Enguany hem estat testimonis d'un conflicte tan sorollós com les txarangas en els carnestoltes de Tolosa. L'Ajuntament de Tolosa va encarregar a la Comissió de Txosnas la remoció de la txosna de Carnestoltes des de la seva ubicació anual. Els grups que componen la comissió de txosnas (Ernai i GKS, entre altres) van posar en marxa mobilitzacions per a fer front a la decisió municipal. Posteriorment, un canvi d'actitud d'Ernaik va provocar tensions entre els grups de la comissió. Aquest fet va arrogar les polèmiques entre la joventut de l'esquerra abertzale (Ernai) i els grups del moviment socialista (GKS, Itaia, Ikasle Abertzaleak...). Però el que ha succeït a Tolosa és reflex del que està passant entre els moviments juvenils.

Aquest conflicte té el seu origen en 2016. Trencant amb la unitat que formava amb Ernai, Ikasle Abertzaleak (IA) Sortu i adopta una nova direcció amb EH Bildu. Així va començar la rivalitat entre la joventut de l'esquerra abertzale (Ernai) i el Moviment Socialista (Ikasle Abertzaleak, GKS…). Ernai se centra en el nacionalisme i en el projecte polític d'un País Basc independent. No obstant això, el SGS té com a objectiu la construcció de l'Estat Socialista Basc (comunista) mitjançant el triomf del capitalisme. Breument: GKS acusa a Ernai de l'escrit per Simone Weil, “quan es parla molt de pàtria es parla poc de justícia”.

L'explosió del SGS ha generat inquietud en diversos sectors de la societat. En la U28, per exemple, el SGS va demostrar clarament l'èxit en militància, fins a arribar a ser amenaçadora per a Ernai. Així mateix, no hi ha més que veure les publicacions dels principals mitjans de comunicació per a adonar-se que la compareixença de GKS, en general, no ha estat gens agradable. Però si ha prevalgut el relat dels adolescents radicals i conflictius, crec que pot ser un punt de vista imposat des del món del sector erdaldun i del periodisme tradicional. Els joves tampoc contribuïm a millorar la intel·ligibilitat d'aquests fenòmens, perquè amb categories nul·les com el nostre “arrap” o la “lluita” només difuminem l'anàlisi. Per això em sembla tan necessària una mirada prudent dels joves cap a aquest jove moviment.

En primer lloc, m'agradaria dir que les disputes entre GKS i Ernai han estat suggeridores, han donat molt a parlar. La societat basca ha hagut de preguntar-se què és el que aquests grups tenen entre mans. Això té a veure amb un dels objectius de l'organització que porta el SGS en els últims temps; organitzar una educació que respongui a la passió política de la societat. Les recents Universitats Públiques van mostrar clarament una de les seves intencions; polititzar la joventut i revitalitzar la consciència política. Per a una societat farta de la política des de fa temps, organitzar una oferta d'aquestes característiques em sembla tan enriquidora com esperançadora.

En segon lloc, em venen al capdavant algunes preguntes sobre les raons que han portat a l'aparició del SGS: no serà la resposta lògica i esperançadora dels joves militants farts de la política institucional GKS? No han demostrat altres formes d'organització fora de les institucions boniques? Quan les eleccions estan cada vegada més a prop, mostren uns camins polítics diferents al vot a través d'un element imprescindible: l'organització. El que han aconseguit fins ara no seria possible si no fos per aquest element explosiu i poderós, l'organització que tant falta en les nostres societats individualistes i atomitzades.

Esperant que GKS hagi de superar més obstacles que els haguts fins ara, volgués fer-los arribar una sèrie de suggeriments de caràcter indicatiu. La politització de la joventut cal dirigir-la a joves que ja no estan polititzats; necessitem un moviment per als quals no tenen idees polítiques. L'estètica guerrera i el llenguatge agressiu no desperten més que l'interès de la gent. Així mateix, el mer fet de sentir la paraula comunisme en el segle XXI ens porta a donar a alguns un pas enrere de seguretat. No som els joves capaços de superar el comunisme del segle XIX i generar propostes innovadores?

Aquest enfrontament ha ressuscitat algunes de les consciències de la nostra societat. Això ha estat el més beneficiós, sacsejar les intel·ligències oxidades. La societat basca decidirà la direcció d'Euskal Herria. Sigui com sigui, ens agradaria que fos una elecció amb serietat. Però per a això cal pensar i debatre més enllà de les txosnas i, sobretot, fora d'elles.