El Departament de Desenvolupament Rural i Medi Ambient és l'encarregat d'aplicar el Pla de Recuperació de la Trencalòs de Navarra i realitzar el seguiment d'aquesta població reproductora. Segons ha informat el Departament, en set de les nou comarques en les quals és present el trencalòs van col·locar ous i quatre cries nascuts entre març i abril han aconseguit volar i deixar el niu a l'estiu; i la dispersió ha començat. Entre els nou territoris que ocupa el trencalòs es troba Aralar. Per als tècnics, aquesta dada és un indici de l'expansió territorial de l'espècie.

Les mames poden viure durant anys. La seva supervivència, la seva baixa taxa de reproducció, es basa a compensar amb una llarga esperança de vida. Tots els anys el zel comença a la fi de tardor i, si tot es desenvolupa bé, les cries nascudes entre febrer i abril no volan des de l'arrel de l'any següent fins al mes d'agost. En sobrepassar les caigudes del niu i altres causes naturals que sovint els malgasten, quan aconsegueixen volar, els pollets abandonen el niu i es dispersen. Als 7 anys arriben a l'edat de reproduir-se i, normalment, tornen als seus territoris d'origen per a créixer.

Aralar

Un dels territoris en els quals la crema ha intentat créixer enguany ha estat Aralar, el primer territori fora dels Pirineus que es va colonitzar en l'expansió natural d'aquesta espècie. La història de la colonització d'aquest territori pot aportar una idea de la dificultat i l'interval temporal que pot assumir la creació d'un nou territori i, amb això, estendre naturalment aquesta espècie fora dels Pirineus.

El trencalòs Kiriku, nascut en Arbaiun en 2006, es va instal·lar en Aralar cap a 2012, quan va arribar a l'edat adulta. En 2017 es va formar un trio cooperatiu amb un altre mascle i una femella (Muel), marcat en 2016 a Aragó als 6 anys. En la temporada 2019, la femella va fer la seva primera posada, però va fracassar en la incubació. En aquesta última temporada va arribar a néixer la seva cria, però una caiguda del niu va impedir que volés.

Navarra té la tercera població de la mama en el sud dels Pirineus, molt per darrere d'Osca i Lleida. No obstant això, encara que la importància numèrica de la Comunitat Foral només aconsegueix el 6,3% de la població de l'Estat, la presència d'aquesta espècie en la Comunitat Foral es considera fonamental, ja que es tracta d'un corredor natural per a l'expansió de l'espècie cap a les zones de muntanya del nord d'Espanya, unint els Pirineus amb la Serra Cantàbrica i el nord del Sistema Ibèric.

En col·laboració

Les institucions de tots dos costats dels Pirineus han desenvolupat el projecte Interreg-Poctefa ECOGYP “serveis ecosistèmics, depredadors necròfags i hàbitats” entre 2017 i 2019. Les espècies necròfagues estudiades dins del projecte han estat el trencalòs, el voltor blanc comú, el voltor i el voltor negre (necròfags aguts) i el milà vermell (com a necròfags facultatius). S'han editat i publicat en format digital dues publicacions que resumeixen els aspectes més rellevants de la labor de tancament del projecte.

El projecte ECOGYP, cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Rural (FEDER), va ser liderat per la Societat Pública de Gestió del Departament de Desenvolupament Rural i Medi Ambient del Govern de Navarra i en el qual van participar com a socis: Govern d'Aragó, Diputació Foral d'Àlaba, Fundació HAZI-Diputació Foral de Guipúscoa, Lligui pour la Protection donis Oiseaux (LPO/BirdLife) i Fundació Catalunya La Pedrife.