Visat de colònies
- Senti, vostès han guardat la chamarra grossa? Jo encara no m'he atrevit, però sí he tret l'impermeable de l'armari per a tenir a mà els dos, per a mirar per la finestra abans de sortir de casa i prendre l'un o l'altre. Hi ha coses més atrevides que jo, ajustos! Recentment he començat a veure com alguns nens van a escola al matí, encara fresca, en pantalons curts. No us parlaré del temps, és un tema que m'ha fet pensar que quan érem petits començàvem a pensar en les colònies. Vostès anaven? Jo sí.
No creguis que és un assumpte trivial, jo vaig conèixer Euskal Herria o almenys bascos a Hondarribia, Bidarrai i Alkiza. Quant dormir? preguntava i, a mesura que augmentava l'edat, ens permetia estades cada vegada més llargues. En aquests micromons de set o deu dies coneixia gent com jo, però alhora molt diferent: què eren les tisores o la carn? Com no els permetien anar solos a l'escola? En Guggh... què? Ens semblava que anàvem a l'altre extrem del món i vam tornar a portar aventures valentes per a després contar-nos a canvi de cartes. Jo vaig tenir un amic de cartes de Villava que m'enviava emocionants cròniques sobre la vida metropolitana.
Ara no vaig a les colònies, no em correspon perquè em sembla que a l'edat ho he fet massa alt, però miro amb enveja als qui tenen l'oportunitat. Per exemple, he llegit als assistents a l'HIGA (Trobada de Joves Parlants de Llengües Minoritzades) que se celebrarà del 17 al 21 de juliol a Vitòria-Gasteiz. Allí es reuniran 75 joves activistes de les llengües minoritàries del món que no sé si faran "cinc duros", però els han preparat un programa sociocultural de cinc dies.
No sé si els organitzadors estaran d'acord, però jo crec que bàsicament HIGA té el mateix esperit que les colònies. D'una banda, la possibilitat de descobrir nous mons prop de casa; a més, conèixer a joves tan llunyans i adonar-se que sou alhora molt subtils i diferents, és a dir, que el context potser no té res a veure, però que tenen moltes ganes, inquietuds i expectatives bàsicament semblants. Cinc dies per a repassar conferències, tallers, concerts i visites, aprendre de diferents maneres, establir noves relacions, fer de les xarxes una realitat social i compartir unes commovedores cròniques després de l'estiu, per a obrir una finestra al diari d'una altra persona i sorprendre per la seva "normalitat".
Si ja has començat a emplenar el formulari d'inscripció, per exemple. En la web parlen clarament que per a participar en la HIGA cal complir dos requisits: un, ser parlant d'una llengua minoritària, que sé que compleix. Però els organitzadors també han definit la joventut, i segurament el límit d'edat per a alguns serà massa estret: tens entre 18 i 35 anys? Si és que sí que pots demanar el visat de les colònies, perquè les colònies d'estiu baga, el segon a Euskarabentu i ara HIGA!
Marfa (els EUA), 1954. A l'escola primària Blackwell d'aquesta localitat del desert de Texas, els nens van ser forçats a participar en una peculiar cerimònia. El professorat els va repartir trossos de paper i els va demanar que escrivissin: “No parlaré espanyol, ni a l'escola... [+]
La seva filla aprèn a tocar l'ukelele. Una vegada va actuar amb les notes de Somewhere over the rainbow. L'autor d'aquesta versió era Israel Kamakawiwo?ole. Com veieu, el cognom del senyor Israel és bastant especial per a nosaltres. Tan especial que “Cira, això no és un... [+]
Fa uns anys vaig escriure un petit llibre sobre Tene Mujika, que es diu Udazken argitan. Quan vaig començar a fer aquest assaig biogràfic, em vaig trobar amb el nostre protagonista d'avui, el senyor Watson Kirkconnell. En 1928 Kirkconnell va publicar un bonic llibre d'antologia... [+]
Fa uns mesos vaig llegir un llibre molt interessant: National thougth in Europe. A cultural history, de Joep Leerssen, en versió catalana (El pensament nacional Europa, Editorial Afers, 2019). Explica com es va produir a Europa el desenvolupament del pensament nacional o, dit... [+]
Amb la mà d'Irulegi s'ha intensificat el misteri de l'origen del basc. Per a mi les discussions sobre aquesta mà estan sent boniques, perquè ens reiterem en què la història a vegades fuig de la lògica que establim des del present i és tan humana com les persones que... [+]
Fa dues setmanes deixem als occitans preparant al seu poble per a la guerra. No era qualsevol guerra. Durant el segle XIII, els setges van ser despietats en el territori d'Occitània i van sofrir una violència inoblidable.
Dèiem que la Croada era, en realitat, anti-catararia... [+]
