La sentència del Tribunal Superior de Justícia del País Basc, que s'ha conegut el dimarts al matí, ha donat lloc a nombroses reaccions contra diversos articles de la llei municipal. El Consell ha declarat que la sentència és “molt greu”. D'una banda, destaca que la llei municipal va ser aprovada en el Parlament de Vitòria-Gasteiz “amb un acord molt ampli” i, per contra, s'oposa a ella per iniciativa d'un partit amb una “representació molt reduïda” en la CAPV. D'altra banda, recorda que al juliol va ser el Tribunal Constitucional d'Espanya qui es va oposar a un article de la llei i denúncia que la sentència de cap de setmana és la seva “pròrroga”. En opinió del Consell, la llei municipal recull mesures a favor de la normalització del basc i, anul·lant-la, “s'està negant que sigui possible avançar cap a la normalització”.
La sentència, “desgraciadament”, ha afirmat el Consell que el 4 de novembre dona més raons per a la manifestació del basc davant la “agressió judicial” contra el basc. Diu que preferia dedicar les forces a les tasques que “necessiten la normalització i la revitalització del basc” i no a les “barreres contra aquestes sentències”.
Recurs del Govern
El portaveu del Govern, Bingen Zupiria, també ha parlat de la sentència. “La justícia no es pot utilitzar amb finalitats polítics”, afirma recordant que la sentència és conseqüència d'un recurs del partit Vox. Com ha fet el Consell, ha subratllat que la llei municipal es va aprovar amb un consens “ampli”, i ha denunciat que el Tribunal Superior de Justícia del País Basc ha anat “més enllà” del Tribunal Constitucional espanyol, “a l'hora d'examinar i aprovar la sentència” del decret que ha anul·lat parcialment.
El Govern pot recórrer la sentència. Zupiria diu que els serveis jurídics del Govern decidiran si es presenta o no, després de l'examen, però també diu que la sentència “exigeix” que el Govern present el recurs.
“En dubte també l'oficialitat”
“Amb aquesta decisió s'han superat totes les línies vermelles, ja que també es qüestiona l'oficialitat del basc”, ha denunciat la Mancomunitat de Municipis Bascos. Segons l'associació, “la possibilitat d'utilitzar el basc en l'administració només amb el maculo del castellà ens porta molts anys enrere”. Diu que la sentència “limita totalment” les polítiques per a “revitalitzar” el basc.
Des de la lingüística o la glotofobia i, per descomptat, des de l'odi contra el basc, hem vist moltes vegades el nostre basc convertit en l'odre de tots els pals. L'últim, el president de Kutxabank, Anton Arriola, ha estat l'encarregat de makilakar i agitar la nostra llengua.El... [+]
Euskal Herrian Euskarazek manifestazioa deitu du apirilaren 6rako, 11n EHEko bi kide epaituko dituztelako. Hiriburuetatik autobusak antolatzen ari dira. Bi helburu bete nahi dituzte, batetik, epaituak izango diren bi kideei babesa erakustea, eta bestetik, euskararentzat justizia... [+]
"Poloniar bat etortzen bada eta bost urte pasako baditu proiektu batean, joder agian ez zaio egoki irudituko seme-alabek euskaraz ikastea, ezta?", bankuko lehendakari Anton Arriolak adierazi duenez. Euskalgintzako eragileek gogor kritikatu dute eta esandakoa... [+]
Ba al dakizue frantses batzuk harritu egiten direla mugaren alde honetan ere euskaldunak bagaudela jakitean? Ba bai, harrigarria bada ere, behin, Donostian, frantses batzuei entzun nien sinetsi ezinik beren buruari galdetzen: “Saint-Sébastien est au Pays... [+]
Gasteizko 1 zenbakiko Auzitegi Kontentzioso-Administratiboak emandako epaia berretsi du EAEko Justizia Auzitegi Nagusiak. Lan poltsan parte hartzeko euskara maila altuenaren baliokide diren 3. eta 4. eskakizunak indargabetu zituen Gasteizko Auzitegiak.
Euskal Herrian Euskarazen arabera, Tolosako tren geltokiko segurtasun agente batek eraso egin zion militante bati, agenteari euskaraz hitz egiteko eskatu ziolako. Tolosako alkateak "kezka" adierazi du eta azalpenak eskatuko dituela jakinarazi.
