Plor d'ocells
- Els ocells ploren. No com nosaltres, en qualsevol lloc, en qualsevol moment, en un trencallums, o simplement sense poder aguantar l'interior… No m'oblidarà immediatament el que va ocórrer en Bera: cada any se celebrava un prestigiós festival de música d'Aresta, i de tant en tant realitzàvem algun esdeveniment relacionat amb el paisatge; en un d'ells creem un passeig pel poble amb l'excusa d'arbres, paisatges, hortes, etc. També van sorgir curiositats en la preparació del recorregut, com un foraster reparant la vorera sota un gran cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodora), situat en ple poble. Quan torno a l'arbre, m'imagino: “Aquest no serà el que ha nascut lluny de l'àvia d'aquest arbre”. Preguntar-li d'on era i el pakistanès. Harrapazank! El sòl de la vena de l'arbre! Li vaig dir la seva trajectòria i es va emocionar. El seu nom és Xϕ i ens vam fer amics…
Vaig preparar un recorregut pel paisatge treballat al llarg de la història dels beratarras, arbres i hortes, jardins i muntanyes escarpades. Jo, un vingut de fora, venia a parlar de si mateix als seus, a donar algunes interpretacions del que eren ells i del que les seves àvies i àvies havien fet. Hem sortit aquí l'Himàlaia, els porros de l'horta (Allium porrum), l'alliso del riu (Alnus glutinosa) i hem arribat a l'escola de música local. He començat amb la ttalaka sobre les plantes de la zona que escolten la música creada pels nens i els alumnes de la zona, i cal no oblidar el que ha donat nom a l'escola: Isidoro Fagoaga Larratxe, un gran tenor nascut a la casa Agramontea del barri d'Illekueta. Només volia donar una dada sobre aquest tema: quan el tenor que millor cantava l'òpera de Wagner a tot el món va saber que els alemanys van bombardejar Guernica, va decidir callar, deixar de cantar i tornar a Euskal Herria. Abans d'acabar de dir, envoltat pels quals venien a la visita guiada, estava en la llàgrima, posant-me en el lloc de les seves cordes vocals i pensant que jo faria un raig… I va decidir callar per sempre.
I sí, els ocells també ploren. No on vulguis, quan vulguis. Només sobre determinats arbres. En arbres de fruita amb os: préssec o préssec (Prunus persica), pruna (Prunus domestica), cirera (Prunus avium), gingondo (Prunus cerasus), brinón (Prunus persica var). nectarina) o paraguaià (Prunus persica var. nucipersa) en els troncs i branques dels arbres que donen. Aquests arbres expulsen una gran quantitat de suor en la zona d'una ferida i es couen o endureixen amb l'aire, fent-se passar per una mucosa de color ambre molt clar, a vegades gran i cridanera. Les llàgrimes de l'ocell que ha plorat són per als bascos. Se'n diu "plor d'ocell". "Txori-muki", "txori-ezti", "txori-kandela" i "txori-minger".
Igual que amb l'ajuda dels artistes hem viscut la florida d'Euskal Herria, també en aquesta ocasió, amb el seu impuls, continuem fent el camí junts, donant el suport necessari als presos polítics, exiliats i deportats bascos
El lector ja sap que l'Associació Harrera neix... [+]
