Coberta semicerrada, parets a la vista, amb l'interior esbrossat i ple de mobles vells oxidats. El que s'acosti a l'antic convent de San Francisco aviat notarà l'olor d'estable i el fred vent d'un fosc passat per les portes escletxes. Utilitzada durant molts anys com caballerizo de sementals de l'Exèrcit espanyol, i abans d'això, fins a 1967 va ser una presó municipal, el convent del segle XIV, també anomenada caserna de Sementals, que oculta l'espectacular claustre, porta anys sense utilitzar i esperant una reforma.

El mes de desembre passat, Ana Ollo, Consellera de Relacions Socials del Govern de Navarra (Geroa Bai), suggereix que l'edifici podria ser declarat Lloc de la Memòria Històrica en cas de rebre una sol·licitud. En aquest lloc van ser tancats durant l'estiu de 1936 centenars de republicans i socialistes de la Ribera, molts dels quals van acabar morts en fosses comunes. Ollo va recordar que la denominació no suposa una mera al·lusió a un espai, sinó una “representació d'aquesta realitat que va existir”.

Així, l'antiga presó de Tudela adquiriria el mateix caràcter memorial que altres zones de Navarra, com la presó de Pamplona, la cova d'Otsoportillo, la Teixiria d'Elio, la carretera de Vidángoz o el Parc Memòria de Sartaguda.

Moneo, hub audiovisual i milions d'euros

Però el grup polític del PSN d'aquesta ciutat s'oposa a aquest nomenament i presenta una moció per al ple municipal del pròxim dilluns, demanant la construcció d'una casa de cultura en l'edifici, sobre la base d'un projecte de l'arquitecte Rafael Moneo fa 20 anys. Encara que aquell projecte va ser aprovat en 2010, a l'any següent es va suspendre “gràcies a la mala gestió d'UPN”, han denunciat els socialistes. Així, la infraestructura que tindria un cost d'11 milions d'euros mai va començar a construir-se i a Moneo li van costar més de 600.000 euros. Només les parets esquerdades oblidades van quedar del projecte urbanístic de rehabilitació del barri antic.

De l'oblit han sortit les eleccions municipals, però la vella presó. Alejandro Toquero, alcalde de Navarresa Suma, també ha anunciat la presentació de la moció. El Grup de Coalició del Govern Municipal de Tudela proposa crear una taula entre l'Ajuntament, el Govern de Navarra i Rafael Moneo per a revisar el tema i fer un hub audiovisual i de videojocs en aquest espai. Toquero ha presentat la seva proposta “personalment” a la presidenta de Navarra, María Chivite, però “no surt del seu immobilisme”.

El Govern municipal de Tudela ja té redactat el projecte de la mà del consorci públic EDER, amb un pressupost de 11,5 milions d'euros, i els fons europeus Next Generation volen que es financi. És més, UPN i Navarresa Suma van incloure també els recursos per a incloure el projecte en els pressupostos de l'Estat espanyol i de la Comunitat de Navarra de 2023.

“Guerra de mocions a Tudela”, ha escrit Diari de Notícies; “L'edifici dels Sementals de Tudela en el centre del debat”, Navarresa Televisió... Més enllà d'aquestes declaracions amb tints de vot, els veïns del casc vell demanen “un projecte definitiu” per a l'entorn, i comparen la situació amb el pla Marshall: “Segurament no veurem ni un euro dels fons europeus en la seva part vella”. L'associació Principe de Viana, per part seva , ha assenyalat la necessitat de conservar el claustre i les restes arqueològiques d'un mercat musulmà en el seu interior.

Al juliol de 1936 va ser afusellat el major nombre de persones

El convent de San Francisco no és qualsevol lloc en la història recent d'Euskal Herria. Quan els monjos van ser derrocats amb desamortitzacions del segle XIX, durant la Primera Guerra Carlista els edificis van ser destinats com a hospitals, convertint-se a partir de 1840 en una presó de districte de Tudela. Un segle després, en l'estiu de 1936, va ser un dels epicentres de la repressió provocada pels requetés i feixistes a la Ribera navarresa.

Segons les dades recollides per Fernando Mikela en el seu llibre Sense Pietat, des del cop militar el 18 de juliol de 1936 fins a gener de 1937, almenys 614 persones van ingressar en la cel·la d'aquesta presó. Molts d'ells no van veure més llum, concretament 185. En l'arxiu municipal de Tudela, Mikela ha rastrejat les fitxes de butlletes d'estat o entrades i sortides de la presó, i l'historiador navarrès ofereix dades increïbles: només al juliol van ser 301 els presos i d'ells 119 van ser afusellats, el 39,5% dels detinguts. Aquest percentatge supera la proporció d'afusellaments d'aquest mes a la presó provincial de Pamplona (33,5%).

La majoria dels republicans i d'esquerres que van passar per la presó de districte de Tudela i van afusellar eren membres d'Esquerra Republicana, PSOE, UGT, CNT i PCE. A Tudela, 19 regidors i càrrecs públics municipals van ser assassinats durant la guerra, tal com recorda una placa del pòrtic de l'ajuntament, i entre ells es trobava l'alcalde Aquil·les Cuadra, tancat en aquella presó i tancat amb plom en la ciutadella de Pamplona després d'un llarg procés.

Quant a l'origen dels presoners, molts eren tudelos i corellares, encara que també havia d'Alesbes, Cascante, Cadreita, Fitero, Murchante, Cintruénigo, Arguedas i Ribaforada. Per exemple, el 19 de juliol de 1936 –el mateix dia en què la Plaça del Castell de Pamplona es va omplir de cremes de tota Navarra– van tancar setze ribaforares en la presó de Tudela; el 7 d'agost apareix en els documents que els van donar "llibertat", però gràcies a la recerca de la Societat Cultural Altafaylla en els anys 80 sabem que tots van ser assassinats. En Ribaforada vivia en aquella època 1.720 ciutadans, afusellats per requetés i falangistes almenys 40.

Barbàrie organitzada

Aquestes xifres no són sinó un reflex de la crueltat que va viure en la ribera de la mà dels feixistes. Com en molts altres llocs, a Navarra també van ser molt freqüents les anomenades “extraccions” o “saca” per a després matar clandestinament als presoners. Però la repressió no va ser arbitrària de criminals solts, sinó ben organitzada, que implicava molta gent.

El de Mikel ha comptat 114 saques a Navarra en 1936: afusellament de presoners que van ser evacuats de diferents llocs durant dies concrets de l'estiu, que van succeir en set pobles el 3 d'agost en la mateixa nit, per la qual cosa podria pensar-se que en aquests dies es van produir nombrosos esquadrons mortals.

El terror era tal que molts presos van intentar suïcidar-se. El tudelà Francisco Amigot va voler destrossar el cap a cops contra la paret quan li van dir que havien de “sortir” de la presó de districte de Tudela. José María Jimeno Jurio va recollir aquest ambient de la mà d'un testimoniatge: “Aquell azaro va ser terrible. Els deixaven en llibertat i sota hi havia un camió. Tots al camió. Els que quedaven dins, tremolant, els deien: ‘Si no us passa res, encendre en el pont un llumí’. Però no ho van encendre, mataven a tots!”.

87 anys després, les atrocitats ocorregudes en l'antiga presó de Tudela i a la Ribera a penes són recordades per ningú, i el que passa al costat de la plaça de San Francisco no trobarà més que un edifici obsolet abandonat, en silenci que trenca amb l'aire fred.