Blanco ha destacat que els membres de la xarxa no són científics, sinó aficionats: “Nosaltres ens basem en la filosofia del món del punk ‘fes-lo tu mateix’, volem aportar des de la curiositat al poble”. A més de tractar temes relacionats amb les plantes silvestres i les orquídies silvestres, en aquests anys han treballat uns altres: etnobotánica, toponímia, plantes invasores, denúncies de tales d'arbres singulars… “La nostra és una petita xarxa, oberta a tothom”, ha afegit. Els membres de la iniciativa fan ciència ciutadana.
I per què una orquídia? Així ens ha mostrat el seu interès per aquesta singular flor: “En sentir la paraula orquídia, la gent es recorda de l'espectacular flor de floristeria que té el seu origen en els tròpics, però les orquídies estan en tots els continents, també a Euskal Herria”. Segons diverses fonts, en el nostre territori tenim al voltant d'un centenar d'orquídies, i només en la zona d'Arraño Lamuza, a Llodio, han arribat a identificar 24 espècies. “Una directiva europea assenyala que l'àrea on creixen més de deu espècies és un ‘espai singular’ d'orquídies i un hàbitat prioritari”, afegeix.
Els membres de l'associació van observar que les orquídies salvatges del mont Arraño es trobaven en situació de perill per la pressió de l'activitat humana i, amb l'objectiu de protegir-les, han estat realitzant petits tancaments. “Juntament amb l'Ajuntament de Laudio hem dut a terme diverses iniciatives, hem millorat les estructures de protecció, hem ajustat els talls d'herba, hem organitzat visites guiades…”. Enguany, com a novetat, s'han dut a terme jornades de tot el mes, amb conferències, visites i altres esdeveniments, entre altres. L'equip ha destacat el gran èxit de les visites i la valoració de les mateixes ha estat molt positiva. “A la tardor farem la segona part de les jornades”, ha assenyalat.
Blanco considera que la situació davant l'emergència climàtica és una mica decebedora, però també creu que és més necessari que mai organitzar aquest tipus d'iniciatives per a provocar canvis: “Creiem que és imprescindible respondre amb iniciatives positives a la realitat negra actual”.
Duela lau urte abiatu zuten Azpeitian Enkarguk proiektua, Udalaren, Urkome Landa Garapen Elkartearen eta Azpeitiako eta Gipuzkoako merkatari txikien elkarteen artean. “Orain proiektua bigarren fasera eraman dugu, eta Azkoitian sortu dugu antzeko egitasmoa, bere izenarekin:... [+]
Donostiako Amara auzoko Izko ileapaindegi ekologikoak 40 urte bete berri ditu. Familia-enpresa txikia da, eta hasieratik izan zuten sortzaileek ile-apainketan erabiltzen ziren produktuekiko kezka. “Erabiltzaileen azalarentzat oso bortzitzak dira produktu gehienak, baina... [+]
Ubidekoak (Bizkaia) dira Imanol Iturriotz eta Aritz Bengoa gazteak. “Lagunak gara txikitatik, eta beti izan dugu buruan abeltzaintza proiektu bat martxan jartzeko ideia”, azaldu du Iturriotzek. Nekazaritzari lotutako ikasketak izan ez arren, baserri munduarekin eta... [+]
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.