Aquest article ha estat difós pel portal Erran.eus i ho hem portat gràcies a la llicència Creative Commons.

A través d'enquestes, UEMA ha analitzat la percepció que tenen els visitants sobre el basc en els diferents municipis bascos en els quals ha augmentat el turisme. En les respostes rebudes s'observa una clara tendència: gairebé tots els visitants agraeixen veure o escoltar el basc, i molts trien expressament acudir als municipis euskaldunes per a trobar-se amb el basc. Una quarta part dels visitants provenen d'Euskal Herria i una altra quarta part dels Països Catalans.

La coordinadora d'UEMA, Mirin Segurola, Mikel Urdangarin, de l'assessoria lingüística Ahize-AEK, i Kristina Urrutia, del Servei de Basc de Leitza, Goizueta, Areso i Arano, van presentar les dades el 3 d'abril a l'Ajuntament de Leitza.

Segons va assenyalar Kristina Urrutia, en els últims anys s'ha sentit en Leitzaldea una preocupació pel turisme, ja que en els últims anys ha arribat a Leitzalde un gran nombre de visitants, i sobretot han sentit la necessitat de conèixer quina opinió tenen els visitants sobre el basc. En aquest sentit, es van elaborar fullets explicatius sobre el basc, amb l'objectiu de mostrar als visitants que s'acostaven a una comarca i un municipi euskaldun. Va ser llavors quan es van assabentar que altres pobles d'UEMA també van fer una reflexió similar i van detectar necessitats similars.

Per part seva, la coordinadora d'UEMA, Mirin Segurola, va destacar la preocupació i les ganes d'influir en aquest tema que s'ha generat en els municipis bascos en els últims anys: “Conscients que el turisme influeix en l'ús de les llengües, UEMA va començar fa un parell d'anys a treballar en el tema i en la promoció del basc en l'oferta turística. Creem un grup de treball i ens va semblar imprescindible que el basc fos un dels eixos de l'oferta turística, tal com destaquen els monuments històrics, la gastronomia o els recursos naturals. Davant la tendència a ocultar el basc i a destacar el castellà, vam veure que el basc és una de les característiques més destacables de la naturalesa dels municipis euskaldunes era una decisió a adoptar amb orgull municipal. La nostra postal més bonica és el basc”.

En paraules de Segurola, “en zones de gran afluència de turistes i visitants, en alguns sectors, s'observa una tendència a deixar el basc en segon pla i a ressaltar el castellà. No obstant això, UEMA, convençuda que el visitant agraeix veure i escoltar el basc, va sentir la necessitat de traslladar el que era la percepció a les dades, per la qual cosa el passat estiu va decidir realitzar enquestes als visitants en alguns municipis bascos”.

En concret, la consultora lingüística Ahize ha analitzat, a petició d'UEMA, les dades de la 727 enquesta que els visitants han respost en les oficines de Turisme de Zumaia, Bermeo i Leitza, en allotjaments rurals i en allotjaments rurals. Encara que en alguns llocs on el turisme ha pujat s'observa una tendència a ressaltar el castellà i a ocultar el basc, les dades demostren que els visitants agraeixen la trobada amb el basc.

Totes les respostes han estat elaborades per l'assessoria lingüística Ahize, la directora de la qual, Mikel Urdangarin, va destacar les dades més rellevants en la compareixença de Leitza. Entre altres dades, el 95% dels visitants afirma no haver tingut cap problema amb el basc en l'últim any. Més de la meitat dels enquestats, el 54%, per part seva, han respost que els agrada o els ha agradat molt la relació que han tingut amb el basc.

El 85% s'ha arreglat bé amb rètols en basc

Quant al paisatge lingüístic, la majoria dels visitants (85%) ho han agraït i s'han arreglat bé quan han trobat rètols únicament en basc.

L'atenció a l'origen dels visitants és també una de les claus per a la comprensió de les respostes. De fet, una quarta part dels visitants procedeixen d'Euskal Herria, una altra quarta part dels Països Catalans, una altra quarta part d'Espanya i la resta de França, Alemanya, Escòcia, Anglaterra, Gal·les i Holanda en general.

Als països d'origen d'una gran majoria de visitants, els oficials són més de dues llengües o compten amb alguna protecció en tot o part del territori.

La principal conclusió: el basc és atractiu per als visitants

Les conclusions més rellevants són les següents:

Zona vascófona: La majoria dels visitants sap que arriben a una zona en la qual viuen molts vascoparlantes, i esperen trobar-se amb el basc.

Euskara, akuilu: per a un gran grup de visitants també ha estat aquesta la raó: han vingut a buscar un poble que viva en basca.

Molt poc incòmodes: pocs han estat els que s'han sentit incòmodes. El 95% no ha tingut cap problema amb el basc.

A molts els ha agradat: a molts els ha agradat i els ha agradat molt.

Amb el basc, còmodament: la majoria s'han sentit còmodes en les seves relacions amb el basc. Un 85% ha agraït trobar el basc en el paisatge lingüístic.

Gran part dels visitants, autòctons: una part significativa dels visitants provenen d'Euskal Herria. Per tant, també des del punt de vista del negoci és un grup d'objectius a tenir en compte, amb necessitats i drets lingüístics.

Conclusió: el basc és un cimbell atractiu per als visitants

Per tant, resumint: el basc és un factor diferenciador per a molts visitants (31%), i no suposa un obstacle per a l'assistència de gairebé tots els altres. Les dades demostren que el fet que el turisme s'hagi disparat i que el basc s'amagui en llocs on els visitants han crescut no té sentit des del punt de vista de la convivència, ni des del punt de vista del negoci.

A la tardor, jornada sobre el basc i el turisme

Segons la coordinadora d'UEMA, Mirin Segurola, si bé aquestes dades i les primeres enquestes han estat un intent de traslladar el que era la percepció, encara queda molta feina per fer en aquest camp. “Necessitem decisions polítiques audaces per a posar en valor el basc en el sector turístic, en una direcció contrària al que s'està fent en l'actualitat”.

Donada la importància i l'estratègica d'aquest tema, UEMA celebrarà a la tardor unes jornades sobre el basc i el turisme, amb l'objectiu d'aprofundir en aquest tema i donar a conèixer al sector turístic i a les institucions públiques la necessitat de posar el basc en l'oferta turística.