Segons el jutge, el decret que Trump acaba de signar aquesta setmana és contrari a l'article 14 de la Constitució estatunidenca i, per tant, ja ha estat derogat de manera provisional. En aquest article es diu que els fills i filles de la població resident adquireixen la nacionalitat local. El Partit Republicà i altres associacions conservadores volen canviar això, ja que consideren que els migrants sense papers aprofiten els naixements dels seus fills per a poder accedir als papers.

Perquè el decret tiri endavant, per tant, hi ha dues vies: d'una banda, els republicans haurien de canviar aquest article de la Constitució en el Congrés, però per a això necessitarien una gran majoria que no tenen. Una altra via és portar l'assumpte al Tribunal Suprem i guanyar allí.

22 recursos de fiscals demòcrates

A més, els tres magistrats de la Cort Suprema dels Estats Units han dictat decrets contra Nova Jersey, Califòrnia, Massachusetts, Colorado, Connecticut, Delaware, Hawaii, Maine, Maryland, Michigan, Minnesota, Nevada, New Mexico, Nova York, Carolina del Nord, Rhode Island, Vermont i Wisconsin.

S'estima que hi ha entre 11 i 14 milions de migrants sense nacionalitat als Estats Units, i gairebé el 80% d'ells porta al país més de cinc anys. El dimarts, Trump va ordenar als Serveis de Control de Fronteres i Immigració que iniciïn l'expulsió de tots ells. No obstant això, els mandataris d'aquests estats s'han negat a col·laborar amb aquesta organització i el fiscal general designat per Trump, Emil Bove, els ha recordat que estan obligats per llei federal a col·laborar amb aquesta organització.

Trump compta amb nombroses eines al seu favor durant el seu mandat, entre elles la majoria del Congrés, que va aprovar el dijous la Laken Riley Act per a facilitar les seves aspiracions en aquest tema de la immigració. Segons la mateixa font, les forces de seguretat podran detenir a persones sense papers que cometin delictes menors, la qual cosa els facilitarà que puguin ser deportades després d'haver comès els delictes menors.

Dominen els mexicans

Encara que porten anys vivint i treballant als Estats Units, milions d'ells poden ser expulsats en els pròxims anys. Es calcula que sis milions d'ells tenen autorització provisional per a romandre als Estats Units, dels quals 2,6 milions estan a l'espera de protecció política i altres 300.000 estan refugiats reconeguts, principalment ucraïnesos i afganesos.

La deportació a Haití afectarà sobretot els sud-americans, que estan cridats a votar. S'estima que al voltant del 40% dels quals viuen als Estats Units sense papers són d'origen mexicà. Aquestes són les comunitats migrants més grans, encara que en els últims 10 anys el nombre de migrants mexicans ha descendit i, per contra, han augmentat molt el que procedeix de Veneçuela i Colòmbia.

Comencen amb els delinqüents

Vincular als migrants amb el delicte és una pràctica habitual en la xenofòbia i en els ordes de Trump també es convertirà en la clau per a la deportació. Segons el sistema judicial dels Estats Units, hi ha uns 425.000 delinqüents de migrants, que seran els primers a ser expulsats de la xarxa. Els assassinats, el tràfic de drogues o els robatoris poden ser delictes, però també poden ser delictes molt simples, com per exemple, la violació de les normes de trànsit. No parar-te davant un senyal de stop o conduir sense el permís de conduir et pot convertir en delinqüent als EUA, depenent del teu color i origen. I fins i tot l'entrada il·legal al país converteix al migrant en delinqüent: En 2024, aquest és el segon delicte més gran dels que no tenen papers als Estats Units, el 18%.

En aquesta ocasió, Trump vol fer-se amb el títol de la deportació, però en els últims anys no ha estat ell el que més migrants ha expulsat. La deportació més gran dels últims quinze anys la va dur a terme Barack Obama en 2012: 400.000 persones. Joe Biden també va eliminar a més de 271.000 en 2024.