LGTB ILGA-Europa només inclou sis països de la Unió Europea en la llista de països que accepten l'autodeterminació de gènere: Dinamarca, Irlanda, Malta, Bèlgica, Portugal i Luxemburg. Però Mar Cambrollé, president de la Federació de Plataformes Trans, ha denunciat que aquests països no compleixen amb el principi d'autodeterminació: “És cert que aquestes lleis no patinen, però no compleixen amb el principi d'autodeterminació, que és antagònic de qualsevol condició”. La periodista Patrícia Regueres Riu ha publicat en El Salt un reportatge en el qual recull les limitacions i condicions que imposen aquests països per a l'autodeterminació de gènere: un temps per a pensar, o sobretot, per als menors.
La llei de reconeixement de la identitat de gènere va entrar en vigor l'1 de setembre de 2014 i va ser la primera llei europea basada en el principi d'autodeterminació. La llei prescindia de les intervencions mèdiques com el diagnòstic psiquiàtric, l'esterilització o el tractament hormonal i creava un procediment administratiu. A través d'aquest procés, els sol·licitants tenen la possibilitat de rebre un nou número d'identificació i els documents personals que els corresponguin: passaport, permís de conduir i certificat de naixement, segons la seva identitat.Àlex Bixquert, coordinador del grup de polítiques trans de la FELGTB, afirma que les persones trans ja sofreixen un temps de reflexió i no entén la raó per la qual es prolonga aquest període.
A l'abril de 2015, el Parlament de Malta va aprovar una llei sobre la llei Gender Identity, Gender Expression and Sex Characteristics (GIGESC) que estableix el Codi Penal. A través d'aquesta llei s'estableixen els requisits per a l'exigència d'un procés de reconeixement de la identitat. El procediment exigeix que la persona sol·licitant declari davant un notari el canvi de gènere i de denominació per a la posterior inscripció de la declaració. El registre rep la sol·licitud de canvi de gènere i modifica les dades, la qual cosa serveix per a actualitzar altres documents oficials. La llei de Malta no exigeix més que la declaració del sol·licitant, per la qual cosa tant Àlex Bixquert com Mar Cambrollé entenen que és lleial al principi d'autodeterminació. No obstant això, és de destacar la redundància que suposa la incorporació de la figura del certificat notarial, ja que la declaració prèvia a un registre hauria de ser suficient.
A partir de setembre de 2015, les persones trans irlandeses poden sol·licitar que l'Estat reconegui el seu gènere com a tal gràcies a la llei Gender Reconition Act. El procés s'inicia amb la sol·licitud per escrit de l'interessat. Es tindrà en compte per l'autoritat competent i serà acceptada o no per aquesta. Aquesta autoritat també podrà recaptar més informació o evidències del sol·licitant, tal com indica la llei. El text no especifica el tipus d'informació que pot sol·licitar ni la petició d'un testimoni pot servir de prova. Bixquert lamenta aquesta ambigüitat: “Els criteris ambigus són bastant problemàtics, perquè provoquen diferències d'un registre a un altre i et posen davant dels prejudicis dels funcionaris o dels jutges”, ha argumentat.
Des de maig de 2017, Bèlgica ja té una llei que regeix el procés legal d'acceptació de gènere, basada en part en el principi d'autodeterminació, però amb condicions.En el Loi réformant donis regulis relatifs aux personnes transgenres 2017 es contempla la possibilitat de sol·licitar un canvi davant un funcionari del registre civil “a tota persona adulta, menor emancipat o resident estrangera belga que estigui convençuda que el sexe que figura en el certificat de naixement no es correspon amb la seva identitat de gènere pròpia”.
Les condicions tenen un termini de tres mesos, durant el qual el fiscal general pot rebutjar la petició “per raons d'ordre públic”. Transcorreguts aquests tres mesos, i abans que es compleixin els sis mesos, el sol·licitant haurà de tornar al registre civil i acreditar que continua considerant que la seva identitat de gènere no es correspon amb l'establerta en el certificat de naixement, que coneix les conseqüències administratives i legals de la variació del certificat de naixement i que coneix la irrevocabilitat de la modificació d'aquest certificat.
El 25 de juny de 2018, la Cambra de Diputats de Luxemburg va votar a favor d'una llei amb reconeixement de gènere. La llei es basa en l'autodeterminació de la identitat i crea un sistema administratiu per a adaptar el nom registrat oficialment per una persona i el marcador de gènere. La nova llei fa referència explícita a la Resolució 2048/2015 de l'Assemblea del Consell d'Europa, que exigeix procediments “àgils, transparents i accessibles” per a l'aprovació legal del gènere.
La llei estableix que tota persona adulta de Luxemburg podrà presentar una sol·licitud davant el Ministeri de Justícia perquè es modifiqui el seu sexe legal i un o més noms, fent-se constar el següent: “Que, a través d'una col·lecció de fets suficient, el sexe que figura en el registre del seu estat civil no es correspon amb el sexe que es presenta i es coneix”. Per a això, sol·licita: “que la persona es presenti públicament amb el sexe reconegut”, “que per aquest sexe sigui coneguda la família/amics/relacions professionals” i “que la persona ha canviat el seu nom en massa per a adaptar-lo al seu sexe”.
Portugal va aprovar la llei a l'abril de 2018. La llei reconeix el dret de les persones majors la identitat de gènere de les quals no coincideixi amb el sexe assignat en el naixement a sol·licitar un procediment de canvi de sexe en el registre civil. Quant als menors, la llei preveu que una persona d'entre 16 i 18 anys pugui necessitar el consentiment patern i l'informe d'un metge. Qualsevol metge o psicòleg pot realitzar la declaració confirmant que la persona ha estat seleccionada lliurement i que no existeix inconvenient. “Si algú creu que no té maduresa, és raonable que l'entorn digui alguna cosa, però no el metge”, ha denunciat Bixquert.