“Els temps han canviat”, li va dir Maialen Etxarte (Izturitze, 1978) de la primera generació de Ttattola a Hegoa Banos Olabarri (Hazparne, 1996), entre riures. Algunes coses no han canviat, no obstant això: Dels pobles d'Hazparne i voltants es reuneix encara un gran nombre de joves en la dinàmica del gaztetxe Ttattola. Igual que va succeir amb l'anterior residència, fa divuit anys, l'amo ja ha abandonat el local per a dedicar-se a la recuperació de la residència. S'està organitzant una sèrie de festes abans d'abandonar la seu fins ara, començant el 29 de novembre, fins a l'últim cap de setmana de gener.

Com va sorgir la Ttattola?

Maialen Etxart: Érase una associació en Hazparne, anomenada el Batzoki de Cites, una associació d'abertzales. Tenien un local amb una pensió, en una habitació bastant gran i així… Ho tenien previst i ens el van proposar als joves. Nosaltres pensem fer un gaztetxe en aquest lloc. Ens reunim uns 60 joves dels pobles d'al voltant, i en les reunions ens ajuntàvem uns 30. Va començar en 1996 i vam ser allí fins a l'any 2000. Era propietat d'un particular i tenia intenció de vendre-ho, així que va arribar la Ttattola. Comencem a interessar-nos per un local: volíem que, com l'altre dia, fora suficient dins del poble i, al mateix temps, bastant gran per a organitzar concerts. Ho capturem de nou, d'un privat, i comencem a llogar-ho en 2002. En 2004 vaig tenir mare i no vaig continuar.

Com s'ha produït la transmissió intergeneracional?

M.E. : Justament no hi ha hagut tantes transmissions. Acabem de dir que seria més bonic si ho haguéssim cuidat més, perquè no ho hem fet massa. Nosaltres ho deixem, pensant que ja no era de la nostra edat, als joves que van arribar per darrere, als altres… La mà passava una mica desproveïda de motivació, sense molta transmissió.

Sud Banos Olabarri: Van entrar i hi havia uns altres de més edat. Entrem amb el nostre grup d'amics i un any després ells el van abandonar. Aprendre fent.

Què és el que vostès retenen en la seva trajectòria anterior?

H.B.O. : Em venen al capdavant dos mil coses… El que tinc al cap, el gaztetxe ple, ple; com en el concert de Berri Txarrak. Les nostres trobades, aperitius, carnestoltes.

M.E. : Record que quan estàvem en la Ttattola inicial la nostra idea era que el gaztetxe fos barat, que en els gaztetxe del Sud, on no hi havia massa models, sempre volíem fer el més barat possible. Això era una mica la nostra ideologia. Record que a les quatre lliures estava la beguda i que anàvem a comprar cigarrets a l'altre costat, i es venien barates, perquè tothom pogués fumar i beure. Després el millor record per a mi va ser la festa que celebrem (amb Potato, Skunk, Etsaiak…). S'havia reunit molts diners, em recordo d'explicar-lo i riure'm, perquè mai havíem vist tants diners. Després vam fer una reunió i xecs: xecs als presos, xecs a AEK, xecs a Xuriate —quan s'inicia el projecte—.

S'han mantingut contactes amb joves de la zona?

H.B.O. : L'any passat ens vam reunir amb tots els gaztetxes d'Iparralde per a veure una mica com ens organitzem i poder compartir el que es fa en cada gaztetxe. Va començar en Kanbo; va haver-hi dues o tres reunions i sopars entre nosaltres.

I amb altres associacions?

H.B.O. : Les ikastoles han organitzat una vetllada aquí, AEK també, Estimen Komunera va ser una vetllada, Hernandorena va ser una final de bertsos…

M.E. : Sempre amb les associacions de presos, amb les associacions de suport als immigrants…

H.B.O. : Amb Eihartze, el festival Zinegin… Sempre hem treballat amb altres associacions. Un fa un circ aquí, s'han repetit cançons…

M.E. : Sempre s'ha preparat Ttattola, perquè sigui per a reunions o per a fer festes… totes les associacions saben que són benvingudes.

El gaztetxe s'ha pres en lloguer des dels seus inicis. Era una elecció?

M.E. : L'alternativa que des del principi se'ns oferia era en aquestes condicions: aquell antic taller que els nostres avantpassats pagaven a un propietari. Prenem la sèrie, no era una elecció, va ser una opció, perquè era molt barata. En aquella època, no obstant això, no vèiem la possibilitat d'aconseguir res amb la casa del poble. No teníem ajuda en res, actuàvem amb total independència. Després va arribar, la veritat és que la nostra prioritat era trobar un local a l'interior del poble i gran… No vèiem una altra opció, vam anar als privats.

Per què es tanca la Ttattola?

H.B.O. : Perquè els propietaris volen recuperar el local.

I quin és el seu objectiu?

H.B.O. : Tan aviat com sigui possible tenir un altre gaztetxe. La veritat és que això ho hem sabut al voltant del 25 d'octubre i no ho esperàvem en absolut. Ara, un grup està organitzant les vetllades fins a finals de gener, i un altre pensant en el local, en el que podríem tenir… Veient l'alternativa a llogar a Euskal Herria: En Hendaia, l'ocupació la van comprar en Donibane Garazi, els altres són de les cases del poble… Estem analitzant la millor opció i la motivació entre nosaltres, ja que cada sortida no suposa la mateixa força.

Què significa per a majors serrar la Ttattola?

M.E. : Es parla molt d'això. Quan ens reunim, no hem reunit, però això és el que ens ha cridat l'atenció en els últims temps. Perquè estem pegats a aquest lloc i és una història de generació en generació. Record que aquests [mostrant el Sud] van arribar per als petits perquè organitzàvem l'Olentzero; ara, els nostres nens són joves, i potser aviat entraran en el gaztetxe… La història és bastant llarga. Som conscients de la importància de tenir un lloc en Hazparne.

Abans d'abandonar aquest local han anunciat les festes.

H.B.O. : Sí, monstruosos! El 29 de novembre tindrà lloc la vetllada [Antton Larrandaburu i Bitxiloreak, Entrexatak, Tristan Murgi, Horeba i Laparreta]; el 5 de desembre actuarà Els Ramoneurs de Menhirs. El Nadal i el Nadal celebraran una gran festa, i l'últim cap de setmana de gener hi haurà una gran festa.

L'última paraula?

H.B.O. : Que el Gaztetxe seguirà i ho aconseguirem de l'una o l'altra manera. Pot ser que sigui el final de Ttattola, però és el principi d'alguna cosa més; això pot significar un altre projecte, ho veig positiu. Una altra lluita… l'aconseguirem, no ho dubto!