Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Acabada la guerra d'Ucraïna, què? (i II)


18 de gener de 2024 - 08:23
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.
  • Quin Ucraïna quedarà al final de la guerra? Segons la signatura del conveni de Minsk en 2014, Ucraïna podria quedar completa. També segons el document que estava disposat a signar a Turquia el 2022. Rússia no tenia intenció d'adquirir terres d'Ucraïna. Però després d'una guerra d'any i mig llarg, les coses han canviat considerablement quant a territorialitat. Luhansk i la República de Donetsk, que estaven sofrint el genocidi, ja estan integrats a Rússia i no retrocediran. El mateix ocorre amb Zaporizhia i Kherson, que estan en camí cap al Crim, que també van guanyar un referèndum i després van fer la mateixa sol·licitud. Aquestes cinc regions quedaran dins de Rússia. Altres regions com Odessa o Khàrkiv podrien acabar a Rússia. Polònia sempre ha mostrat la seva intenció de recuperar el Galitzia oriental. Hongria i Romania també compten a Ucraïna amb una part que abans era seva. Per tant, caldrà veure quin Ucraïna quedarà al final de la guerra.
  • Nou Govern d'Ucraïna: Des que en 2014 es va produir el cop d'estat anomenat "Euromaidan", tots els poders van ser adquirits pels nazis. En només deu anys la seva ideologia feixista ha tingut dret a ser conreada. Tancar els mitjans de comunicació, prohibir partits polítics i sindicats, omplir les presons de militants d'esquerres, perseguir la religió ortodoxa històrica, fer desaparèixer els llibres d'escriptors russos de prestigi, derrocar els monuments i records de la guerra contra l'Alemanya nazi... són només alguns exemples d'aquesta política salvatge i uniformitzadora. Aquesta política d'aquests deu anys i els seus conductors no tindran cabuda en la renovada Ucraïna. Els polítics triats pels ciutadans hauran de prendre el timó del país i fer una política més ciutadana. Buidar les presons, legalitzar partits polítics i sindicats, reobrir els camins als mitjans tancats i a l'església ortodoxa russa assetjada... Aquest punt coincideix plenament amb l'objectiu de desnazificar la Ucraïna d'aquesta peculiar operació militar que va declarar Putin i que segur que apareixerà sobre la taula de pau des del primer dia que començaran a parlar.
  • NAT a Ucraïna? : El que guanya la guerra fixa les condicions de l'acord de pau. La no inclusió de l'OTAN a Ucraïna serà la primera condició per a la pau que Rússia col·locarà sobre la taula de negociació. El cop d'estat que va tenir lloc a Ucraïna en 2014 va ser organitzat i finançat pels ianquis, primer afeblint Rússia i després trencant, amb un objectiu reconegut. Per a això necessitava a Ucraïna dins de l'OTAN. Però després de guanyar la guerra, Rússia els interromp.
  • Té sentit avui dia una organització com l'OTAN? Rússia ha assegurat en onze ocasions que no té intenció d'estendre's més enllà de les seves fronteres ni de conquistar noves terres. Per tant, l'OTAN d'avui és una cosa que ha quedat sense sentit. Tenen moltes preguntes –i contradiccions– sobre la taula i la desaparició és una opció.
  • Unió Europea i Ucraïna: El president de la Comissió Europea, Von der Leyen, ha repetit a Zelenski que té obertes les portes de la Unió Europea si compleix una sèrie de requisits. Però una vegada acabada la guerra, és una cosa possible? Les infraestructures d'Ucraïna estan destrossades, no més endeutades econòmicament, tota l'administració corrupta, uns deu milions de persones desplaçades fora del país ucraïnès... Qui s'encarregarà de fer front a aquesta llarga llista? Qui pagarà les immenses inversions necessàries per a l'adaptació d'Ucraïna? Quants euros hauríem de posar cada europeu occidental? És això acceptable? Hongria, Àustria i Eslovàquia ja s'han negat. Ucraïna corre el risc de quedar-se com un estat fallit.
  • Han aconseguit els EUA l'objectiu? : Esperaven craquear l'economia russa amb les penes imposades. Putin anava a ser expulsat del Govern, trencaven la Federació russa en onze trossos i d'ara endavant tindrien facilitats per a accedir als seus béns. Però Rússia ha colpejat al capdavant de la guerra i, després d'un exercici de diplomàcia enorme, ha aconseguit molts nous amics tant a Àsia (la Xina, l'Índia...) com a Àfrica i Sud-amèrica. La seva economia ha crescut i té l'exèrcit més fort d'Europa. El Col·legi BRICS, liderat per Rússia i la Xina, s'està consolidant, ja que cada vegada hi ha més països que demanden entrar en ell. No, els EUA no ha aconseguit el seu objectiu en absolut.

La reflexió es pot llegir íntegrament aquí.

Juan Mari Beloki Kortexarena

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Irakurleen gutunak
Està tot lligat i ben lligat?

L'Estat espanyol es convertiria en l'escenari distòpic de Tejerazo, en 1981. Allí, els líders polítics confinats en el Congrés van ser "convidats" a aprovar un acord tàcit en el qual es considerava intocable l'statu quo vinculat al sistema monàrquic, al sistema polític... [+]


El sol crema l'habitatge
Els turistes han omplert apartaments i hotels amb preus desorbitats. I tu a casa dels teus pares, desesperat, mentre les grans companyies i els especuladors posen a prova el lloguer.

Cap pel coll

La nova formació de Govern ha deixat moltes preguntes sense respondre, però és clar que una vegada més haurem de ser fermes per a apostar per l'Escola Pública Basca. Se'ns va dir que, encara que governarà el mateix partit, tindríem cares noves, però tampoc això ha estat... [+]


20 de juny Iniciativa conjunta per la infància i l'adolescència palestina en els centres educatius

Som pares d'Euskal Herria, filles i fills; es diuen Maddi, Izei, Dani, Alaitz, Aida o BEÑAT, però poden ser Hatem Salem, Awad Muhammad de 14 anys, Zakaria Magdy de 6 anys o Nour Ahmed de 7 anys. Tots van ser assassinats per Israel a Gaza.

No podem imaginar ni imaginar el que... [+]


2024-06-28 | Rober Gutiérrez
Persones en el centre

Després de la fase de negociació posterior a les eleccions, PNB i PSE-EE han presentat les bases per a un acord de govern entre tots dos per a “avançar en el benestar, en el progrés, en l'autogovern i en la transformació de l'Euskadi global”. Un document d'onze pàgines... [+]


2024-06-28 | Josu Iraeta
Soledad del torturat

Quan es parla públicament de la tortura, ens adonem de fins a quin punt la societat interioritza l'opinió que el propi “sistema” posa en marxa sobre aquest tema. Per a això utilitza una àmplia gamma de ministres i consellers, jutges i experts, tots ells amb l'ajuda dels... [+]


2024-06-27 | Jauzi Ekosoziala
Quants són massa i suficients?
Quines són les nostres necessitats reals per a viure bé? Què és viure bé? Respondre a aquestes preguntes és fonamental en la societat de l'abús, més encara en temps d'emergència climàtica, ecològica i de crisi civilizatoria.

Españolización tardana

Si Valeria Vitella, que fa 2000 anys va oferir una pedra d'altar a la deessa basca Larrahe, aixequés el cap i es trobés cara a cara amb Alberto Santana, què li diria? Segurament una cosa així: -De què estàs parlant?

En primer lloc, situem-nos. Com a historiador, millor... [+]


Instruments públics de propaganda d'empreses privades

En els últims temps hem tingut en els mitjans de comunicació a Aitor Uriarte, representant de l'empresa d'energies renovables Solaria, per a homenatjar els beneficis dels macroprojectes que volen dur a terme. En el cas de l'aparició de Radi Euskadi del 28 de maig, vaig sentir... [+]


2024-06-27 | Jabi Elorza Antia
Tardeo

La nova paraula que hem escoltat en els últims anys: el tardeo. Sospito que hi haurà canvis de lloc. Jo només conec el de Bilbao, i sembla molt senzill: els que tenim una edat, ens hem posat el nom del que fèiem la primera nit, és a dir, i, en definitiva, fer una tabola a... [+]


Sense mesures d'excepció!

En les presons dependents del Govern Basc, els presos polítics bascos hem perdut molt pel que fa a la comunicació amb els nostres familiars i amics. El nombre de prefixos mensuals és menor i la seva durada és menor. Per tant, encara que ens acostem més, dediquem menys temps... [+]


Eguneraketa berriak daude