Com a mostra de l'imparable augment de les activitats turístiques de Sant Sebastià, en els últims anys s'han intensificat les notícies sobre la construcció i/o obertura d'hotels a la nostra ciutat. En Donostia-Sant Sebastià, en els últims quatre anys s'han aprovat i/o ampliat més de trenta-cinc hotels, amb un ritme desmesurat de l'oferta de llits de la ciutat. A més, l'augment de l'oferta de llits que està sofrint la ciutat és encara major, ja que a més de les activitats hoteleres, cal tenir en compte el creixement incontrolat dels pisos turístics. Quant a l'expansió hotelera, és evident que es concentra especialment en les zones més turístiques de la ciutat (Gran Via, Passeig de França, Miraconcha, Zabaleta, Matía, Sant Bartolomé, per exemple). No obstant això, aquest creixement ha propiciat que l'activitat hotelera s'estengui per tot el municipi (com ho demostra la iniciativa d'Ulia o Aiete).

També s'han produït canvis quant a les característiques de la propietat i de la gestió dels negocis. Als models habituals de la ciutat, com els hotels familiars o els promoguts pels propietaris de capitals locals, s'han sumat ara un altre tipus d'agents i estructures. Entre ells es troben el bisbat de Sant Sebastià, les grans cadenes internacionals o els fons d'inversió, entre altres. És clar que diversos agents perceben Sant Sebastià com un espai de negoci únic per a generar plusvàlua. En aquest sentit, s'han venut tot tipus d'edificis amb la finalitat d'explotar i capitalitzar les possibilitats que obre el turisme: edificis públics, històrics, religiosos… Al costat d'això, s'ha donat una diversificació de l'oferta, diferenciant la tipologia dels establiments. L'hotel “heterofriendly” d'Amara, un emblema del capitalisme rosa, allotjaments dirigits a surfistes i viatgers amb motxilla, hotels disfressats de residència estudiantil i amb una oferta de luxe, entre altres.

La pandèmia de la COVID-19 i la situació d'emergència provocada per la mateixa van obligar a tancar provisionalment les portes dels hotels de Sant Sebastià. Amb l'inici de la desescalada, la recuperació de les activitats econòmiques no ha tingut l'efecte esperat. Mentrestant, a pesar que el retrocés del turisme demostra que a la ciutat hi ha una preocupant sobrecàrrega hotelera, les obres d'obertura de nous hotels segueixen endavant.

En lloc de revisar l'aposta pel monocultiu turístic de les últimes dècades, l'objectiu tant de l'administració pública com dels agents privats del sector és revertir la situació com més de pressa millor. Tenen el blanc per davant: Continuar potenciant el creixement del turisme que ha viscut Sant Sebastià, continuant augmentant el nombre de llits que ofereix la ciutat. Amb l'augment de l'oferta, mantenen l'esperança que la demanda s'incrementi, com a estratègia de beli, destinant els recursos públics a això i creant una perillosa bombolla turística a la ciutat.

Tanmateix, aquesta nova crisi ha deixat clar que l'oferta de llits de Sant Sebastià és ja excessiva i que l'única solució sostenible vindrà de la mà del decreixement turístic. Deixar de concedir permisos per a la construcció de nous hotels, reorientar la construcció d'hotels en obres cap a altres usos i reduir el nombre d'hotels i llits actuals a llarg termini a mesura que els negocis es van tancant. Ara tenim l'oportunitat de posar límits al creixement desmesurat de les activitats hoteleres i d'endurir la normativa sobre activitats hoteleres. És necessari reflexionar sobre els problemes de descans i convivència que està generant un increment irresponsable dels hotels i garantir les necessitats quotidianes dels veïns, prioritzant la vida veïnal i fent compatible l'activitat hotelera amb ella.

Conscients que les conseqüències més devastadores de la crisi econòmica estan sofrint el sector serveis i el transport, és evident que la viabilitat de l'actual model turístic està en perill. Com s'ha esmentat anteriorment, els treballadors dels hotels han sentit ràpidament les conseqüències de la caiguda del turisme. El model sectorial vigent no té capacitat per a complir els requisits que estableix el conveni regulador del sector. Per tant, és el moment de posar límits a l'especialització turística que s'aprofita de les relacions laborals que s'assenten a la precarietat. Ara s'obre la possibilitat d'enfortir els sectors vinculats a les necessitats locals que trenquen la dependència del turisme i són capaços de generar ocupació de qualitat. En aquest context serà imprescindible invertir en formació per a la recol·locació dels treballadors en àrees alternatives. En cas que no s'adopti aquesta via de desmantellament del turisme, la llista d'acomiadaments només s'incrementarà.

Ara tenim l'oportunitat de revisar el model socioeconòmic de Donostia, de crear una base sòlida i diversificada que superi el monocultiu del turisme i respongui a les necessitats locals. És hora de trencar amb el model econòmic que s'ha posat en marxa per als inversors i agents privats i construir un model per als veïns de Donostia. Tenim dos itineraris per al futur de la nostra ciutat: continuar amb l'anterior o iniciar un nou model construït entre tots. La necessitat de traslladar el decreixement turístic a la primera línia i apostar per la segona opció és cada vegada més evident.

Eihar Egaña és membre del grup Bizilagunak

Plataforma de Donostiarres pel Decreixement Turístic