La protesta s'anirà abocant gradualment al Pacífic, en una operació que haurà de prolongar-se durant diversos anys des dels següents dies, les aigües contaminades per la radiació acumulada durant aquests dotze anys (més d'un milió de metres cúbics) en la central nuclear de Fukushima Daiichi pel tsunami produït per un sisme submarí. L'AEMA (Agència Internacional de l'Energia Atòmica), en la seva última inspecció, ha donat el vistiplau a l'escolament, perquè el risc no és tant i perquè es diluirà en l'oceà més gran del món. Hi ha hagut moltes crítiques, però la decisió està presa i el quilòmetre que s'utilitzarà per a l'abocament també està llest.

Després de depurar les substàncies radioactives més nocives presents en aquestes aigües contaminades usades per a refredar reactors danyats, el principal problema es troba ara en el triti restant i en el CARBONI-14. Però molt especialment en la primera. La versió oficial diu que la seva depuració, econòmica i operativament, és pràcticament impossible, mentre que l'abocament a la mar és menys perillós a causa de la curta durada del període de semidesintegració del triti: 12 anys. El problema no és fútil, i el doctor tindrà les esglésies santes, millor que jo...

Però l'incident té un flanc que té una mica de científic però molt de polític. No sols el moviment ecologista que rebutja en principi l'abocament (el del Japó primer), sinó també dos països pròxims, Corea del Sud i la Xina, que s'han enfadat profundament. I tots dos han anunciat, en primer lloc, mesures per a evitar la importació de tots els arrossegaments que poguessin provenir del medi marí.

Pur oportunisme? No crees. O, almenys, no seria només d'ells. Perquè el silenci absolut d'uns altres està sent tan tímid com expressiu d'aquests rechazantes. el Canadà i els Estats Units.

Algú dirà que tots dos estan molt lluny del Japó, però qui tingui en compte la direcció i característiques del Corrent Nord del Pacífic veurà immediatament que el tántulo d'aigua tritó que parteix de Fukushima arribarà abans a la costa nord-americana que a la Mar del Japó o a l'est de la Xina. Aquestes aigües brutes de Fukushima trigaran mitja dotzena d'anys a arribar fins al Nord d'Amèrica, però arribaran. Com aquells aneguets de goma de 1992, però sense destacar cap. Pel camí del galeón d'Urdaneta.

Ho saben els EUA i el Canadà, però no han parlat contra l'abocament. A “Indus-Pacífic” la fidelitat japonesa tenia un preu.