Als 40 anys de la seva tortura i assassinat, Zabala i Lassa encara no han estat considerades víctimes del terrorisme
- Diumenge que ve, 15 d'octubre, es compleixen 40 anys del segrest de Joxean Lassa i Joxi Zabala en Baiona per part del GAL. Després de ser torturades i assassinades per la guàrdia civil, encara no han estat considerades víctimes del terrorisme.
Als 40 anys de la seva desaparició, les famílies de tots dos joves i la fundació Egia Zor han denunciat que encara no han estat considerades víctimes del terrorisme ni han estat reconegudes com torturades. Joxi Zabala i Joxean Lassa van ser segrestats en Baiona per un grup de la Guàrdia Civil i portats al palau de La Cimera de Sant Sebastià, on van ser torturats. D'allí van ser traslladats a Alacant, on van ser assassinats i enterrats a tirs.
El segrest i assassinat va ser assumit pel GAL, però posteriorment es va aclarir en el judici que tota l'operació va ser duta a terme per l'equip de guàrdies civils, a les ordres del llavors cap de la caserna d'Intxaurrondo de la Guàrdia Civil, Enrique Rodríguez Galindo. També va dirigir tota l'operació el llavors Governador Civil de Guipúscoa (PSOE), Julen Elgorriaga.
Els cadàvers de Lassa i Zabala van aparèixer el 25 de gener de 1985 en una zona muntanyenca del municipi alacantí de Busot, enterrats amb terra i calç. Un caçador va trobar els cadàvers, notificant-los a la Guàrdia Civil, però no van ser identificats i dipositats en el dipòsit de cadàvers d'Alacant.
Finalment van ser identificats en la primavera de 1995. El policia de la policia judicial d'Alacant, Jesús García, va sospitar dels dos cadàvers del dipòsit i va contactar amb el conegut mèdic judicial, Paco Etxeberria. Després de les proves d'ADN, es va confirmar que eren dos joves de Tolosa.
Davant la situació dels cadàvers, Etxebarria va declarar que, al seu judici, els dos joves van sofrir una tortura molt sagnant, que els van deixar molt mal i que probablement per això van decidir morir perquè tenien ferides molt greus.
Els familiars han rebutjat fins ara les peticions de ser considerats víctimes del terrorisme, argumentant que els dos tolosarras eren membres de la parella. Com ha recordat sovint la germana de Joxi, Pili Zabala, els joves no van ser jutjats i llavors no poden ser considerats com a etarres judicialment.
Sancions i impunitat
Per aquests fets, a l'abril de 2000 l'Audiència Nacional d'Espanya va condemnar a l'ex governador civil Julen Elgorriaga a 71 anys de presó. Per a llavors ja havia posat 69 anys al tinent coronel Enrique Rodríguez Galindo i Angel Vaquero, general de la Guàrdia Civil. Els guàrdies civils Enrique Dorado i Felipe Bayo van ser condemnats a 67 anys.
Elgorriaga no va estar un any a la presó i Rodríguez Galindo no va complir cinc anys a la presó. Bayo i Daurat ja havien gaudit per a l'any 2002 de nombrosos permisos d'excarceració i no havien complert la totalitat de la condemna.
Coincidint amb el 40 aniversari, Egia Zore ha convocat un acte commemoratiu el 20 d'octubre en el Topic Aretoa de Tolosa a les 19.30 hores. Així mateix, el passat 7 d'octubre, la citada associació i les famílies de tots dos joves van commemorar en Buson (Alacant) la seva inhumació.
Maiatzaren 30ean Nafarroako Gobernuak zenbait biktimaren aitortza egin zuen eta senitartekoek Sekretu Ofizialen Legea bertan behera uzteko eskatu zuten. Horien artean, Mikel Zabalza eta Mikel Arregiren familiak. ‘Naparraren’ anaiak ere egina du eskaera hori. Eneko... [+]
Jose Miguel Etxeberria Naparra-ren gorpua aurkitu gabe bukatu da Frantziako Landetan egindako bigarren indusketa. 44 urte dira militantea desagertu zenetik eta bere familiaren belaunaldi batetik bestera pasa da bere bilaketaren zama.
Berrogei urte bete dira GALek aldarrikatu lehen hilketatik. 1983ko abenduaren 19an Ramon Oñaederra ‘Kattu’ 23 urteko errefuxiatua hil zuen talde parapolizial horrek Baionako Bourgneuf karrikako Kayetenia ostatuan. Gertakari hori mugarria izan zen, hor abiatuko... [+]
