La seva filla aprèn a tocar l'ukelele. Una vegada va actuar amb les notes de Somewhere over the rainbow. L'autor d'aquesta versió era Israel Kamakawiwo?ole. Com veieu, el cognom del senyor Israel és bastant especial per a nosaltres. Tan especial que “Cira, això no és un cognom anglès, potser darrere d'aquest cognom hi ha alguna història que t'interessi”, vaig pensar. I sí, sembla que les meves intuïcions a vegades són correctes.

Israel és un hawaià del Kamakawaiwo '' i la seva vida és un bon exemple per a observar les trajectòries dels hawaians originals. La seva mare era la gerent de la discoteca Wakiki, el seu pare era el porter, i dirigia el camió de sanejament en la base militar estatunidenca, el famós Pearl Harbor. Amb música de Kamakawaiwo, va formar part del renaixement cultural hawaià dels anys 60 i 70. Barreja estils contemporanis i tradicionals, amb gran prestigi a Hawaii i els Estats Units. Va ser defensor dels drets dels hawaians i va impulsar la independència del país. Va morir molt jove, als 38 anys. Això també és molt típic a Hawaii; els hawaians originals tenen menys esperança de vida que els blancs perquè són ciutadans secundaris en la seva pròpia illa.

Però per a comprendre millor aquesta petita biografia hem de parlar del colonialisme sofert per Hawaii. Fa uns anys no sabia molt de Hawaii, un paradís per als turistes, que tenia una estreta relació amb els Estats Units. Poc després he sabut que l'ukelele és el seu instrument típic, que la famosa base militar Pearl Harbor està situada en aquestes illes i, ah!, la primera part del nom de Wikipedia, la paraula wiki, significa “ràpid” en el llenguatge hawaià. I clar que són inventors del surf. No obstant això, en els últims anys he sabut altres coses. Quan he començat a interessar-me per la lluita dels indígenes americans per les seves llengües, Hawaii comença a aparèixer. He après que per als indígenes americans la lluita per l'idioma dels hawaians és un exemple. Haig de confessar-vos que la meva primera reacció va ser “Ah! Però encara hi ha indígenes a Hawaii? No estan totalment assimilats? Tenen un llenguatge propi?”.

Us comptaré l'après sobre el poble d'Israel Kamakawaiwo. Els hawaians estaven organitzats com a regnes però des de l'arribada dels anglesos, encara que amb una certa autonomia, sempre han estat sota la influència dels anglesos i/o estatunidencs. En 1893, la reina Lili'oukalani va voler posar en marxa una sèrie de reformes per a aconseguir l'autonomia de l'arxipèlag, però l'exèrcit americà va irrompre i va llevar a la reina. Allí es van detenir els soldats i allí van continuar fins als nostres dies. La reina, que va ser destronada, s'ha convertit en un símbol per als independentistes hawaians.

A partir de 1893, per tant, aquestes illes van ser territoris annexionats als Estats Units, sense autonomia política durant molts anys, fins que, gràcies a l'esforç i a la lluita dels nadius, en 1959, se li va concedir la mateixa categoria que la resta d'estats que componen els EUA. Crec que això va portar coses dolentes i bones. La diferència és que, a partir de llavors, la destinació turística es va convertir en una meta importantíssima que va afectar seriosament la salut ecològica i econòmica de l'arxipèlag. La veritat és que sense ser Estat potser hagués estat pitjor. En qualsevol cas, la veritat és que avui dia les empreses turístiques tracten als seus nadius com a ciutadans secundaris: els turistes són els nous reis. El que té de bo tenir un Estat és que estan utilitzant totes les escletxes que els deixen els EUA i que han aconseguit, per exemple, que la seva llengua oficial sigui la seva llengua. És l'únic estat dels EUA que a més de l'anglès té una altra llengua oficial.

Això els ha permès obrir escoles en llengua pròpia i tenir una universitat, per la qual cosa es pot dir que estan donant forma a la intel·ligència i a la voluntat de tirar endavant. Però són pocs, molt pocs, i la llengua està a punt de morir. En 2016 eren 18.610 parlants. En un bonic article de National Geographic es llegia la següent expressió del professor de la universitat N. Ha'alilio Solomon: "Es necessiten uns 100.000 parlants perquè la llengua tingui la seguretat de la seva supervivència. Es tracta de ser una persona suficient que transmeti la llengua a la següent generació perquè els fills la utilitzin entre ells i en tots els àmbits de la vida, per a expressar tots els pensaments, necessitats i desitjos". És a dir, 81.390 parlants més, hi ha molta feina per fer. També saben que sense això no tenen futur. A través del llenguatge es reforça la identitat, i gràcies a una forta identitat, vindran la valentia i les ganes de defensar la seva terra.

No hi ha una altra fórmula màgica i els seus habitants ho tenen clar. Evidentment, a les escoles hawaianes no sols van les de l'ètnia " hawaiana", sinó que les portes d'aquestes escoles estan obertes, després de la conquesta d'Europa, als ciutadans que han anat arribant a les illes i han ampliat la bossa poblacional dels ciutadans secundaris i, en general, a tots aquells que volen formar part d'una cosa bonica. Volen convertir aquest territori en un país millor, i s'adonen que això no és possible si es rendeix enfront de l'anglès, sense recuperar la dignitat cultural.