Els ajuntaments de Zumaia, Getaria i Azpeitia pretenen fer un pas més cap a un model de policia local, "pròxim i comunitari", igual que ho van fer anteriorment els ajuntaments de Lea-Artibai Ondarroa, Markina-Xemein i Lekeitio. Per a això, han anunciat que realitzaran una oferta pública d'ocupació conjunta amb el Govern Basc. El dimarts s'han donat a conèixer els detalls de la convocatòria Nagore Alkorta, alcaldessa d'Azpeitia, Haritz Alberdi, alcalde de Getaria i Iñaki Ostolaza, alcalde de Zumaia.
De moment es convocaran cinc places d'agent de la Policia Local, però a més es crearà una borsa de treball, ja que es preveu que durant el procés s'incrementi el nombre de policies municipals.
Se seleccionarà un cos de Policia local amb coneixement de la localitat que "sigui capaç d'entendre i donar resposta a les necessitats de la ciutadania"
Segons han explicat, les característiques d'aquests llocs de treball seran "la proximitat i la implicació amb la comunitat". Alkorta ha explicat que es triaran policies municipals amb coneixement de la localitat que "puguin entendre i donar resposta a les necessitats de la ciutadania".
D'aquesta manera, l'ús del basc serà fonamental i s'exigirà als aspirants un nivell B2 de basc: "És imprescindible la capacitat de comunicació en basca, conèixer les característiques i la cultura del poble, com a eina per a la participació en la vida quotidiana de la ciutadania i per a la gestió de conflictes", ha assenyalat.
Acadèmics d'Arkaute
Fins ara, els agents de l'Acadèmia de Policia d'Arkaute han estat contractats en aquests municipis, encara que en moltes ocasions manquen de coneixements suficients i "l'experiència ens ha ensenyat que renuncien immediatament al seu lloc de treball per a desplaçar-se a altres pobles o capitals", han explicat les tres autoritats municipals.
Per a això, han posat en marxa una iniciativa conjunta que busca l'estabilitat en les plantilles, que seguirà fins a 2021. En aquest sentit, han apuntat que es tracta de "buscar als agents municipals que vulguin treballar al poble".
Karen Daniela Ágredok dioenez, atxilotu zutenean berak ez zuen ertzainik zauritu, haiek lurrera bota zuten eta konortea galdu zuen. Ondoren, Ertzaintzaren komisariaren zoruan iratzartu zen eta handik ospitalera eraman zuten.
A Euskal Herria no hi ha generació que no hagi conegut la tortura durant gairebé un segle. Des de 1960 són 5.379 persones oficialment, però són moltes més, perquè encara dol aparèixer públicament com torturat. I probablement perquè no ha canviat res en la base. Tots... [+]
Otsailaren 13a Torturaren Kontrako eguna izanki, Euskal Herriko Torturaren Sareak gutun publiko bat igorri du. Poliziek torturatu euskal jendeen lekukotasunak bildu, eta aitortza egiteko xedea du sare berri horrek Euskal Herri osoan. Torturatuak izan diren 5.000 pertsonei... [+]