En la matinada del 27 de setembre de 1975, guàrdies civils voluntaris van talar la vida de Juan Paredes Manot "Txiki" en les proximitats del cementiri de Collserola. Un total d'onze bales i un tret de gràcia van ser llançats contra el jove de 21 anys, nascut en terres extremenyes de Zalamea de la Serena, que va participar en la lluita contra el franquisme i va ser condemnat a mort a Barcelona. Els mateixos sorolls s'escoltaven en Burgos –Ángel Otaegi va ser afusellat– i a Madrid –el franquisme matava als militants del FRAP José Luis Sánchez Bravo, Ramón García Sanz i Humberto Baena–. Les protestes i les mobilitzacions, les vagues i les mediacions internacionals no van aconseguir arribar a un acord per a frenar l'avanç.

L'endemà, esquivant la prohibició del funeral i sota un setge militar a Collserola, centenars de persones es van enfrontar a la dictadura: es van acostar al cementiri, pres de manera policial, i van llançar desenes de clavells sobre el taüt, "Visca Txiki!". -va cridar-. "Visca Catalunya! Gora Euskadi Askatuta" es podia escoltar enmig dels intents de càrregues policials. En un principi va ser enterrat en un nínxol de la família del militant anarquista del MILA, Pons Llobet. En 2012, el Parlament Basc va reconèixer a Txiki i Otaegui com a víctimes de la violència política i en 2017, quan es va aprovar la Llei de Reparació Jurídica de les Víctimes del Franquisme, el Parlament de Catalunya va suspendre la sentència condemnatòria contra Txiki, que va ser un judici fals per la via dels judicis militars d'urgència, que va durar només un dia.

Des de principis dels anys 80 fins a l'actualitat, de generació en generació, se celebra cada any un homenatge en el mateix lloc dels fets. Enguany, amb motiu del 45 aniversari dels afusellaments del franquisme, Direct ha gravat la lectura coral de l'última carta de Txiki. Aquesta carta ha estat elaborada per algunes de les persones implicades en la iniciativa Liber-haizeak. El vídeo està gravat en la cinquena galeria en la qual Txiki va passar les últimes hores.