Se'l coneix com a “hotel de porcs”, però no és més que una xurreria lletja de l'alimal. La d'Alimal, sí, perquè en cadascuna de les seves 26 plantes creixen 25.000 animals, en total 650.000. I en aquesta “cabanya” totes les xifres són del mateix enfonsament: cada ascensor pot pujar o baixar 40 tones, ha invertit més de 580 milions d'euros en aquest edifici automatitzat, al costat d'aquest ‘hotel’ es construiran quatre més entre tots fins a acumular tres milions de porcs…
Les agències de notícies han assenyalat que la Xina, el major consumidor de porc del món, ha sofert grans danys en haver de matar a milions d'animals per la pesta de porc africana, tallant el subministrament de carn. I que ara la necessitat d'organitzar ràpidament les seves chriterías ha portat a construir els gegantescos vivers Xina. En essència, la plaga està aprofitant per a expulsar a milions d'agricultors amb minicruceros agro-indústria del mercat i concentrar tot el negoci en uns estables únics i penosos.
El mes d'abril passat, durant la construcció de la primera txerritegi, l'Ajuntament d'Ezhou (província d'Hubei) va exposar en un reportatge d'apologia la seva nova idea. “Podria dir-se hotel per a porcs –propaganda de l'ajuntament que s'iniciava–, tret que aquí els animals surtin de les habitacions a la piscina, sinó als plats del sopar de persones. Es tracta d'una de les plantes de cria de porcs més altes de la Xina i utilitzarà la nova tecnologia per a eliminar olors. (…) L'estructura està dissenyada per a luxe, amb sistemes d'aire condicionat i calefacció per a adaptar-se a l'estiu com a l'hivern. Cada planta té el seu propi sistema de ventilació i desodoració. Els residus de porc s'eliminaran mitjançant un sistema de clavegueram”. On i com eliminaran ‘’ els bolquers i les excrements diaris de 650.000 porcs en els 365 dies de l'any, això no ho explica la crònica pagada per l'administració.
Si se sap que darrere de la majoria de les grans infraestructures mundials, com el Tren d'Alta Velocitat, la incineradora, les autopistes de tota mena, etc., hi ha indústries del ciment, a la Xina s'ha demostrat que el ciment també té molt a dir en l'àmbit de l'alimentació, argumentant que ha conjugat el negoci amb la cura del medi ambient: “Comparat amb les granges tradicionals de cria de porcs, això estalvia sòl i és més respectuós amb el medi ambient”, va assenyalar el propietari i inversor Zhuge Wenda. Zhuge és també propietari d'una empresa dedicada a la fabricació de formigó i ciment. (…) Quan s'ha reduït el nombre de projectes de grans infraestructures, el negoci del formigó i el ciment també s'està estrenyent". I aquí neix una nova oportunitat per a reactivar l'economia des del formigó, perquè "el mercat sempre té un lloc per a carn d'alta qualitat i el futur de la indústria del cèrcol és excel·lent".
D'altra banda, què millor que crear nous llocs de treball que vinculin l'alimentació sana de les persones per a fomentar l'ocupació i el progrés tecnològic? “Es necessiten treballadors d'alta qualificació –diu Zhuge Wenda, que ara boss de formigó s'han convertit en criadors d'or– perquè la fàbrica funcioni amb la màxima eficiència. La companyia ha publicat recentment un anunci per a contractar treballadors amb un salari de 300.000 iuans (50.000 dòlars) a l'any (…) Necessitem un talent que conegui tots els sistemes d'alimentació, desodoració i monitoratge. I esperem que amb aquesta atractiva oferta siguem capaces de captar bons treballadors".
Agroindustriaren sektoreaz informatzeko orduan, “benetako omertà” egoeran kausitzen dira kazetari bretoiak. Inork ez du hitz egin nahi eta hitz eginez gero presioak, mehatxuak, auzibideak zein zentsurak dituzte ordainean. Sektore indartsua delako... [+]
Munduko mapa monokultura intentsiboka antolatzen duen laborantza ereduak ezinbestekoak ditu lan indarra ahal bezain merke xurgatuko zaien langileak. Koronabirusak eragin mugen ixtea dela eta, lan-baldintza eta soldata kaskarrak onartzeko prest diren auzo herrietako sasoilariak... [+]