Els ajuntaments de Treviño i Arganzón van aprovar al novembre i desembre respectivament un pla estratègic per a la promoció del basc. El Pla Estratègic del Barrendegi de Treviño per a la Promoció del Basc (2020-2024), desenvolupat pel Servei de Basc de Treviño, té com a objectiu definir un full de ruta per a tot l'enclavament durant quatre anys, prenent mesures concretes per a activar les xarxes d'euskaldunes, euskaldunizar a la població i crear les condicions perquè la població pugui viure en basca a la comarca.

No obstant això, la Junta de Castella i Lleó ha rebutjat el procés de normalització lingüística en Treviño i, segons ha pogut saber ALEA, ha adoptat mesures judicials. En el cas del Comtat de Treviño, ha impugnat davant el Jutjat contenciós administratiu la decisió de l'Ajuntament, mentre que en La Pobla d'Arganzón ha demanat a l'alcalde que suspengui l'acord plenari, amenaçant-li amb acudir a la via judicial si no ho fa.

Treviño als tribunals i La Pobla d'Arganzón

El Departament de Presidència de la Junta de Castella i Lleó (pp) ha notificat les resolucions aprovades el 9 de març a Enrique Barbadillo (PNB), alcalde de Treviño, i a Pablo Ortiz de Latierro (EH Bildu), alcalde d'Arganzón.

La Junta de Castella i Lleó impugnarà davant el Jutjat contenciós administratiu el cinquè punt del ple de l'Ajuntament del Comtat de Treviño (Pla de Basc) aprovat el 20 de novembre. En arguments jurídics molt similars, es demana a l'alcalde d'Arganzón que reconsideri la decisió del ple d'aprovar el Pla, encara que la resolució deixa oberta la possibilitat d'acudir a la via judicial en el cas que no compleixi amb el sol·licitat en el termini d'un mes.

"Vulneració de l'ordenament jurídic"

Després d'analitzar la documentació rebuda, la Junta de Castella i Lleó ha conclòs que el Pla de Basc "ha vulnerat l'ordenament jurídic" i ha citat una sèrie de raons jurídiques per a justificar-lo.

La primera de les raons és la següent: Les úniques llengües reconegudes en el territori de Castella i Lleó són el castellà, la lleonesa i el gallec; el basc no és una d'elles. A més, fa referència a una sentència del Tribunal Constitucional de 2018: "Una llengua és oficial quan és acceptada pels poders públics, independentment de la seva realitat i del seu pes com a fenomen social", ha apuntat la consellera.

Per part seva, la Junta de Castella i Lleó considera "oportú analitzar si l'acord plenari respecta les limitacions competencials que les lleis atorguen a l'Ajuntament de Treviño". En aquest sentit, en el tercer punt de la resolució es torna a citar la sentència del Tribunal Constitucional d'Espanya de 2018: Segons la interpretació de la Junta, "atès que el basc no és llengua oficial de Castella i Lleó, l'Ajuntament de Treviño no pot adoptar cap decisió de normalització del basc".

Al costat d'això, utilitza una sentència del Tribunal Suprem d'Espanya de 2009 per a argumentar que: "La promoció i desenvolupament de l'ús del basc no és competència dels municipis (...) el desenvolupament de l'ús del basc és competència de la Comunitat Autònoma".

Conflicte administratiu

El Pla Estratègic 2020-2024, que pot culminar-se en els tribunals, està dissenyat per a desenvolupar-se en tota la Barrendegi de Treviño, i està compost per cinc eixos: ús social, nous parlants, model de gestió, educació i administració.

En aquests dos últims àmbits es troben els principals xocs administratius: d'una banda, l'ensenyament públic de Treviño, a diferència de la ikastola d'Arganzón, està integrada en el sistema educatiu de Castella i Lleó, i l'objectiu del Pla és "avançar en l'educació". D'altra banda, segons la normativa de Castella i Lleó, el basc no es té en compte en l'administració, ja que no és una llengua oficial, per la qual cosa el Pla proposa un conjunt de mesures per a "influir en l'administració".

En concret, la resolució recorre a la següent fórmula: "En cadascun dels eixos esmentats s'inclouen factors que afecten les competències de la Comunitat de Castella i Lleó, com l'educació, la cultura, l'accés a les línies subvencionals del Govern Basc...", diu l'Executiu autonòmic.

Segons l'informe remès per la Diputació de Burgos a la Junta, el Pla de Basc és un "salt al no-res jurídic" i un "Pla estratègic sense empara legal en l'Estatut d'Autonomia de Castella i Lleó". La resolució del Departament d'Educació segueix una línia similar: "L'opció d'impartir aquesta llengua en els centres educatius de Castella i Lleó manca de base legal, tret que altres instàncies realitzin les adaptacions legals que estimin oportunes".

Extracte de la resolució de Castella i Lleó dirigida als alcaldes de Treviño.

L'enclavament de Treviño, en el destí

Quan es coneixen les resolucions, ALEA ha parlat amb l'alcalde d'Arganzón, Pablo Ortiz de Latierro. Al seu judici, les tensions administratives sorgides en els últims mesos entorn de les mesures contra la COVID-19 han deixat clar que "l'enclavament de Treviño està en el punt de mira de la Junta de Castella i Lleó".

A diferència del Comtat de Treviño, la decisió del ple de La Pobla d'Arganzón encara no ha estat recorreguda davant els tribunals i, de moment, l'Ajuntament està estudiant la situació. -És estrany. A l'Ajuntament de Treviño li han dit una cosa i a nosaltres una altra, i la resta és una pega de suport", ha criticat Ortiz de Latierro.

No obstant això, ha subratllat que el Pla de Basc és "únic" per a tota la instal·lació, i que els dos municipis de Treviño hauran de treballar "pel mateix camí", encara que les decisions adoptades per la Junta siguin diferents: L'alcalde de La Pobla d'Arganzón ha advertit que "encara hem d'analitzar i decidir tot, però si Treviño es va als jutjats també hem d'anar nosaltres".

El futur del pla

L'alcalde d'Arganzón té clar que el Pla de Basc té "una gran importància" per a la normalització lingüística de l'enclavament: "En totes les quadrilles d'Àlaba hi ha un pla de basc, i Treviño és part d'Àlaba, que és un territori històric. Tenim dos idiomes: el castellà i el basc. I hem de protegir els dos", ha assenyalat Ortiz de Latierro.

Segons ha recordat, no és la primera vegada que una decisió relacionada amb el basc genera una resposta similar a la de la Junta: "Amb motiu del Dia del Basc de 2019, aprovem mocions en dos ajuntaments, no van dir res a Treviño i li van demanar a Arganzón que es retirés", ha afegit.

Fa uns anys, als ajuntaments de Treviño i Arganzón es van aprovar les mocions perquè els noms dels carrers es traduïssin en tots dos idiomes i van ser recorregudes per la Junta. En 2015, el cas va arribar al Tribunal Suprem i va donar la raó als ajuntaments: "En la resolució actual de la Junta no es fa referència a aquesta sentència, mentre que unes altres sí que ho fan".