El 25 d'abril de 1976 un comando d'ETA pm travessava la frontera entre Sara i Etxalar, en les proximitats de Leizarreta. El grup estava format per Iñaki Hernández, de 18 anys, i tres dels etarres que es dirigien a Donostia-Sant Sebastià: Eugenio Talavera Tala, Gregorio Garitaonandia Borda i Bernardo Bidaola Txirrita. Un dels etarres va sofrir un esquinç en el turmell, la qual cosa va alentir la marxa de la jove. El cas és que la Guàrdia Civil els va veure i va començar a disparar contra el grup. El primer a rebre un tret en el qual va resultar ferit Hernández, que es trobava de guia. Els altres tres companys van aconseguir escapar, però una altra bala va travessar el turmell del Bidaola i es va llançar a la fugida, on va quedar atrapat per una de les potes.

Tala i Borda van aconseguir escapar i aquest mateix matí van arribar a Sant Joan de Llum. Van veure a Hernández tombat en el sòl i Bidaola els va dir “segueix endavant”. Seria l'última vegada que ho havien vist. L'objectiu del comando era donar cobertura a una fugida que es trobava llista en la presó de Martutene de Donostia-Sant Sebastià, però quan la fugida estava gairebé disposada, un etarra va ser aconseguit en un control amb material per a la construcció del túnel.

Aquest mateix matí del 25 d'abril la Guàrdia Civil va comunicar els fets a la Policia d'Aire i Frontera d'Hendaia, que havia ferit a Hernández i a Bidaola, però aquest últim va aconseguir donar-se a la fugida. Si aquest s'havia escapat, com sabien el seu nom, i més encara quan portava documents falsos? Els amics i coneguts de Txirrita van realitzar nombroses exploracions als voltants del desaparegut, però no van veure ni rastre del seu parador. Hores més tard, la Guàrdia Civil va registrar a Tolosa la casa familiar del militant, sense comunicar a la família el succeït, segons la mateixa font.

Una setmana més tard ETA pm va publicar un comunicat en el qual s'indicava que Bidaola havia estat detingut per la Guàrdia Civil i traslladat a una caserna de Pamplona en situació irregular. Segons un segon comunicat, va ser testimoni de com una patrulla CRS observava com dues dels ferits, detinguts en un Land Rover, es duien a terme després de ser arrestats.

El 27 de maig la família va rebre a Madrid una carta segellada amb insults i dient que Bidaola havia estat assassinat per venjança i que no havia estat condemnat. Fa uns dies van desaparèixer en Hendaia dos policies de paisà vestits amb roba de paisà, i es va dir que es venjava d'ells. Els cadàvers de dos policies suposadament assassinats per ETA pm van aparèixer enterrats sota un búnquer en una platja d'Angelu en 1977.

Anomenada informant del cadàver

El passat 28 de maig, una crida rebuda per la revista Askatasuna de Ziburu va alertar a l'Ertzaintza de la localització exacta del cadàver de Bidaola, en el paratge conegut com Arondoa. Nou persones es van acostar al lloc indicat, entre elles els familiars, i el van trobar “assegut” al costat d'un arbre i sense grans senyals de descomposició, encara que portava un mes desaparegut; a uns deu metres, sostingut en un altre arbre, hi havia una escopeta de la marca Remington. Segons el Govern espanyol, el militant es va suïcidar. En la premsa espanyola d'aquella època es van donar diverses versions, entre elles la que va ser assassinat pels seus companys per a “acabar amb el seu sofriment”. Segons diverses fonts, el cadàver presentava tres trets, un d'ells al cap i l'altre al cap.

En 2016, amb motiu del 40 aniversari de la seva mort, la família i amics van iniciar una nova recerca. Les autoritats espanyoles no van tenir resposta a les peticions realitzades, però el procurador de Baiona va posar a la seva disposició l'informe complet que en el seu moment va elaborar la policia francesa. Així van veure les fotos del cos, els informes policials i l'autòpsia realitzada. Segons la mateixa font, el ferit només presentava un tret en el turmell, la qual cosa li va provocar un forat net i sense hemorràgia. L'informe no especificava la causa de la mort. En 2018, Paco Etxeberria li va practicar una segona autòpsia i va confirmar que només tenia una ferida, segons les mateixes fonts. Ni rastre de suïcidi.

El cas segueix sense resoldre's i una de les principals preguntes és en l'aire: Va ser detingut Bidaola a Pamplona? L'informe de víctimes elaborat per la Secretaria de Pau i Convivència del Govern Basc en 2015 incloïa una llista d'assumptes que requerien més recerques.

L'oñatiarra Ander Lizarralde va escriure en 2016 un llibre sobre el cas. En aquella època rebem informació sobre el llibre en aquesta notícia.

El president de la fundació Euskal Memòria, Iñaki Egaña, també va escriure sobre el tema en el diari Gara diumenge passat.

El cantant Urko (José Antonio Larrañaga) va oferir la cançó a Bernardo.