Alla Yaroshinskaya és periodista, Svetlana Alexeivich va guanyar el Premi Nobel de Literatura 2015 per les seves poderoses històries orals durant la guerra i la tragèdia a Rússia i la professora Kate Brown és una historiadora nuclear i mediambiental. Aquest article ha estat publicat per Beyond Nuclear International i traduït al basc.

Alla Yaroshinskaya

El 26 d'abril de 1986, de matinada, va llançar material radioactiu en una columna de 2 quilòmetres d'altura. Entre els isòtops perillosos alliberats es trobaven el iode 131, la cesi 137 i l'estronci 90.

No obstant això, la periodista Alla Yaroshinskaya es va veure obligada a revelar gran part de la informació oculta i segons ella, la substància més perillosa que va escapar de la pols del reactor no apareixia ni tan sols en el tauler periòdic. Era una mentida de la grandària d'una desgràcia. Als 18 mesos de l'accident, va visitar els pobles i ciutats del nord d'Ucraïna. El Cap de Pediatria de l'Hospital Universitari d'Encreuaments li va dir que no havien trobat problemes de radiació o tiroide. Per contra, el 80% dels nens de la zona comptava amb problemes de tiroides.

La gent que va continuar vivint en la terra contaminada va rebre diners per a rebre menjar, ajuda mèdica i millors pensions. Aquestes ajudes es van denominar “subvencions per al taüt”. Els pagesos ucraïnesos havien deixat de beure llet de vaca, però mai van rebre llet ni carn comestible.

El Govern de Moscou va afirmar que van trigar mesos a entendre les causes de la catàstrofe, que ha qualificat de "terrible". Però Yaroshinsky va dir que no era així. Quan en les marxes de l'1 de maig es va permetre que els nens passessin tot el dia al carrer, els dirigents del partit sabien que els nivells de radiació eren massa alts.

El periòdic en el qual treballava Yaroshinskaya es va negar a publicar els seus articles, però Yaroshinsky no es va rendir i va aconseguir publicar-los. Va ser triat per al Soviet Suprem de 1989. D'aquesta manera, va obtenir més documents oficials.

El comitè presidit per Gorbatxov, davant l'accident i les seves conseqüències, va establir una sèrie de protocols secrets. El protocol número 9, en menys de tres setmanes des de l'accident, recollia els nivells de radiació i modificava les normes, ja que la població havia de suportar nivells 10 vegades superiors als registrats anteriorment. En alguns casos, fins a 50 vegades més. Creien que així s'asseguraria l'estabilitat sanitària de les persones de totes les edats, encara que el nivell de radiació no disminuís cada any.

El protocol número 32 es refereix a la distribució de carn contaminada. El Ministeri de Sanitat va ordenar que es distribuïssin el més lluny possible i que es fessin pastissos i salsitxes. Hi havia un altre protocol similar per a la llet. Quan es van assabentar que la fàbrica principal de Rogachev estava produint llet contaminada, l'única cosa que van fer va ser canviar les etiquetes de les llaunes, sense saber d'on venien els iogurts i les nates.

Svetlana Alexeivich

Svetlana Alexeivich va ser guardonada amb el Premi Nobel de Literatura 2015 per les seves poderoses històries orals durant la guerra i la tragèdia a Rússia.

Va entrevistar a centenars de persones de Chernobil: soldats, bombers, metges, científics, persones evacuades, persones que s'havien quedat. Alguns dels testimoniatges més memorables es van convertir en Veus de Txernòbil (Les veus de Txernobil), reeditat més tard com Una pausa per Txernòbil (Una parada en Txernobil).

La primera font d'estrès per a les famílies va ser la necessitat d'evacuar. Molts bielorussos van viure allí de generació en generació i van perdre els seus béns familiars per sempre. A canvi d'això, es van localitzar habitatges estrets a les ciutats. Podia tornar a alguns pobles una vegada a l'any per a honrar als seus parents morts. La resta dels pobles van desaparèixer per complet.

El percentatge de nens i nenes amb discapacitat ha augmentat considerablement en els mesos posteriors a l'accident. A la regió de Gomel van ser el 80%, i el teixit d'avortaments voluntaris i no voluntaris també va ser desproporcionat.Quan naixia un nen amb un problema significatiu, els metges oferien a les mares la possibilitat de ser hospitalitzades. Probablement moririen i, si no, hi havia orfenats. Era millor que marxessin i prosperessin amb les seves vides.Durant la Segona Guerra Mundial, els nazis van destruir 619 localitats bielorusses juntament amb els seus habitants. A conseqüència de Txernòbil, el país va perdre altres 485 pobles i llogarets. Els equips de neteja van enterrar a 70 d'ells.

KATE Brown

La professora Kate Brown és una historiadora nuclear i mediambiental. Va investigar durant 10 anys en els arxius de Bielorússia i Ucraïna, i va parlar amb doctors i científics per a comprendre el secret que encara continua imperant sobre l'accident.

A principis de 1990, l'Organització Mundial de la Salut va observar que tenia plans de cooperació amb el Ministeri de Sanitat de l'URSS per a estudiar a les víctimes a llarg termini, com els supervivents d'Hiroshima i Nagasaki. No obstant això, abans de la creació del Projecte Internacional de Chernobil (International Chernobyl Project), estava en mans de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA). Aquesta organització va néixer amb l'objectiu de promoure l'energia nuclear.

En l'estiu de 1990, un grup d'investigadors va ser enviat a Bielorússia i Ucraïna. L'Acadèmia Científica de Bielorússia els va informar de la major part de les malalties sanguínies i dels problemes de tiroides. Els científics d'Aiea van preferir no escoltar-li, al·legant que les dosis eren massa baixes. Abans de consultar les evidències, van desaparèixer els ordinadors de l'Institut de Medicina de la Radiació, que tenien arxius de més de 130.000 persones. Segurament van ser robats per KGB per a evitar que aquesta informació arribés a l'Oest. No ha tornat a aparèixer.

Kate Brown ho descriu perfectament en el seu llibre (Manual for Survival, A Chernobyl Guide for the Future). El Dr. Keith Baverstock ret homenatge a la labor del Dr. Keith Baverstock, ja que sense Keith Baverstock mai es coneixeria el creixement exponencial del càncer de tiroide.

Les conseqüències del desastre de Chernobil afectaran les persones d'Ucraïna i Bielorússia, i l'estrès i el dolor que això genera romandran, sobretot, en les dones.