Després de gairebé 35 anys, Chernobyl encara ens recorda els problemes que poden portar les nuclears a molt llarg termini. Draguen per a crear el canal E40, el major canal natural d'Europa, a pocs quilòmetres del reactor i dins de la zona d'exclusió, el riu Prípiat, despertant el fantasma de la contaminació nuclear.
El canal triplicaria el de Panamà i uniria la Mar Bàltica amb la Mar Negra, travessant Polònia, Bielorússia i Ucraïna. El Govern d'aquest últim país ha donat medi ambient per al dragatge del riu Txernòbil, però segons els experts això va en contra de les recomanacions de l'Associació Internacional de l'Energia Atòmica, segons llegim en The Guardian .
Segons la mateixa font, el cost total del projecte del canal ascendiria a 13.000 milions d'euros, que haurien de construir-se entre 13 i 15 preses, a més de dragatges. “Voler construir una presa i passar els vaixells pel fons del riu del reactor de Txernòbil és sorprenent. És la part més contaminada de la zona d'exclusió”, ha explicat al diari el físic nuclear David Bolley i president de l'associació francesa Akro per al Control de la Radioactivitat.
A més de causar danys radioactius als treballadors, Bolley diu que la contaminació pot afectar les persones que viuen més a baix del riu. L'empresa ucraïnesa Sobi ha estat la guanyadora del contracte per al trasllat de 100.000 metres cúbics de cru. Els seus responsables han explicat que l'aigua ha estat objecte de mesuraments continus i que els operaris s'han protegit amb equips especials, encara que The Guardian ha denunciat que no ha trobat proves que demostrin que això sigui així.
Precisament, fa pocs mesos, abans de l'inici de les obres de dragatge, un incendi de grans dimensions va provocar un gran augment de la taxa de radioactivitat a Txernòbil.
A més de la contaminació nuclear, els amants de la naturalesa estan preocupats per l'impacte del projecte sobre el medi ambient. De fet, el canal E40 passarà per la zona del llac Polesia, també dita “Amazonía Europea”. És el lloc més extens del continent per a la protecció dels ocells migradors i alberga també bisons, llops, ossos i altres espècies d'animals amenaçats.
2012. urtetik geldi dago Garoñako zentral nuklearra eta 2021ean hasiko dira hura eraisten, Espainiako Gobernuak EH Bilduren galdera parlamentario bati erantzunez informatu duenez.
Larunbatean, martxoak 3, Bure herrian (Meuse departamendua, Frantzian) 300 ekintzaile ahalegindu dira bertan gobernuak hondakin nuklearrentzako eraiki nahi duen biltegi erraldoiaren aurka kanpaleku berri bat eraikitzen. Ingurueak gau eta egun zaintzen dituen polizia talde oso... [+]
Orain arte inon jasota ez zegoen isurketa baten arrastoa antzeman dute oraingoan. Maiatzean, berriz, su-itzalgailu bat erabili behar izan zuten sugarrak amatatzeko.
Hogeita hiru urte dira azken uranio meatzea ustiatzeari utzi ziotela Bretainian, baina pozoiak ez du, itxuraz, ondorengo milaka urtetan lur horietatik mugitzeko asmorik. Reporterre.net-en argitaratu berri dute aferari buruzko erreportajea.