Anys més tard vaig aconseguir el seu casset d'acudit. El primer piuli-casset en basc. Em van cridar l'atenció el seu relat, els seus jocs i imitacions amb la seva veu gruixuda i profunda, i els seus deliciosos i rics labortanos. En aquests acudits i anècdotes oferia a més el testimoniatge directe d'un món que s'estava apagant. Vaig gaudir i vaig aprendre molt en aquestes audicions.

Uns anys més tard, quan comencem a treballar en el programa Txiskola, Ugutz ens va semblar ideal per a presidir el jurat: una persona madura i amb una gran planta amb el seu elegant bigoti blanc, un hàbil contista d'acudits, que assegurés la presència de les melodies del basc d'Iparralde. Així va ser com nomenem a Barretzaindia al capdavant d'aquella.

Van ser dos anys meravellosos. Teníem un ambient immillorable en l'equip, amb bonics espais de tertúlia, tant en els assajos com amb els convidats que venien al programa. I la tertúlia com a protagonista i “deferent” per excel·lència, Ugutz! Sempre tenia alguna cosa a comptar i ens sorprenia amb el seu saber enciclopèdic i amb la seva vida moguda i el seu talent. La seva fluïdesa verbal i la seva festa de comptes eren inesgotables: quan no era un acudit, alguna anècdota o esdeveniment entorn de la cultura basca, els assumptes de la vida familiar fluctuant, les preocupacions pel basc, la situació i el futur d'Euskal Herria... Se li notava que també era hoste!

Perquè la vida d'Ugutz no va ser qualsevol. La seva família i els seus pares, fugint de la guerra, tenien molt present les dificultats i els sofriments que havien passat quan van haver d'instal·lar-se en Iparralde. El seu pare, entre altres, va ser diputat del PNB a Madrid i un dels fundadors i líders del sindicat ELA. Ugutz va néixer en 1939, en Bidart, “a l'altre costat”, encara que poc després es va anar a Beskoitz. I encara que va tornar de jove a Bilbao, ell també havia de fugir a Beskoitz per raons polítiques.

Ugutz era una bella cantant. Com la majoria dels seus familiars. Els Roures-Aranguiz han deixat una profunda petjada en la música basca i van ser autèntics pioners. Agradava dels temes que van començar a cantar en el grup “Soroak”, que va marcar el començament de la nova cançó basca. Mixel Labegerie ha estat considerat el padrí de la cançó basca, però Ugutz contava que ja havien començat a oferir les seves actuacions. En una d'elles es va acostar Mixel Labegerie dient que li van obrir els ulls i que era el que ell volia fer.

També ens contava històries sobre els nacionalistes i vascófilos d'aquella època a Bilbao, històries sobre la caiguda del basc en Beskoitz, records de la germana cantant Estitxu, notícies del germà pintor Irkhus... Ugutz era un magatzem ambulant d'històries que mai es buidava.

Ens va resultar curiós que a tots, quan li van cridar des de Goenkale, li donessin el paper d'un personatge malvat i malvat. No va ser molt còmode en aquest paper. Una cosa semblant li va succeir anys després a Pantzo Irigarai. En sentit humorístic, parlava amb freqüència que l'humorista d'Iparralde convertia les sèries en pistolers.

En els últims anys, poques vegades em tocé amb ell. En la majoria dels casos, en algun acte o manifestació relacionat amb el basc. I sempre amb molt d'humor i preocupació, perquè aquest país vivia, estimava i sofria en vísceres i vísceres. I tant li agradava a Euskal Herria, va oferir cançons, humor, teatre, militància, acudits i anècdotes, entre altres.

Seguim, pel seu camí, construint un País Basc euskaldun i alegre.