Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Els ajuntaments obliden el risc de l'amiant


24 de agost de 2024 - 09:15
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Afortunadament, la majoria de les empreses industrials comencen a entendre, després de les nombroses sentències condemnatòries, que una petita exposició a les fibres d'amiant, sense una protecció respiratòria adequada, és suficient per a causar una malaltia pulmonar greu que causa deu vegades més morts que els accidents laborals, encara que siguin silencioses. Existeix consens científic sobre la inexistència d'una exposició segura, encara que aquesta sigui la mínima. Durant dècades, les empreses van ignorar el risc d'amiant sense complir les mesures de seguretat exigides per la legislació. Ara, després de diverses condemnes, comencen a arribar a assumir el risc que els obliga a pagar recàrrecs i grans indemnitzacions del 30% de les prestacions de la Seguretat Social. Aquestes prestacions s'atorguen a les víctimes o familiars més pròxims per l'incompliment de les mesures de seguretat exigides per la legislació fa unes dècades.

No sembla que la consciència sobre el risc de les fibres cancerígenes alliberades dels materials que contenen amiant preocupi la majoria dels edils i alcaldes, que segueixen instal·lats en diverses instal·lacions del municipi i la vida útil del qual ha caducat, ja que excepte honroses excepcions, obliden i incompleixen la Llei de Residus i Sòls Contaminats com a responsables municipals.

La Llei 7/2022, de 8 d'abril, en la seva Disposició Catorzena, disposa que: "Instal·lacions i emplaçaments amb amiant: en el termini d'un any des de l'entrada en vigor de la llei, els ajuntaments elaboraran un cens de les instal·lacions i emplaçaments amb amiant, incloent-hi un calendari de planificació per a la seva eliminació. El cens i el calendari seran públics i es remetran a les autoritats sanitàries, ambientals i laborals de les comunitats autònomes. Aquestes autoritats estaran obligades a inspeccionar el terreny per a comprovar la retirada i remetre'l a un gestor autoritzat, respectivament. Aquesta retirada prioritzarà les instal·lacions i emplaçaments en relació amb el grau de perillositat i l'exposició a la població més vulnerable. En qualsevol cas, les instal·lacions o emplaçaments públics de major risc hauran de gestionar-se abans de 2028".

L'any 2002 es va prohibir l'ús i la comercialització de l'amiant per les malalties greus que afecten els treballadors (fibrosi pulmonar, càncer de pulmó, laringe i mesoteliomes), així com als treballadors amb baixa exposició a cancerígens fibrosos. No podem oblidar que encara hi ha centenars de milers de tones de materials en cobertes industrials, agrícoles o ramaderes, habitatges i esglésies, que es desfan una vegada acabada la seva vida útil. En la majoria dels habitatges construïts entre finals dels anys 60 i 1980, sobretot en els barris obrers, l'amiant segueix present: baixants de pluvials o fecals, canaletes, teulades, planxes d'aïllament, jardineres, conduccions de xarxa d'aigua...

No sembla que la consciència sobre el risc dels cancerígens fibrosos alliberats dels materials que contenen amiant preocupi la majoria dels regidors i alcaldes

El dictamen del Consell Econòmic i Social Europeu es va comprometre a eliminar l'amiant de la Unió Europea per a l'any 2032. El temps passa; qui incompleixi el compromís, serà castigat per la justícia comunitària i respondrà per les malalties causades per la negligència. La possibilitat d'una ona de càncer per inhalació ambiental de l'amiant, en alliberar fibres cancerígenes d'aquests materials invisibles, és una amenaça real, encara que el "negador" intenti negar-lo (el mal no s'expressa de manera immediata), evitant el seu compromís amb el pla d'erradicació de l'amiant assassino.

Però no es veu tot el material. La detecció o eliminació segura de l'amiant requereix la sensibilització i implicació de la ciutadania a través d'accions sindicals, associacions de veïns (incloses les víctimes de l'amiant), campanyes de sensibilització social i subvencions públiques que ajudin la detecció de l'amiant i a garantir la retirada segura d'aquest. Les experiències franceses, així com les alertes sanitàries, marquen el camí, com el fa el govern de la regió d'Aquitània, que després d'una calamarsa destrueix les cobertes de fibrociment o uralita.

Sense una alta sensibilització social sobre el risc, sense una ajuda pública per a eliminar-lo, els "negacionistes" tindran èxit, ja que el mal a la salut no apareixerà de manera immediata. Els administradors de les comunitats de veïns hauran de contractar els "pirates" perquè sacen els materials d'amiant a un preu molt més baix, actuant amb la salut dels treballadors precaris, treballant sense mesures de seguretat, amb l'agreujant que els residus d'amiant es vessaran incontroladament en la naturalesa, sense limitar la contaminació de les fibres cancerígenes i portant el problema de la salut pública a les següents generacions.

Cal reprendre-ho, fer un bon cens de l'amiant instal·lat no és suficient si no es controlen els treballs. Les llicències d'obres que concedeixen els ajuntaments, sobretot quan el padró recull la presència d'amiant, requereixen el seguiment necessari de l'empresa que el realitza, si està acreditada per a treballar amb amiant, si compleix amb estrictes mesures de prevenció i si els residus perillosos s'envien a un gestor autoritzat. Sense control, la picardia dels "pirates" s'imposarà i els plans per a eliminar l'amiant no seran efectius.

Les forces polítiques de l'Ajuntament han d'implicar-se, promovent plans als ajuntaments per a realitzar un inventari de l'amiant i retirar-lo amb seguretat, sensibilitzant i implicant la societat civil per a la correcta execució dels plans d'erradicació de l'amiant establerts. Qui vulgui estalviar costos a la jubilació, sense complir la llei, ha de tenir en compte el greu risc que genera per a la salut dels treballadors i per al veïnatge implicat. Davant aquest frau no podem tancar els ulls com si no ens afectés. Ha de ser molt car, sobretot per als pirates o per als administradors de la comunitat de veïns, burlar-se de les normes de seguretat, salut o medi ambient posant en perill la salut dels ciutadans.

Jesús Uzkudun Illarramendi

Activista per la salut laboral i membre d'ASVIAMIE

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Irakurleen gutunak
L'essencial és la gent

Vivim en un context en el qual els discursos d'odi antifeministes i racistes a nivell mundial estan augmentant greument. Les narratives d'extrema dreta s'insereixen a tot el món tant per les
xarxes socials com per les agendes polítiques. El racisme i l'antifeminisme s'han... [+]


Boira

Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]


Per a viure en basc, la República del Basc

Record que amb 16 anys, l'Ertzaintza em va identificar per primera vegada en una concentració a favor del basc davant els jutjats de Bergara. Crèiem que a Euskal Herria era legítim el clam per l'euskaldunización dels tribunals, però també llavors faltaria algun permís,... [+]


2024-11-22 | Andoni Burguete
Quan la set de lucre ofega

El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]


Hem al·legat en contra del Pla Energètic de Navarra que no planifica

L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.

En la lectura... [+]


2024-11-22 | Joan Mari Beloki
La Russofòbia abans i ara (II)

Des de la desaparició de la Unió Soviètica, la russofòbia ha anat creixent. El concepte de seguretat del Consell de Seguretat de l'ONU de 2002 és molt clar i indica que la seguretat i estabilitat del planeta han de dependre dels Estats que no tenen intenció de desafiar als... [+]


Nom i existència d'Umandi

Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]


Basc amb memòria

L'escriptura d'autobiografia és, segons diuen, l'eina més eficaç per al desenvolupament personal, la més alliberadora. Tirar de les coses del passat i recordar-les, sembla que ajuda a deslligar els nusos del present. Sí, ajuda a entendre el present i a dibuixar un futur que... [+]


Aposta de futur

He fet un repàs des de l'anunci de la pandèmia fins a la tragèdia de València i he conclòs que la nefasta gestió institucional que té la mentida i el forupe com a tallafocs és constant de la classe governant.

No tenim un governant substitut vàlid mentre aquest sistema... [+]


2024-11-20 | LAB sindikatua
Els transportistes també hem d'anar al servei

El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.

Els lavabos són la clau... [+]


Estafa a l'habitatge

El problema de l'habitatge és un problema estructural que ve des de lluny. El que hauria de ser un dret humà no és més que un dret subjectiu. Dic que és un frau perquè, encara que totes les institucions i tots els partits polítics diguin unes paraules boniques, no s'agarren... [+]


Gratuïtat en els centres concertats: per què?
Per a què l'ensenyament concertat?

La nova Llei d'Educació aprovada en la CAB contra la majoria dels agents de l'escola pública té com a objectiu garantir la gratuïtat de l'ensenyament concertat a través del finançament dels poders públics. En l'Estat espanyol també s'ha... [+]


2024-11-15 | Gorka Julio
S2 - Recuperar i reinventar xarxes

El 15 de novembre celebrarem a Errenteria-Orereta les tres jornades organitzades pels diferents agents que conformem Euskal Herria Digitala. Es tracta d'un taller d'autodefensa digital feminista i una xerrada sobre la digitalització democràtica.

Els membres de DonesTech... [+]


Què volen les víctimes de la violència masclista?

Portem unes setmanes escoltant en tots els mitjans i xarxes socials les opinions d'Iñigo Errejón sobre les acusacions de violència masclista. Al costat d'això, estan sorgint moltes controvèrsies: com hem de denunciar les dones, com han de ser les nostres relacions sexuals, el... [+]


2024-11-14 | Josu Iraeta
Per voluntat col·lectiva

Hi ha qui diu que les eleccions no serveixen més que per a donar caràcter legal a les decisions polítiques. I no són pocs els que pensen així. Val, però amb això es diuen moltes coses, entre altres coses, que el veritable poder, el poder, està fora d'aquest joc.

Però,... [+]


Eguneraketa berriak daude