La tensió generada pel turisme en la costa basca en les últimes dècades és molt violenta, que marca la direcció per a sacrificar els espais naturals i el dia a dia de la població. Les autoritats de les principals institucions basques ens han dit que és una tendència sense alternatives, però ara hem vist que pot haver-hi canvis combinant adequadament l'organització popular i la mobilització electoral. A aquest tema hem dedicat l'últim monogràfic d'Economia del Treball, que és el tema central de la jornada núm. 100 a la fi d'aquesta primavera.

El 28 de maig els electors han mostrat el seu interès pel canvi polític als pobles costaners que comencen per Ibaizabal i que apareixen a l'est, creant una inundació capaç de revolucionar la composició dels governs municipals gràcies a un nou estat d'ànim. Per què ha estat tan evident aquesta tendència en la costa? Podem estar davant una resposta per la saturació del turisme? La influència de les plataformes sorgides del poble ha estat determinant en molts municipis i, en general, als països més poblats s'ha posat de manifest la impossibilitat que EH Bildu (EH Bildu) porti amb si un canvi per si mateix i només amb forces pròpies. Exemples com Sopelana, Bermeo, Mundaka, Pasaia o Hondarribia mostren les possibilitats de moltes noves majories i la necessitat d'un espai polític fora del nacionalisme.

Les ciutats del Marge Esquerre de Bizkaia que més població concentren hauran d'esperar altres quatre anys més, i després de la pèrdua de l'autoritat municipal per part del govern de l'esquerra de Durango, Bermeo i Sopelana seran els municipis més grans del PEE després de Galdakao. Des d'Uribe Kosta, l'alcaldessa de Sopelana serà Guruzne Carrasson, gràcies a l'acord aconseguit amb Elkarrekin Podem. En Plentzia, EH recuperarà el pal de comandament gràcies a la clara victòria del jove Aitor Garagarza. A partir de l'exemple d'aquest país amb tendència estiuenca, analitzem amb Garagarzaga aquesta tendència costanera en el programa de ràdio Economia del Treball, que mostra situacions diverses en cada cas, però és un signe de voluntat decidida de tenir una economia sostenible, el dret a l'habitatge i el comerç local per als ciutadans i no per al turisme. Alboan, en Gorliz, la nova plataforma Gorliz Bizirik ha estat la primera força i el PNB ha perdut el pal passant a la tercera posició. La plataforma popular Ibarrika serà decisiva perquè EHB de Barrika no aconsegueixi l'alcaldia; en Lemoiz EHB ha arribat a l'alcaldia; i Bakio Amets Jauregizar manté el seu mandat, ja que ha estat capaç d'obtenir la majoria dels vots i els dos regidors de la plataforma Bakio Bai que s'ha llançat al marge d'EH.

L'ona de canvi s'estén a la ria de l'Oka, aconseguint un canvi en aquells municipis que gràcies a l'aportació de les plataformes públiques no han estat capaces de guanyar el RHB. L'exemple més clar ha estat Bermeo, on EHB i la plataforma Guzan han aconseguit trencar la majoria absoluta del PNB i, després d'una profunda negociació de govern, han aconseguit un acord de canvi. Asier Larrauri serà l'Alcalde de Bermeo, gràcies a l'increment de vots de la plataforma pública del nou Tinent d'Alcalde, Xabier Ortuzar, i a la voluntat de conformar un programa conjunt i una composició de govern equilibrada. Mundaka és probablement el canvi de govern més sorprenent, ja que ha aconseguit una nova majoria entre EHB i l'Alternativa Ciutadana de l'ex Alcalde Mikel Bilbao, trencant el lideratge del PNB en 42 anys. En la veïna localitat, la plataforma Sukarrieta Kanala Bizirik s'ha imposat, i la victòria en EHB de Guernica per a fixar l'orientació del canvi polític a la comarca, encara que és necessari un acord de govern amb la plataforma de l'Alcalde Gorroño. En el mateix sentit, en Ibarrangelu, la plataforma Armendu ha tornat a guanyar i tant Elantxobe com Ean EHB continuarà en Alcaldia.

A la comarca veïna, Llegeixi Artibai, EH ha guanyat en els dos principals municipis costaners, i en Markina, capçalera comarcal, també ha aconseguit recuperar el pal de comandament. L'equip d'Ander Aldabala ha guanyat recentment en Lekeitio i la coalició abertzale manté l'alcaldia amb el nou cap de llista, l'ex presidiari Urtza Alkorta en Ondarroa.

Panorama guipuscoà

Seguint cap a l'est, EHB ha perdut l'oportunitat de mantenir l'alcaldia en Deba, després de la desaparició de la plataforma Debarren Ahotsa, decisiva en les últimes legislatures, per no poder arribar a un acord amb la plataforma Orain Degui. Mentre Zumaia, Getaria i Orio continuïn governant EHB, a Zarautz el PNB s'incorpora a l'alcaldia pels escassos resultats de les dues forces principals de l'esquerra.

A Sant Sebastià, EH Bildu ha quedat lluny d'aconseguir l'alcaldia, per no poder tornar a aconseguir la majoria amb Elkarrekin Podem, i igual que en la Diputació de Guipúscoa, s'ha posat de manifest la importància de separar els bons resultats de la capacitat de govern, juntament amb la inadequació de la lectura triomfalista dels caps de coalició. A Pasaia EHB ha aconseguit l'alcaldia gràcies de nou a Elkarrekin Podem, i a Hondarribia la plataforma Abotsanitz ha guanyat les eleccions basades en el dret a l'habitatge i a treballar al poble. Igor Enparan, cap de la plataforma, aconseguirà l'alcaldia gràcies als dos regidors d'EH.

Desitjo de fugir

A la vista de tots aquests resultats, existeix una altra tendència comuna entre tots ells més enllà de ser pobles costaners, la necessitat de fugir de l'explotació turística impulsada pel PNB en les últimes dècades, ja que és evident el declivi de la capacitat d'accés a l'habitatge i de les condicions de treball. Els programes de forces que recuperen el bastó de comandament han marcat un canvi de rumb radical, reivindicant la necessitat de polítiques i noves inversions per a crear condicions de treball i de vida als seus pobles.

L'exemple més clar el tenim en la costa biscaïna, on els projectes impulsats per la Diputació Foral de Bizkaia han generat malestar, condicionant els resultats electorals del 28 de maig. L'acabat de jubilar Unai Rementeria, fins ara Diputat General, ha estat el guia temàtic d'aquesta estratègia. El polític mundakarra ha actuat en contra de les institucions municipals, dels agents i de la població local, com la turística salvatge de Sant Joan Gaztelugatxe de Bermeo o l'aposta il·legal de Guernica i Murueta pel nou Guggenheim. Eider Gotxi, membre de SOS Gaztelugatxe i de la plataforma Guggenheim Urdaibai EZ, té clar els beneficis que aquesta tendència electoral pot aportar, destacant la necessitat de continuar reforçant la penetració i la capacitat d'oposició del poble contra la turística salvatge.