El Govern recorrerà la sentència que diu que les policies locals no necessiten el nivell B2 en basc
- En paraules del Departament de Seguretat del Govern Basc, l'exigència del nivell lingüístic "és fonamental perquè la Policia Basca es relacioni amb la societat" i "per a donar un millor servei a la ciutadania". Així, ha anunciat un recurs contra la resolució de la Jutgessa Ana María Martínez, la mateixa que va dictar sentència controvertida contra l'Ajuntament de Laudio, per la qual no s'ha d'acreditar el nivell B2 de basc per a la inscripció en la convocatòria pública de la Policia Municipal.
El Tribunal Administratiu de Vitòria-Gasteiz resol a favor d'UGT: Per a formar part de la borsa de treball de la Policia Municipal d'Euskadi no serà necessari acreditar el nivell B2 de basc. La Jutgessa Ana María Martínez diu que caldrà tornar a admetre als candidats que van quedar fora de la llista per no complir aquest requisit. De fet, va ser el jutge que va encarregar a l'Ajuntament de Laudio la readmissió d'un funcionari interí (que va perdre el seu lloc per no tenir perfil de basc), argumentant que l'Ajuntament no va tenir en compte que “el basc és la cinquena llengua més difícil del món”.
En el cas que ens ocupa, el sindicat UGT va interposar el recurs al·legant que en la convocatòria pública de 2021 “discriminaven” els candidats de la Guàrdia Municipal que no havien acreditat el nivell B2. El sindicat va defensar que aquestes persones són capaces de cobrir “alguns llocs de treball”, encara que van reconèixer que no poden donar servei en basc a la ciutadania, tal com ha precisat el periòdic Berria.
El Consell d'Euskalgintza ha denunciat fermament la resolució i ha advertit que és una vulneració dels drets dels ciutadans. El secretari general, Paul Bilbao, ha criticat l'actuació dels tribunals i ha cridat la ciutadania a enfrontar-se: "En els últims mesos estem dient que els Tribunals estan fent política lingüística, que segueixen una ofensiva contra els drets dels bascos. Alta, la resolució d'avui és només l'altra baula d'aquesta cadena. Per això creiem que cal respondre a tot això de manera conjunta".
ELA també ha denunciat que la resolució vulnera el “dret a treballar en basc i al fet que els ciutadans siguin atesos en basc”. Per a fer front a aquesta mena de resolucions, ELA proposa oposicions i borses de treball institucionals.
L'Observatori dels Drets Lingüístics informa que la sentència suposa un risc per a perpetuar les vulneracions de drets, en detriment dels drets dels ciutadans i del servei que es presta.
No és rar el cas en el qual hi ha litigi amb els perfils lingüístics de la Policia Municipal. En concret, la periodista Onintza Irureta va realitzar el següent reportatge sobre la vulneració dels drets lingüístics dels ciutadans per part dels policies: Per què els agents no ens parlen en basc?
.jpg)
Gabonetako argiak pizteko ekitaldia espainolez egin izanak, Irungo euskaldunak haserretzeaz harago, Aski Da! mugimendua abiatu zuen: herriko 40 elkarteren indarrak batuta, Irungo udal gobernuarekin bildu dira orain, alkatea eta Euskara zinegotzia tarteko, herriko eragileak... [+]
Eskola segregatua izan da Gasteizko Judimendi ikastetxe publikoa, hiri guztiko ikasleak hartu ditu, jatorri atzerritarreko familien seme-alabak. Baina A hizkuntza eredutik D eredura igarotzeaz gain, auzoak eskola bere sentitzeko eta auzoko familiak erakartzeko egindako... [+]
El Consell d'Euskalgintza està alertant de l'emergència lingüística que estem vivint en les últimes setmanes. Han passat bastants anys des que es va començar a descriure la situació del procés de revitalització del basc en l'encreuament, en la rotonda, en l'inpasse i amb... [+]
Korsikako legebiltzarkideek ezin dute Korsikako Asanblean korsikeraz hitz egin, Bastiako Auzitegiaren 2023ko epai baten arabera. Ebazpen horri helegitea jarri zion Asanbleak, baina debekua berretsi du orain auzitegi berak. Epaiak tokiko beste hizkuntzei eragiten diela ohartarazi... [+]
