua osatzea. Botoen %28,5 jaso ditu CDUk, eskuin muturreko AfDk %20,7 eta SPDk %16,4.
LGTBIQ+ banderaren itzalpean eta mezu eta doinu antifaxistez inguratuta jarri du karpa Voxek.
La dura sentència contra el Procés, que es va dictar a l'octubre de 2019, va incendiar el Barcelona. En aquest context, en l'Estat espanyol es va llegir en la premsa de la dreta la següent frase: “Pel bé d'Espanya, cada 50 anys caldria bombardejar Barcelona”. Es tracta d'una... [+]