Al febrer de 2023 vaig llegir la notícia en la premsa i em vaig deprimir perquè em va sorprendre i em va donar què pensar. La botiga del carrer Jostaldi Kirolak Erdikale d'Azpeitia es tancarà al públic després de 48 anys de marxa.

Això em va fer viatjar en el temps. Havia estat allí diverses vegades amb la meva àvia, a la qual havia comprat roba esportiva i de carrer. Vaig ser amb la meva àvia a Azpeitia, em vaig comprar en Jostaldi, vaig agafar alguna cosa en la cafeteria de Xiriakon en una agradable tertúlia i vaig tornar amb el noi més feliç del món… Em va fer molta pena, per tant, la notícia em va fer vessar alguna llàgrima, enmig de tants records i nostàlgia…

Justo un mes abans, a principis de gener de 2023, vaig estar molt temps a la botiga Jostaldi. I va ser una bonica casualitat trobar-nos al carrer, just davant de la botiga, amb l'amo que ja estava jubilat. Portàvem molts anys sense veure'ns, però em va fer cas amb el seu etern somriure. Em va contar que m'havia sentit per mitjà d'articles d'opinió de la premsa i em va regalar una frase que em va commoure molt: “He treballat molts anys a la botiga, però he vist molt poques persones tan contentes com quan entraves amb la teva àvia”. Va ser un moment bonic. Li vaig comentar que l'àvia se'ns va anar a la fi de 2017, i a continuació li vaig presentar als dos fills que estaven jugant i corrent. “La vida segueix endavant. I no t'avorreixis amb aquests dos!”, em va comentar. Ens saludem amb una abraçada.

Cada vegada són més temps, més situacions, més difícils per als petits comerços. No és una opinió meva, sinó una realitat molt clara (i crua) de les dades: en l'última dècada s'ha perdut un terç dels establiments minoristes, un de cada tres. En el període 2018-2021, només a Guipúscoa, el nombre de petits comerços es va reduir en 817. Entre 2013 i 2023 es van perdre en la CAB un total de 5.658 petites botigues. Cada vegada més petits comerços estan baixant la persiana. I les notícies que s'obren són molt menys. Això és una cosa que es pot observar fàcilment als nostres carrers. Un altre dels danys col·laterals de la cruel globalització econòmica: cada vegada menys botigues petites; cada vegada més i més centres comercials. En Getaria, per exemple, quan érem petits, hi havia moltes més opcions: botigues de teles, drogueries, merceries, botigues d'electrodomèstics, sabaters, ferreteries, botigues de joguines, botigues d'esport, asseguradores… Sí, totes elles en Getaria, sense haver de moure's fos. Però i avui?

Els experts expliquen diversos factors que expliquen aquesta caiguda de les botigues minoristes: Plataformes i compres per Internet; expansió de grans centres comercials i canvi del nostre model d'oci; falta de relleu i substitució per a continuar amb el negoci; encariment del lloguer, l'electricitat o la matèria primera.

I és que avui dia Internet ofereix moltes facilitats que abans no podíem imaginar, i això ha canviat molt (massa) els nostres costums, moltes vegades sense que ens adonem. Cada vegada més gent compra (nosaltres) més per Internet. És molt senzill, atractiu. Monstres com Amazon, llocs web de cada marca, grans descomptes en temps de promoció contínua, facilitat d'enviament o gratuïtat. Sense aixecar-se del sofà, una opció de ventall molt àmplia, amb un simple clic, tot llest!

Tots ho hem comprat així moltes vegades. Tots hem caigut a aquesta xarxa. I no dic que això estigui malament. Però crec que hauríem de ser amos de les nostres accions i conscients de les seves conseqüències.

El nostre model de societat actual és cada vegada més individualista, aïllat i fred. On la relació presencial ha estat substituïda pels moviments dactilars de les pantalles dels mòbils. L'American way of life o McDonald totalment condicionat i homogeneïtzat. D'acord.

També podem criticar l'actitud (i la hipocresia) de les administracions públiques i dels governants d'aquí. Amb la boca petita, per dir paraules boniques a favor dels petits comerços i, al mateix temps, per promocionar i/o fer costat als grans centres comercials. D'acord també.

L'encariment de l'estil de vida que hem sofert en els últims anys (i la pèrdua de poder adquisitiu) i les dificultats que això comporta i la necessitat de mirar els preus també tenen un pes important. Clar que sí.

Però encara que tots ells siguin veritat, no sempre podem buscar als responsables fos. Perquè a la nostra mà també està decidir, almenys en part, el nostre model de consum i de compra. Decidir on i com comprar. És també la nostra responsabilitat. Els petits comerços no es tanquen solos. Perquè molts han de tancar-se quan els donem l'esquena.

Quins carrers, barris o pobles volem? Aquesta és la pregunta clau. I això està en mans de tots els ciutadans. Per a tenir carrers plens de gent, carrers segurs… són necessàries les botigues. I perquè això sigui possible, el camí és que nosaltres comprem a les botigues del nostre poble, del barri, del carrer.

Desgraciadament, avui dia hi ha molt poques coses (almenys molt menys de les que m'agradaria) a les nostres mans. Però aquest és un dels poquets. Perquè pensem bé i tractem de portar els nostres pensaments a la pràctica.

Perquè aquestes botigues poden ser petites en grandària, però són moltes en relació, en qualitat, en proximitat, en confiança, en honestedat, en esforç, en dignitat, a través de la venda i en serveis posteriors... No deixem que les que són grans en la petitesa es tornin petites en la grandesa.

Aitor Irigoien Odriozola