Dues decisions insospitades se succeeixen el dilluns en el Poder Judicial espanyol. Primer, a primera hora de la tarda del dilluns, ha arribat l'acte de la sala d'apel·lació de l'Audiència Nacional: Ordre de nul·litat de l'investigat en el cas contra Tsunami Democratic per més de quatre anys de recerca a partir de juliol de 2021. Segons l'acte, al juliol de 2021 el jutge García-Castelló va prolongar "il·legalment" la causa, a la qual la diputada d'ERC, Marta Molina, va interposar un recurs. La Sala d'Apel·lació ha donat la raó a Molina el dilluns a la nit. Per tant, quan aquest acte es convertia en definitiu, només haurien de continuar com investigats els investigats abans de juliol de 2021, i no els encausats –Carles Puidgemont i Marta Rovira van ser imputats al novembre de 2023 precisament quan s'estava negociant la Llei d'Amnistia–.

García-Castelló ha estat arrestat durant el període vacacional per l'acte judicial de la sala d'apel·lació de l'Audiència Nacional, que estava per veure com afecta la causa. Doncs bé, poques hores després, sobre les 21.30 hores s'ha donat a conèixer l'acte d'urgència signat per García Castelló, que ha arxivat la causa contra Tsunami Democratic. No obstant això, en el seu escrit d'acusació, afirma que veu "indicis de terrorisme" en aquests fets.

Deu dels dotze processaments es trobaven en mans del Tribunal Suprem, per la qual cosa, pel que fa a la causa, pot pensar-se que no tenen risc de ser detinguts. La majoria, a més, es troba en l'exili.

El Tribunal Suprem ha pres la via de l'Audiència Nacional l'endemà, dimarts, arxivant la causa. En l'exili es troben Carles i Rubén Wagensberg, investigats pel Suprem. La recerca per ser aforats estava en mans del Suprem, ja que Puigdemont és europarlamentari i Wagensberg és diputat en el Parlament català.

No obstant això, Puigdemont no es deslliura del tot. No ha estat amnistiat pel procediment obert contra ell per un presumpte delicte de malversació de cabals públics.

Marta Rovira: "És una justícia poètica"

El secretari general d'ERC en el Parlament, Rovira, ha parlat aquest dimarts en la ràdio catalana RAC1, a Brussel·les. Porta gairebé set anys a l'estranger, a Suïssa. Ha relatat que el desig de tornar s'ha "reanimat" i que aquesta setmana, justament, està convocada l'assemblea de dones d'ERC, i que acudir allí li faria "una il·lusió especial". "Després de tant de temps, tindria tot el sentit polític que tornés a aquesta assemblea." No obstant això, no sap si podrà tornar. Diu que té munts de reunions, que cal mirar moltes coses amb els advocats.

"És una justícia poètica", ha dit Rovira, en declaracions a l'emissora de ràdio, a Reuters: "Estic ple d'emoció. Ha arribat un moment molt especial i sense esperances". A més, ha explicito que m'agradaria tornar amb el diputat d'ERC exiliat Rubén Wagensberg, i espera que el seu cas també sigui arxivat pel Suprem. L'arxiu del Suprem pot arribar en uns dies.

No obstant això, Carles Puigdemont, de moment, no pot tornar a la Lliga Endesa. De fet, fa a penes una setmana, l'Alt Tribunal va considerar que el "malversació de fons públics" en la causa judicial del 1-O no constitueix un delicte susceptible d'amnistia. Per aquest delicte es manté l'ordre de detenció. Rovira també estava en aquest cas, però a ell sí que li aplicarien la Llei d'Amnistia.

Rubén Wagensberg va penjar aquesta foto en la xarxa quan es va acabar de conèixer la notícia de l'arxivament de la causa. Són quatre de les persones que es troben en l'exili. En la imatge, Oleguer Serra d'Ómniun, Marta Rovira, Ruben Wagensberg i Jesús Rodríguez de Redín.

També s'ha llançat una pregunta a Europa

Un altre front roman obert en el poder judicial a Espanya. Durant les vacances del magistrat de l'Audiència Nacional García-Castelló, el seu substitut María Tardón i la cap de la Sala penal del Tribunal Suprem, Susana Polo, són els dos jutges instructors del cas contra Tsunami que a principis de juliol han formulat una pregunta davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea per si són persones acusades de terrorisme per la recent Llei d'Amnistia aprovada a Espanya.

Europa no ha respost encara, i això també està per veure. Suposem que, a diferència de l'Audiència Nacional, el Suprem volgués seguir endavant, una resolució contrària al Tribunal de Justícia Europeu produiria un dur cop.

El cas Tsunami: la influència de les intencions polítiques clares

Malgrat quatre anys de recerca, en els últims deu mesos s'ha intensificat notablement el cas de Tsunami, precisament quan, i no de manera casual, s'estava negociant en el Congrés la Llei d'Amnistia, és a dir, a la tardor de 2023. Fins llavors hi havia centenars d'investigats en el sumari, però en cas contrari no se citaven delictes més greus. A partir de novembre de 2023, una dotzena de persones van ser imputades pel jutge de l'Audiència Nacional García-Castelló per delictes de terrorisme i contra els drets humans, entre ells Carles Puigdemont i Marta Rovira, així com per un periodista i una empresària. Almenys set persones estan exiliades.

Els imputats en l'exili han rebut "amb gran sorpresa" els dos successos ocorreguts el dilluns a la tarda, segons han dit a Argia. Per descomptat que estan "contents", però també se'ls diu que actuaran amb "prudència", ja que està per veure què pot arribar.

Per a més informació sobre el cas de tsunami: ARGIA va entrevistar a Suïssa, tant per escrit com per vídeo, a dues persones exiliades pel cas Tsunami: Rubén Wagensberg, diputat d'ERC, i Jesús Rodríguez, periodista de 'Directa'.