La iniciativa No a la Inscripció en el Padró d'Habitants va publicar el passat 30 de gener dos documents interns de l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz. En el mateix es recullen criteris restrictius d'empadronament en el municipi, "injustos i il·legals", segons el promotor, en detriment dels ciutadans més marginats. La targeta sanitària, les prestacions socials, l'escolarització... un document imprescindible per a accedir a una sèrie de drets bàsics, que l'Ajuntament de Bilbao deixa així, en gran manera, sotmès a la voluntat i als diners dels propietaris. ARGIA ha parlat amb Ilargi Bengoetxea Gartzia, membre de la xarxa d'habitatges Bizi en el barri i de la iniciativa No tenir un Padró.
Un dels dos documents interns publicats a la fi de gener és l'informe de l'Assessoria Jurídica Municipal de 21 de juny de 2019. L'informe assenyala que no es procedirà a empadronar a cap ciutadà sense una autorització explícita per a això en els edificis propietat de l'Ajuntament, encara que el ciutadà resideixi efectivament en aquests. Per a això, l'assessorament interpreta una sentència penal de l'Audiència Provincial d'Àlaba. En aquella sentència, el jutge va declarar a una família innocent davant l'acusació d'ocupació i als dos joves detinguts. “Irònicament, l'Ajuntament ha fet valer la resolució d'un jutge progressista per a fer una interpretació restrictiva i lluitar contra el dret al padró”, explica Bengoetxea. “La sentència no diu res d'això, en absolut”, va denunciar la iniciativa No ser sense Padró. És més, va assegurar que la posició de l'assessoria és il·legal.
Padró municipal. En les Oficines d'Atenció Ciutadana es troba el segon document intern de l'Ajuntament que es va donar a conèixer en 2024. L'empadronament es realitza en les Oficines d'Atenció Ciutadana de Vitòria-Gasteiz i dona instruccions als empleats de les mateixes en l'informe de 129 pàgines. Entre altres qüestions, especifica que un ciutadà no propietari no pot empadronar-se en un habitatge sense el consentiment explícit del propietari, o a menys d'un any de lloguer en vigor; estableix un límit màxim de set censos per llar, encara que en moltes llars les persones que habiten pel lloguer per habitacions siguin més nombroses; o prohibeix empadronar-se en infrahabitatge. Bengoetxea ha insistit que aquests criteris són també "absolutament il·legals".
Els dos documents interns de l'Ajuntament demostren que s'ha aplicat una normativa il·legal per a empadronar als ciutadans, segons la iniciativa
Legal i just
Què diu la llei? El Padró en l'Estat espanyol es regeix per la Llei 7/1985. “La llei diu que l'Administració ‘té l'obligació’ d'empadronar als ciutadans ‘on viuen’”, ha explicat Bengoetxea. Una sentència del Tribunal Superior de Justícia del País Basc confirma que, en 2024, el padró ha de reflectir "la residència efectiva". També s'ha referit a les directrius “vinculants” de l'Institut Nacional d'Estadística (INE): “L'INE determina que és indiferent les condicions en les quals es troba el domicili o la residència si està autoritzada o no”.
Més enllà de la legalitat, Bengoetxea ha subratllat que és injust negar el cens d'aquesta manera i que vulnera els drets fonamentals, precisament perquè el padró “és un accés als drets fonamentals”. El cens és imprescindible per a escolaritzar als nens, obtenir la targeta sanitària o inscriure's en Lanbide i Etxebide. També marca l'antiguitat: és necessari estar tres mesos empadronat per a obtenir la targeta sanitària, sis mesos per a tenir dret a les Ajudes d'Emergència Social, tres anys per a la Renda de Garantia d'Ingressos...
Mercantilització i politització
La iniciativa No a la Censura acusa l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz de “polititzar i mercantilitzar” el padró municipal. Mercantilitzar-se, entre altres coses, pel poder que atorga als propietaris. Molts propietaris es neguen a contractar els inquilins, molts altres empadronen a persones que realment no viuen allí a canvi de diners –en general entre 100 i 300 euros al mes, segons ha explicat el periodista alabès Jon Hidalgo en Alea–.
Polititzar, perquè els que l'ajuntament disfressa amb criteris tècnics són realment polítics. Prova d'això és que, segons ha explicat Bengoetxea, en altres pobles i ciutats no s'exigeixen les mateixes condicions, i que el propi Ajuntament de Vitòria-Gasteiz va començar a implantar noves restriccions per iniciativa pròpia en 2019.
Vitòria-Gasteiz, excepció
En el barri Bizi pertany a la xarxa de Sindicats d'Habitatge del País Basc. “Quan van començar els canvis preguntem als membres d'altres llocs si tenien els mateixos problemes i no”. Els ajuntaments de Bilbao i Donostia-Sant Sebastià, per exemple, admeten factures d'aigua o d'electricitat com a prova d'allotjament en absència de contracte, o bé realitzen visites a aquestes adreces per a verificar les dades, tal com va fer l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz amb els veïns empadronats en el barri d'Errekaleor des de fa anys. Avui dia a Vitòria-Gasteiz, com recentment han denunciat tres famílies de Bizi en el barri, es neguen a empadronar-se en el domicili perquè no tenen contracte... i envien la notificació de la denegació a aquesta mateixa adreça.
Llegint l'Informe d'Assessoria Jurídica i veient les declaracions d'alguns partits i les campanyes mediàtiques, podria pensar-se que la principal raó per la qual el govern del PSE-PNB estreta la normativa és fer front a l'ocupació. Però això no té sentit: la normativa del padró afecta a milers de vitorians i, entre ells, els qui han ocupat un lloc per a viure són minoria, segons ha subratllat Bengoetxea.
"La política racista, contra els pobres i contra l'ocupació és el que fa l'Ajuntament amb el padró"
Campanya a favor del dret al padró
La iniciativa Descensos sense Padró va ser creada en 2023 per diferents agents: Barri Errekaleor, Batán, Errota Anitza, Auzo Bizi, Ongi Etorri Errefuxiatuak i Inor ez Etxerik ez.
En 2024 es va publicar la Guia per a l'Autodefensa Jurídica, que inclou un model d'instància per a presentar a l'Ajuntament “quan l'Ajuntament rebutgi el padró per no tenir contracte”. Quan l'Ajuntament confirma la negativa, el ciutadà pot acudir a la via judicial, i l'objectiu de la iniciativa és aconseguir progressivament sentències contràries a la normativa padronal municipal mitjançant la utilització col·lectiva d'aquesta via individual. A la seva mà, l'últim pas seria acudir a la fiscalia per a exigir a l'Ajuntament que reformi la normativa. “És un camí molt llarg, però creiem que pot donar resultats, i mentrestant, cada sentència favorable que obtenim és una pressió per a l'Ajuntament”.
Bengoetxea ha subratllat que estan tractant d'influir en “tots els fronts”: al carrer, en els mitjans de comunicació i en les xarxes socials, en la institució i en els jutjats. Tenen un objectiu molt concret: Pressionar a l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz fins que es restableixi el dret d'empadronament. “L'Ajuntament està negant il·legalment el padró als vitorians més necessitats. És una política racista, contra els pobres i contra l'ocupació, cal posar-la fi”, diu Bengoetxea.
La política del Govern Basc per a criminalitzar als empobrits ha tornat a ser notícia el mes de novembre. Lanbide ha creat una bústia de denúncia anònima perquè la ciutadania honesta denunciï “qualsevol sospita d'actuacions irregulars” de ciutadans potencialment... [+]
Les piscines poden ser una aula per a entendre el conflicte de classes, analitzant les diferències entre els cossos. Fa molts anys que estic nedant en les piscines municipals. Gairebé sempre en el Centre Cívic Aldabe, situat entre els barris d'Alde Zaharra i Errota. Però va... [+]
Iruñerriko Etxebizitza Sindikatu Sozialistak eta Harituk Iruñeko Udalak etxegabeentzat eskaintzen dituen baliabideak kritikatu dituzte: "Ogi apurrak dira", adierazi du Martin Zamarbide Harituko kideak. Behin behineko zenbait "aukera" ematen... [+]
Estaven Shaky, Violeta, Arsalan i Zhara. Pareja i família formada pels seus fills de 3 i 4 mesos. Convivien amb altres quatre persones en una bajera ocupada en la plaça Tetuan de Barcelona. L'espai va ser la seu d'un banc, fins que aquest el va tancar i el va abandonar. Pel que... [+]